L'expresident del Perú Alan Garcia se suïcida quan estava a punt de ser detingut

L’expresident Alan García ha mort en un hospital de Lima a causa del tret al cap amb què va intentar evitar ser arrestat per suposats delictes de corrupció vinculats al cas Odebrecht. La notícia ha esgarrifat els peruans. Nascut el 23 de maig del 1949, durant molt temps García va semblar estar més enllà de les contingències polítiques. Ningú en el seu partit, l’aprista, esperava aquest desenllaç. Alan, com el coneixien propis i estranys, va decidir el camí del suïcidi quan la policia va arribar a casa seva. Els va atendre amb amabilitat i els va demanar uns minuts per fer una trucada. Va entrar a una habitació i va tancar la porta. Després es va sentir el soroll de la descàrrega d’un revòlver. El van trobar assegut. La sang brollava del seu crani. El van portar d’urgència a la clínica Casimiro Ulloa. Els metges no hi van poder fer res.

Va ser la figura excloent de l’aprisme (socialdemocràcia) dels últims 50 anys. “Yo me llamo Perú pues mi raza peruana con la sangre y el alma pinto los colores de mi pabellón”, solia cantar amb impostada veu de baríton i fins i tot es donava el luxe de ballar. Aquestes eren les característiques més visibles del seu carisma. L’altre, la loquacitat. Amb aquests atributs es va convertir el 1985 i amb 35 anys en el mandatari més jove de la història del seu país. Li va tocar afrontar la hiperinflació, el problema del deute extern i el Sendero Luminoso. La seva gestió va acabar tant en el desastre que va obrir les portes al fujimorisme. El règim d’Alberto Fujimori (1990-2000), que ell havia ajudat a fer realitat per impedir el triomf electoral deMario Vargas Llosa, el va enviar a l’exili. Al retornar, el 2001, es va prometre no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra.“Governaré per a tothom”,va prometre. La segona presidència, iniciada el 2006, va ser depurada de qualsevol vel·leïtat d’esquerranisme. A l’abandonar el poder no va deixar cap llegat.

La seva sort política es va enfosquir per complet quan va quedar lligat a la  trama que té un mateix denominador en gairebé tota la classe política peruana: la constructora brasilera Odebrecht. García es trobava sota investigació per blanqueig de diners i tràfic d’influències. El novembre passat va provar derefugiar-se a l’ambaixada uruguaianade Lima. Montevideo li va denegar el dret d’asil. En va sortir humiliat però va dissimular la seva derrota darrere d’una màscara de confiança. Va assegurar que demostraria la seva innocència davant dels tribunals per“acabar amb aquest serial”.Davant dels dubtes periodístics sempre es va mostrar emfàtic. “Cap document m’esmenta. Els puc dir que jo no vaig néixer per robar. Sé que molts peruans no s’ho creuen perquè així, s’ha repetit i és la manera de criminalitzar un polític que va guanyar dues vegades els seus adversaris. Els diners li interessen a altra gent; a Alan García, no”.

SITUACIÓ COMPROMESA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

La seva situació es va complicar després que Odebrecht reconegués en el marc de l’acord de col·laboració que manté amb la justícia peruana que Luis Nava, secretari presidencial de García durant el seu segon Govern, havia rebut amb el seu fillquatre milions de dòlars. El suborn estava relacionat amb el contracte de construcció de la Línia 1 del Metro de Lima. 

García ha passat a formar part de la mateixa galeria d’ex caps d’Estat associats al mateix escàndol. Alejandro Toledo, el primer mandatari de l’era post-Fujimori, és als Estats Units com a pròfug de la justícia des del 2017. Un dels seus testaferros va admetre haver rebut sumes milionàries de la constructora. Pedro Pablo Kuczynski va haver de dimitir l’any passat per l’ombra d’Odebrecht. Ara està sota arrest preliminar. El seu antecessor, Ollanta Humala (2011-2016) també va anar a la presó pels diners que Odebrecht va aportar de manera irregular a la seva campanya electoral. Com si això no fos massa, Keiko Fujimori, la filla de l’autòcrata i hereva de la seva força política que va perdre les eleccions dues vegades davant de García i Juczynski, compleix una presó preventiva de 36 mesos per blanqueig de diners. El seu pare ha tornat a la presó després d’un breu parèntesi per complir una condemna de 25 anys per crims contra la humanitat.