protegir un llegat
La despoblació amenaça milers de pobles italians
Un estudi revela que prop de 4.400 localitats del país, una cinquena part de tots els municipis, poden arribar a desaparèixer
Alguns dels seus alcaldes ofereixen diners i un altre tipus de facilitats als joves perquè s'hi traslladin a viure i si és amb fills millor
jcarbo47123786 locana190225130223 /
A Itàlia hi ha uns 4.395 pobles que estan despoblant-se, és a dir, desapareixent. Es tracta d’una cinquena part dels municipis d’Itàlia, en els quals resideix el 4,2% de la població, la majoria gent gran. De tots aquests pobles, 139 tenen menys de 150 habitants. I això està passant al país que va inventar les ciutats estat i que és conegut pels mateixos italians com el dels “mil campanars”. Les dades formen part d’un estudi dut a terme per l’Associació Nacional de Comerciants (ANC) i per Legambiente, una organització que vetlla per mantenir vius els territoris nacionals.
En un programa dedicat als viatges, la CNN va emetre recentment un documental sobre el problema de la despoblació en llogarrets italians meravellosos, situats entre cims nevats i valls profundes. La gent gran se’n van anar a treballar “a la ciutat”, els joves van emigrar a altres països i els que es van quedar no tenen fills perquè les perspectives no són encoratjadores i les escoles tanquen o estan a punt de fer-ho. La situació ha empitjorat des que el Govern va decidir retallar 80.000 mestres de primària.
Un mínim de tres anys
Aquests pobles perduts i despoblats se’ls coneix amb el nom de “pobles fantasmes”. Alguns dels seus alcaldes recorren a la imaginació per no quedar-se sols. Ofereixen, per exemple, 1.000 euros a qui es traslladi a viure al poble i tingui un fill; 2.000 euros a qui s’hi estigui com a mínim tres anys i hi dugui a terme una activitat econòmica autònoma. A més se’ls ofereix casa gratis o el pagament de tan sols un euro al mes per llogar una masia abandonada.
“Tenim tones de diners per invertir, però necessitem nens i joves”, ha explicat Alberto Preironi, primer ciutadà dels 320 veïns de Borgomezzavalle, al ric Piemont (Torí), poble enfilat entre les muntanyes alpines. A Giovanni Bruno Mattiet, alcalde del poble alpí de Locana, també als Alps, se li moren cada any 40 veïns i en neixen només 10. “«Estic disposat a pagar fins a 9.000 euros durant tres anys a cada família que vingui amb un fill”, afirma. L’única condició és que guanyin un mínim de sis mil euros a l’any. Mattiet diu que busca “atraure principalment joves i professionals que treballin com a autònoms o que estiguin disposats a començar una activitat" a la població. Al poble, que en altre temps tenia 7.000 habitants i ara en té 1.900, hi ha desenes de botigues, bars i restaurants òbviament tancats.
Experiment japonès
El problema no només és del nord. A Isca Superiore, a la regió de Calàbria, eren 60.000 veïns i amb prou feines n’han quedat 600, la majoria gent gran. Els adults i joves treballen a Alemanya. El Japó, que té una gran població anciana a qui el sol del sud europeu beneficia la salut, ha assajat l’experiment de portar un grup de ciutadans de la tercera edat a un d’aquests pobles, restaurar-lo, obrir-hi botigues amb productes japonesos i fins i tot posar-los a disposició algun metge i infermeres oriündes, farmàcia autòctona inclosa.
Notícies relacionadesL’estudi mostra que respecte a la despoblació no hi ha diferència entre el nord (benestant) i el sud (pobre), "sinó que Itàlia s’ha dividit en un país que funciona a dues velocitats i qui s’endarrereix no recupera el camí”, explica Carlo Sangalli, autor d’un anterior informe de l’ANC sobre la despoblació urbana. Segons Sangalli, “davant el risc concret de despoblació” és necessari un esforç nacional comú “perquè aquests llocs i aquesta identitat –que no només són un patrimoni inapreciable, sinó les arrels mateixes del país– no es perdin i desapareguin per sempre”.
Ermete Realacci, president honorari de Legambiente, diu que espera que al Parlament es produeixi una reacció conjunta que faci que “els municipis amb menys de 5.000 habitants no siguin considerats com una herència del passat, sinó com a protagonistes del futur". Segons els etnòlegs, per cada poble abandonat “es perd un dialecte o idioma, un relat del món, els contes per als nens, la diversitat agrícola i el mateix paisatge que a poc a poc es degrada".
