Macron trepitja la 'banlieue'

Tot i que per a alleujament de molts la protesta dels 'armilles grogues’ no ha pres als barris perifèrics de les grans ciutats, aquests que periòdicament s’inflamen quan a la policia se li escapa la mà, Emmamuel Macron ha portat a la 'banlieue' el debat amb el qual espera donar una sortida a la crisi que va esclatar a finals de novembre i que continua marcant l’agenda política del país. 

Obert el passat 15 de gener amb una xerrada maratoniana entre alcaldes, aquest debat “concerneix el conjunt de la nació” ha dit el president francès aquest dilluns a Evry-Courcouronnes, una població de 70.000 habitants a 30 quilòmetres al sud de París on l’exprimer ministre Manuel Valls –alcalde d’Evry durant 11 anys– va parlar d’“apartheid territorial” quan el 2005 l’espurna de la revolta va saltar a Clichy sous Bois després de la mort de dos adolescents, estenent els disturbis a la resta de França durant setmanes.

Sense expectatives

Després d’aquella revolta s’han multiplicat els plans per millorar la qualitat de vida d’aquestes zones amb una gran població d’origen immigrant i s’han fet grans inversions en programes de renovació urbana, però els seus habitants continuen patint l’exclusió social i la falta d’expectatives. L’atur és superior a la mitjana nacional i entre els joves pot arribar fins al 25%, segons associacions que treballen sobre el terreny.

Malgrat tot, Emmanuel Macron va enterrar el maig passat un nou pla per a les 'banliues' que li havia encarregat a l’exministre Jean Louis Borloo perquè va considerar massa car el pressupost de 50.000 milions d’euros per a programes que, segons el seu parer, no havien donat fruits en el passat.  

Segregació

Alguns dels 150 alcaldes de la regió i d’altres tants presidents d’associacions reunits a la sala Claude-Nougaro de l’alcaldia d’Evry Courcouronnes van evocar el llast que continuen arrossegant aquests barris i que l’alcalde amfitrió, el conservador Stéphane Beaudet, va descriure així a l’inaugurar la xerrada: “Els problemes són els mateixos (que en el cas dels ‘armilles grogues’) però la diferència és la segregació territorial”. 

El primer edil de Grigny, el comunista Philippe Rio, va recordar al president que la República té “un deute amb els barris populars, que no demanen caritat, sinó justícia” i una representant del consell nacional de ciutats li va demanar “no estalviar amb els pobres”.

Macron, còmode amb un format que domina i en què hi ha espai per a l’humor, va anar responent a totes i cada una de les qüestions sense cedir en l’essencial.  “Es pot fer millor gastant menys”, va argumentar seguint al peu de la lletra el que s’ha convertit gairebé en un mantra.

Recolzament als ‘armilles grogues’

Malgrat el fred intens i l’impressionant dispositiu policial, alguns veïns van esperar al carrer l’arribada del president. Molt animades, les adolescents Hermine, Kenza i Maëva corejaven un rap de recolzament als 'armilles grogues’ i deien que Macron només havia reaccionat quan va esclatar la revolta. 

A una fleca pròxima, Cheik, de 40 anys, mirava córrer als gendarmes en direcció a un grup d’‘armilles grogues’. “Nosaltres estem cent per cent al seu costat, però no ens manifestem”, comentava, molt escèptic quan se li preguntava sobre la presència de Macron.

“No ha vingut per nosaltres. Ha vingut per parlar amb els alcaldes. Ha vingut per ell, per la seva campanya, per defensar el seu mandat perquè això es trenca per tots costats”.  Malgrat el zel policial, alguns 'armilles grogues’ van aconseguir fer-se visibles, com Chaz, un xofer de 40 anys que porta manifestant-se tots els dissabtes a París i no pensa cedir fàcilment. “m’agradaria saber per què ve aquí. Aquest gran debat és només per als polítics i els rics”, deia.

Brot d’esperança

Dins la sala, Guy, de 70 anys i president d’una associació esportiva d’Evry, confiava que Macron no estigués fent simplement campanya electoral i Annie, una treballadora social de 65 anys, veia amb optimisme que Macron s’hagués desplaçat a la 'banlieue' per escoltar la gent.

També hi va haver crítiques a l’organització del debat. Alguns participants van denunciar falta d’espontaneïtat per haver hagut d’omplir un qüestionari previ.

Possible referèndum

Els debats es tancaran el pròxim 15 de març i, segons ha publicat 'Le Journal de Dimanche', el president francès sondeja la possibilitat de celebrar un referèndum el 26 de maig coincidint amb les eleccions europees.

Macron ha iniciat aquesta setmana una ronda de contactes amb els líders dels grups polítics amb representació parlamentària abans de prendre una decisió definitiva però, de moment, la idea no està generant un gran entusiasme.

Maniobra de distracció

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El fet que la consulta coincideixi amb les eleccions europees disgusta al Ministeri d’Afers Estrangers. Marine Le Pen ho veu com una maniobra de distracció i La França Insubmisa acusa el president de “fer un 'lífting' democràtic sense respondre a les preocupacions dels 'armilles grogues’”.

Fins i tot el primer ministre, Edouard Philippe, veu aquesta hipòtesi prematura. Segons la premsa francesa, la consulta es faria per preguntar als ciutadans sobre temes institucionals, com la reducció del nombre de parlamentaris, la validesa del vot en blanc o la limitació de mandats polítics.