EFECTES DE LA CRISI

El nombre de persones que dormen al carrer es dispara al Regne Unit

Els 'homeless' ascendeixen a 170.000, un 169% més que el 2010

zentauroepp41124695 barcelona 29 11 2017 sociedad  ola de frio  pobres y sin tec171220162853

zentauroepp41124695 barcelona 29 11 2017 sociedad ola de frio pobres y sin tec171220162853 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Alfons Saladrigas

La mort fa uns dies d’una persona sense sostre de 43 anys al passadís que connecta el metro de Westminster amb l’entrada del Parlament ha exposat la crua realitat que és subjacent a Londres i a les principals ciutats britàniques: el gran nombre de persones que passen la nit al carrer. 

Les dades publicades per l’organització benèfica Crisis revelen que el número de famílies i individus que pernocten en hostals, hospicis, tendes de campanya o al carrer s’ha disparat en els últims anys a Anglaterra i Gal·les fins a assolir la xifra rècord de 170.800, dels quals 38.000 són menors de 25 anys.

Algunes organitzacions estimen que s’ha incrementat un 169% la xifra de ‘homeless’ des que els tories van arribar al poder el 2010 i van posar en marxa les polítiques d’austeritat. John Healey, responsable de Vivenda de l’oposició laborista, assegura que “és el resultat de les fortes retallades en vivenda social, subsidis i serveis per als sense llar i del rebuig d’ajudar els llogaters privats”.

Fins i tot James Brokenshire, ministre de vivenda conservador, ha admès que el Govern s’ha de fer “preguntes importants sobre la relació amb les polítiques de benestar social adoptades”.

Gairebé 600 morts

L’home trobat mort a Westminster és un dels 591 sense sostre que han mort des d’octubre del 2017, un 24% més que el 2012, segons dades oficials. Entre ells, un home de 81 anys que també dormia al ras, una mare amb un nadó que pernoctava en un hospici i un altre que va ser llançat per accident a un camió d’escombraries. La meitat de les defuncions es van produir per cirrosi, drogues o suïcidi. La majoria no van ser investigades per falta de recursos. Matt Downie, director de polítiques de Crisis, exigeix que s’investiguin per aprendre lliçons.

“És un fracàs de gran magnitud que, en una de les nacions més riques del món, les persones que no tenen on anar estiguin morint, això ha d’acabar i el Govern buscar un pla i implementar-lo”, denúncia Downie. L’abril d’aquest any es va aprovar la llei de reducció de persones sense llar i es va destinar una partida de 100 milions anuals per reduir els indigents, la meitat d’aquí al 2022, i erradicar-los abans del 2027. “Volem obligar als municipis a proveir-los recolzament i impulsar el seu accés a vivenda social i regular el lloguer”, ressalta Brokenshire.

Una llei de 1824

Un altre problema és la llei de vagància de 1824 que criminalitza demanar almoina o dormir al ras. Més de 3.000 persones van ser condemnades per aquest delicte a pagar multes de fins a 1.000 lliures (uns 1.100 euros) l’any passat. D’altra banda, una investigació de ‘The Guardian’ ha destapat que en els últims quatre anys els governs municipals han pagat milers de bitllets de tren i autocar, dins de la “política de reconnexió” del Govern, per enviar a ‘homeless’ a zones on tinguessin família o poguessin rebre ajuda. Els estrangers han sigut enviats als seus països d’origen. En total han finançat 6.810 bitllets, una tercera part dels quals eren viatges fora del país.

Grups d’activistes han qualificat aquesta política de “neteja de carrer”. Els municipis al·leguen que només compren bitllets quan existeix una oferta d’allotjament i que la decisió és voluntària, versió contradita per captaires, que asseguren que els obliguen a acceptar els bitllets. “Això és inhumà i totalment inapropiat”, lamenta Norman Lamb, exsecretari del Ministeri de Salut, perquè molts sense llar lluiten contra problemes mentals i addiccions i és fastigós que s’estiguin netejant els carrers de persones que estan bregant amb una infinitat d’obstacles”.

Resposta judicial

Notícies relacionades

El Govern va deportar 700 ciutadans comunitaris des del 2016, emparant-se amb una llei promulgada per Theresa May quan era ministra de l’Interior, que considerava abús de la lliure circulació de persones dormir al carrer tot i que tinguessin feina.

El mes d’abril  passat, el Tribunal Suprem britànic, després de la denúncia d’alguns afectats, va declarar aquestes deportacions “il·legals i discriminatòries” i va obligar el Govern a compensar les víctimes i aturar aquesta pràctica.