Trump nomena un agressiu 'neocon' per gestionar la crisi de Veneçuela

Si l’objectiu dels Estats Units a Veneçuela és forçar un canvi de règim o promoure un cop d’Estat, pot ser que l’Administració Trump hagi escollit la persona adequada. El Departament d’Estat va anunciar divendres el nomenamentd’Elliott Abrams com aenviat especial per a Veneçuela, un càrrec que equival a dirigir el dia a dia de la política nord-americana cap al país caribeny. Abrams és un vell conegut a les Amèriques i també al Pròxim Orient, un bel·ligerant neoconservador que va recolzar el genocidi indígena a Guatemala, la guerra bruta dels militars al Salvador i va ser condemnat per mentir al Congrés durant l’escàndol Iran-Contra. Tot allò, a les raneres de la guerra freda perquè, ja estrenat el nou segle, seria un delsarquitectes de la invasió de l’Iraq el 2003. 

“La passió d’Elliot pels drets i les llibertats de tots els pobles el converteixen en un candidat perfecte, valuós i oportú”, va dir el secretari d’Estat, Mike Pompeo, al presentar el seu nomenament. L’anunci es va produir només dos dies després que els EUA reafirmessin la seva actitud a Veneçuela al ser el primer país del món a reconèixerJuan Guaidócom a president interí, poc després que ell mateix, que presideixl’Assemblea Nacional, s’arrogués el càrrec als carrers de Caracas en un clar desafiament al règim de Nicolás Maduro.

Una elecció gens casual

El nomenament d’Abrams és un pas més de la Casa Blanca per rehabilitar els ‘neocon’ quan semblaven haver sigut condemnats a la paperera de la història. Un altre dels seus capdavanters, John Bolton, és ara assessor de Seguretat Nacional del president, mentre Samantha Ravich, criada políticament a l’ombra de Dick Cheney, és la número dos de la Junta d’Assessors de la Intel·ligència Exterior. 

L’elecció d’Abrams no sembla casual. Trump porta des del 2017 amenaçant d’utilitzarl’“opció militar” a Veneçuela per forçar un canvi de règim. Aquell mateix any,segons va publicar ‘Associated Press’, va deixar petrificats els seus lloctinents al preguntar-los per què no tallaven en sec llançant unainvasió com les de Panamài Granada als anys 80. Li van respondre que l’opció corria el risc d’alienar els seus aliats llatinoamericans després d’aconseguir que aïllessin el règim bolivarià, però Trump no es va donar per vençut i va fer arribar la seva idea al llavors president colombiàJuan Manuel Santosi altres líders de la regió. 

Socis poc fiables

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Segons ‘The New York Times’, el seu Govern va arribar a entaularnegociacions secretes amb militars rebels veneçolans, un d’ells tan presumptament corrupte que està inclòs en la llista de sancions nord-americanes. Aparentment la intervenció es va acabar descartant no perquè fos legalment reprovable sinó perquè la Casa Blanca no es va acabar de fiar dels seus socis i va pensar que el cop seria un fracàs.

Abrams sap molt de guerra bruta i canvis sagnants de règim. Uns anys després que els esquadrons de la mortconvertissin El Salvador en un cementiri, va dir que “el llegat de l’Administració Reagan” al país centreamericà va ser un llegat de “fites fabuloses”. Per llavors, havia sigut ja condemnat a dos anys en llibertat condicional per ocultar informació al Congrés sobre la venda d’armes a l’Iran i l’ús dels seus beneficis per finançar laContra nicaragüenca. George Bush pareva impedir que la seva carrera s’enfonsés al concedir-lil’indult.