Maduro tanca la frontera amb el Brasil i estudia fer el mateix amb Colòmbia

Nicolás Maduro ha avançat l’inici dels carnavals que començaran el 28 de febrer.  El president veneçolà ha disposat per decret “estendre la festa de l’alegria” fins al 5 de març en una Veneçuela sense espai per a alegries.  Sis dies són, fora d’això, una eternitat, i això ho sap el mateix “president legítim”. A més d’ordenar que la gresca comenci abans, Maduro ha reunit la cúpula militar i, davant una plana major d’impertèrrits generals, ha anunciat la decisió de tancar l’espai aeri per a l’aviació privada i el “tancament total” de la frontera amb el Brasil. “Més val prevenir que lamentar”.  

Maduro avalua fer el mateix amb Colòmbia.  “Hem pres les mesures perquè tot estigui en pau, esperem que Iván Duque (president colombià) no compleixi les ordres de (Donald) Trump de generar violència. El responsabilitzo de qualsevol violència que es produeixi”, ha dit. Alhora, i per instrucció presidencial, la Guàrdia Nacional ha començat a ocupar les carreteres que porten cap al sud del país. El que es busca és bloquejar l’accés de milers de voluntaris i transportistes a la frontera per on l’oposició i els seus aliats internacionals intentaran aquest dissabte 23 de febrer que entri l’ajuda humanitària subministrada principalment pels EUA.

Juan Guaidó, que ha sigut reconegut com a president encarregat per Washington i per una coalició de més de 50 països, s’ha proposat aquest dijous arribar a la ciutat colombiana de Cúcuta, on s’ha aixecat el principal centre de provisió de medicines i aliments. “Menjar cancerigen”, ha definit l’ajuda Maduro que ha qualificat l’operació humanitària de “xou hollywoodià”.  Guaidó ha de recórrer 800 quilòmetres des de Caracas en els quals posarà a prova la seva adhesió social més enllà dels grans centres urbans. “Passarem, sí o sí”, ha assegurat la diputada Delsa Solórzano, que forma part de la comitiva opositora. Però al que s’enfronta el “president encarregat” és a alguna cosa més que una cursa d’obstacles: té prohibit sortir del país per instrucció judicial. ¿Què passaria si arriba a esquivar els impediments a les rutes i camins i arriba al pont Simón Bolívar que uneix l’estat veneçolà de Táchira amb Cúcuta? ¿Serà detingut per la Guàrdia Nacional Bolivariana en cas que intenti passar la frontera?  

Guaidó vol convertir l’entrada de l’ajuda en una rebel·lió de masses que obligui un sector militar a desobeir les autoritats i, d’aquesta manera, obrir una bretxa que acceleri l’enfonsament del Govern. El tancament de fronteres afegeix un nou element de tensió i possible conflictivitat. “Militars colombians, no es prestin a una provocació contra el nostre país”, ha demanat Maduro durant el seu discurs. “Vull que sigui una frontera dinàmica i oberta. Però he de garantir la pau i que no prosperi cap provocació del submís Iván Duque. Colòmbia sencera ho sap”.

Altres mesures restrictives

El Govern bolivarià ha suspès també el trànsit marítim amb Aruba, Curazao i Bonaire, un altre dels centres d’assistència humanitària. “Em fa molt mal això. Tinc arrels a Curazao. No volia fer-ho, però em van obligar. Aquesta és una altra provocació amb l’anuència d’Holanda”. Al seu torn, Veneçuela ha advertit a la República Dominicana i Puerto Rico que compta amb “sòlids indicis” que els EUA utilitzaran els seus territoris “com a plataformes per a la planificació i organització d’operacions de naturalesa il·legal i terrorista”. El Ministeri d’Exteriors ha repudiat les accions que “facilitin una intervenció militar nord-americana i dels seus Governs aliats”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

La imminència del 23-F es viu amb sensacions antagòniques. “L’objectiu és la guerra psicològica i de desgast per anul·lar la voluntat de treball i combat de les Forces Armades i el poble”, ha dit Maduro. “Som a poques hores d’un dia històric”, ha afirmat des de Cúcuta la diputada opositora Gaby Arellano que ha fet una crida als habitants de Táchira, un estat veneçolà en mans de l’antichavisme, perquè s’aboquin massivament “com un tsunami” cap al pont, tots vestits de blanc, i així obligar els uniformats que permetin l’entrada de l’ajuda humanitària. Arellano està convençuda que “els més ansiosos” per l’arribada de l’ajuda són “els amics de les casernes”. Per a la legisladora, una cosa són el Palau de Miraflores i els alts caps i una altra el que passa per sota en les estructures castrenses.

El sociòleg alemany Heinz Dieterich, exassessor d’Hugo Chávez, creador del lema “socialisme del segle XXI” i des del 2014 un enverinat enemic de Maduro, afirma que la intranquil·litat ronda unes Forces Armades travessades per la “ineficiència generalitzada, el nepotisme, la corrupció i la mentida”. En molt poc temps es podrà constatar la lleialtat amb Maduro i, també, la projecció internacional del conflicte veneçolà. L’ambaixador adjunt de Rússia davant de l’ONU, Dmitri Polianski, ha utilitzat el mateix llenguatge de Maduro i ha dit que “empesos per la seva addicció a les provocacions, els nostres socis nord-americans” preparen “una clara i flagrant” situació conflictiva a la frontera més calenta de Sud-amèrica.