SUD-EST ASIÀTIC

Empunyar el periodisme per salvar la democràcia a les Filipines

L'editora María Ressa diu que la campanya que va portar Duterte a la presidència va ser la "zona zero'" de les mentides i la manipulació

La periodista i el seu portal, 'Rappler', estan sent objecte d'una campanya des del Govern de Manila per silenciar-los

maria-ressa / periodico

3
Es llegeix en minuts
Sara Gómez Armas (EFE)

Acorralada judicialment a les Filipines per la seva tasca periodística, Maria Ressa, persona de l’any segons la revista Time, assegura que al seu país s’hi entaula una "batalla a mort contra la democràcia" per part del’Administració de  deRodrigo Duterte,una guerra que es pot guanyar amb "bon periodisme".

"Els nivellsd’impunitat  avui dia a les Filipines no es veien des de la dictadura de Ferdinand Marcos i el periodisme mai ha estat tan amenaçat com ara", ha indicat Ressa, directora del portal Rappler, mitjà que va néixer el 2012 i ja és un dels més influents del país. El que va començar com un projecte innovador que volia explorar nous formats per captar audiències joves i recuperar l’essència del periodisme, s’ha convertit en el flagell del president Duterte i la seva "maquinària de fake news".

Ressa assevera que Filipines es va convertir durant la campanya electoral del 2016, que va portar Duterte al palau presidencial, en la "zona zero" de les mentides i l’ús de les xarxes socials com a arma, un fenomen que es va disseminar rabent i ràpid pel món i va emmetzinar comicis als EUA, Europa i més recentment alBrasil.

Realitats paral·leles

"Quan dius una mentida un milió de vegades es converteix en veritat. Això passa a les xarxes socials, es creen realitats paral·leles", va apuntar la periodista de 55 anys i excorresponsal veterana de la CNN al Sud-est asiàtic. Rappler ha treballat àrduament des d’aleshores per destapar aquestes notícies falses i ha desentranyat una "sofisticada maquinària" de comptes falsos vinculats a l’entorn de Duterte a fi d’"intimidar i silenciar els seus crítics" i "promoure odi des de l’Estat".

Aquesta tasca, juntament amb diversos reportatges que van treure a la llum els escandalosos abusos de drets humans en la guerra contra les drogues, va desencadenar l’animadversió del controvertit president, de 73 anys, contra Rappler i la seva directora. Després de diversos episodis desagradables de ciberassetjament i un fallit intent el gener del 2018 de revocar la llicència per operar de Rappler, l’estocada contra Ressa va arribar el novembre, quan ella i el mitjà que dirigeix van ser acusats d’evasió d’impostos.

"És ridícul. Són càrrecs motivats políticament. Ho he dit sempre, no hi ha una base legal i confio que es faci justícia", ha indicat Ressa, que ha pagat uns 5.000 dòlars en fiances per eludir la presó. Ressa explica amb una certa sorna que només ha pagat mil dòlars menys que l’ex primera dama Imelda Marcos, acusada de corrupció per apropiar-se d’uns 200 milions de dòlars de l’erari públic.

Els càrrecs contra Ressa, que comporten una pena de deu anys de presó, estan relacionats amb una emissió de deute de Rappler el 2015 que va aportar beneficis de 3 milions de dòlars, pels quals el mitjà no hauria pagat els impostos deguts, segons la fiscalia. Aquest cop judicial va sortir a la llum quan Ressa era de viatge per rebre importants reconeixements: el Comitè per a la Protecció dels Periodistes de Nova York li va entregar el guardó Gwen Ifil a la llibertat de premsa i a Washington va rebre el premi Knight de periodisme internacional.

"Tots aquests premis no haurien arribat sense les amenaces contra nosaltres, però han servit perquè ara el món miri cap al que està passant a les Filipines", ha assenyalat Ressa, que setmanes després va formar part del grup de periodistes perseguits que la revista Time va enaltir com persones de l’any.

Amenaces

Els atacs a Rappler no són nous: amenaces, insults i campanyes de descrèdit a les xarxes contra els seus periodistes van començar quan el mitjà feia els seus primers passos. Després els greuges van començar a venir directament de Duterte, que ha acusat repetidament el mitjà d’estar finançat per la CIA i li ha vetat l’accés al palau presidencial.

Notícies relacionades

Ressa, amb més de 30 anys d’experiència com a corresponsal de la CNN i com a cap dels informatius de la cadena filipina ABS-CBN, explica que no ha sigut fàcil viure amb tant odi i aversió cap a ella i cap al seu jove equip, un centenar de periodistes, amb un 68% de dones, amb una mitjana d’edat de 23 anys.

"El perill de les amenaces a les xarxes és que no saps quan saltaran a la vida real", apunta la directora de Rappler, que des de fa un any compta amb seguretat les 24 hores a la porta de la redacció i ha posat al servei dels seus treballadors assistència psicològica per manejar la pressió del ciberassetjament. 

Temes:

Filipines