Anar al contingut

Així ha quedat la catedral de Notre-Dame després de l'incendi

Malgrat la magnitud dels danys, s'han salvat miraculosament les vidrieres, tres rosasses medievals i l'estructura del temple

PHILIPPE WOJAZER

Així ha quedat la catedral de Notre-Dame després de l'incendi
Així ha quedat la catedral de Notre-Dame després de l'incendi
Així ha quedat la catedral de Notre-Dame després de l'incendi
Així ha quedat la catedral de Notre-Dame després de l'incendi
Així ha quedat la catedral de Notre-Dame després de l'incendi
Així ha quedat la catedral de Notre-Dame després de l'incendi
Així ha quedat la catedral de Notre-Dame després de l'incendi

/

L’incendi a la catedral de Notre-Dame ha fet malbé greument un edifici d’incalculable valor arquitectònic i històric. Les primeres imatges de l’interior del temple després de l’extinció del foc mostren el deteriorament de la zona de l’altar. A més, dues terceres parts del sostre han resultat carbonitzades. En algunes d’aquestes fotos es constata també com part de les voltes gòtiques s’han desplomat.

L’incendi ha destruït parts del temple que formen part de la restauració del segle XIX dirigida per Viollet-le-Duc, com l’agulla que es va desplomar, que en va substituir una de similar que es va esfondrar a finals del segle XVIII. El focus principal del foc va ser la 'charpente', l’entramat de bigues de roure que, per sobre de l’obra gòtica de creueria, sostenia el sostre de dues aigües cobert de planxes de plom (només aquestes pesaven més de 200 tones). La secció de la 'charpente' del transsepte va ser renovada al segle XIX, però gran part de la que ha cremat, a la nau principal (i la fusta del qual va ser el principal combustible de l’incendi) era original del segle XII. 

A les seves entranyes, la catedral de París acollia obres i relíquies valuosíssimes. Algunes han pogut salvar-se, però d’altres, desgraciadament, han sigut devorades per les flames. Entre les quals, segons les primeres imatges, ha sobreviscut al foc el grup escultòric barroc situat darrere de l’altar, que s’ha salvat per poc de l’impacte de l’agulla, la runa de la qual cobreix part del presbiteri.

El salvament més inesperat ha sigut el de les tres grans rosasses dels segles XII i XIII, a les capçaleres dels dos extrems del creuer i a la façana principal. Tot i que molt restaurats, més de la meitat dels seus vitralls són encara medievals. Miraculosament, en lloc d’esclatar a causa del foc com molts temien, han sobreviscut a l’incendi, segons va declarar el portaveu de la catedral a l’agència France Presse. 

Sí que han sofert danys els vitralls més recents, situats en zones més altes i properes al focus de l’incendi. Amb tot, el perill sobre les vidrieres medievals encara no es pot descartar, a causa de la fragilitat en què pugui haver quedat l’edifici.

Les que s’han salvat

Dues relíquies inestimables van poder ser traslladades abans que les atrapés el foc. Es tracta de la túnica de sant Lluís, el gipó que portava el rei Lluís IX (1214-1270), últim monarca europeu que es va llançar en una croada per recuperar Jerusalem. No obstant, l’objecte més valuós per als catòlics era la suposada corona d’espines que els soldats romans van col·locar sobre el cap de Jesús per burlar-se del seu sofriment en la crucifixió, també rescatada. 

Altres obres d’art, que eren a la sagristia, es van poder traslladar, amb l’auxili d’especialistes del Museu de Cluny. Notre-Dame tenia altres relíquies de la passió de Crist. Un tros de la creu i un dels claus. De moment, no hi ha cens oficial. Les 16 estàtues de coure de l’agulla de la catedral s’han salvat, ja que havien sigut retirades setmanes enrere per restaurar-les.

Les que s’han perdut

L’emblemàtica agulla de Notre-Dame, d’Eugène Viollet-le-Duc, va desaparèixer a l’esfondrar-se. En el gall col·locat a l’agulla de Notre-Dame es guardaven tres relíquies que s’han perdut a l’esfondrar-se aquesta estructura: un tros de la corona d’espines, una relíquia de sant Denís i una altra de santa Genoveva. 

Es tem també per l’estat dels coneguts com els 13  'grans quadros’ o 'grans maigs’, pintures dels segles XVII i XVIII que cada mes de maig regalaven els orfebres de la ciutat a la catedral. No obstant, aquestes obres no van poder ser despenjades a temps. Entre les obres hi havia ‘Sant Pere curant els malalts’ i una ‘Conversió de sant Pau’, la ‘Crucifixió de sant Andreu’ i la ‘Lapidació de sant Esteve’.

Es desconeix també què ha sigut d’obres com 'La Visitació', de Jean Jouvenet i el ‘Sant Tomàs d’Aquino’, d’Antoine Nicolas. Si bé el gran òrgan, amb part de la seva estructura original del segle XV i considerat monument nacional, s’ha salvat, el seu responsable ha apuntat que ha patit danys que encara s’ha d’avaluar a causa de l’aigua i la cendra. En canvi, el petit òrgan, situat sota la fletxa que es va esfondrar, ha sofert grans danys.