El progressisme minvant dels països bàltics

A Estònia i a Lituània reben el recolzament, elecció rere elecció, d’entre el 10% i el 15% de l’electorat. A Letònia, tot i que són el partit més votat amb gairebé un 20% dels sufragis als últims comicis legislatius, els seus controvertits vincles amb Rússia han motivat que les restants formacions alcin un cordó sanitarial seu voltant per allunyar-los de les posicions de poder. Més d’un quart de segle després de la desintegració de la URSS, el primer Estat comunista del món, l’esquerra busca guanyar popularitat i quotes de poder en uns països que es perceben, avui més que mai durant els tres últims decennis, sota l’amenaça de la seva hereva: la Rússia de Vladímir Putin.

Malgrat els esforços per homologar els seus idearis amb les restants forces moderades d’esquerres europees i establir-hi vincles, el Partit Socialdemòcrata Harmonia és vist als ulls de molts nacionalistes de Letònia com una mena de cavall de Troia rus. Durant molts anys va estar vigent un acord de cooperació amb Rússia Unida, el partit oficialista del Kremlin, i gran part dels seus suports electorals es troben entre la minoria russoparlant de Letònia, unes 550.000 persones o el que és el mateix, al voltant del 27% de la població. El seu líder és el jove alcalde de Riga, Nils Usakovs, rus d’origen ètnic els pares del qual es van instal·lar al país durant el període soviètic, que en el passat ha treballat com a periodista per a canals d’aquest país i a qui la Viquipèdia en la llengua de Lev Tolstoi presenta amb el nom complet de Nil Valièrevitx Uixakov.

“Un patriota letó”

A les seves entrevistes, Usakovs ha assegurat ser un “patriota letó” que parla rus, i ha promès “deixar enrere” les polèmiques ètniques. No obstant, ha sigut multat per fer servir l’idioma rus a les xarxes socials i ha defensat l’aixecament de les sancions internacionals contra Rússia, considerant que no són efectives i no donaran resultats. Els últims mesos, diversos assumptes de corrupció l’han esquitxat, la qual cosa ha generat noves diatribes contra ell, amb exigències de dimissió incloses, per part dels seus enemics polítics dins del nacionalisme letó. 

Notícies relacionades

Fractures polítiques a la UE

Davor Ivo Stier: "Srebrenica va ser un fracàs col·lectiu que va facilitarel genocidi"

L’esquerra tampoc juga cap paper decisiu en les altres dues repúbliques bàltiques, en un panorama dominat per les forces nacionalistes, liberals o de centredreta. El Partit Socialdemòcrata de Lituània (LSDP) té 17 dels 141 escons dels quals es compon el Seimas, el Parlament unicameral del país, una pèrdua molt substancial respecte a la legislatura anterior de 21 diputats, en què va arribar a encapçalar el Govern amb el primer ministre Algirdas Buktevicius. Tot i que l’LSDP és una formació política marcadament europeista, les escissions amenacen de reduir la seva ja minvant influència: l’any passat, l’exprimer ministre i exmilitant Gedimilas Kirkilas va fundar el Partit Socialdemòcrata Laborista de Lituània. 

A Estònia, el Partit Socialdemòcrata (SDE) s’ha mogut, en els diferents comicis legislatius, en una forquilla de recolzaments amb prou feines superior al 10% dels votants. El seu ideari a favor d’una economia social de mercat, de la justícia social i l’Estat del benestar no li ha suposat cap obstacle per convertir-se en el soci minoritari del centredreta en governs de coalició, malgrat les importants retallades aplicades que han convertit Estònia en el país amb menor deute de la UE respecte al seu PIB: només un 9,2% el 2017.