Anar al contingut

La crisi argentina

L'any negre de Mauricio Macri

El president argentí veu perillar la seva reelecció davant de la situació d'emergència de l'economia i el creixement de la pobresa

El poder adquisitiu dels ciutadans va baixar fins a un 20% i els subministraments bàsics es van encarir un 600% en un any i mig

Abel Gilbert

L'any negre de Mauricio Macri

NATACHA PISARENKO

"Després d'un any tan difícil, aquest Nadal m'agradaria fer-vos una abraçada forta, llarga i silenciosa", va dir el president Mauricio Macri i, al costat d'un Santa Claus de somriure forçat, va aixecar una copa per brindar simbòlicament amb tots els argentins. "Estarem millor", va prometre. Després se'n va anar a passar les festes a un paradisíac refugi patagònic. A la ciutat de Buenos Aires els torrons i confits, la sidra i els regals, es van adquirir amb l'austeritat  que dicta la crisi.

Les vendes van caure entre un 9% i el 20%. Els ferits per la pirotècnia havien arribat a 307 el 2017. La nit de Nadal només hi va haver 27 casos. Les autoritats van saludar la presa de consciència del que significa jugar amb foc. La realitat és que es van comprar molts menys coets. El cel amb prou feines es va il·luminar: va estar tan negre com l'any polític de Macri. A començaments del 2018, l'horitzó de la seva reelecció semblava net de malesa i imprevistos. Tot s'ha complicat.

Canviem, la coalició de dretes que governa aquest país, s'ha convertit en un balboteig publicitari.  Macri ha declarat que l’Argentina es troba en una situació d'emergènciaL'economia  ha caigut un 2,6% aquest any. El pes nacional ha sigut la segona moneda més devaluada del món (més del 100%), només superada per Veneçuela. Enmig de l'ensorrament, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha anat en ajuda de l'Argentina per evitar la suspensió de pagaments del deute extern. Va aportar 57.000 milions de dòlars, però va exigir un ajustament de grans proporcions.

L'optimisme del 2017

Durant la campanya electoral de 2015, Macri va llançar la consigna "pobresa zero" i va demanar ser jutjat pel compliment d'aquest objectiu. La pobresa afecta en l'actualitat el 33,6% dels habitants. Un 48% dels nens es troben en aquesta situació.  De "pobresa zero" s'ha passat a una "despesa zero" en l'Estat.  S'han tancat dependències i tallat finançaments públics. Les obres d'infraestructura s'han frenat. El país on van néixer Jorge Luis Borges, Julio Cortázar, Juan José Saer i Astor Piazzolla, s'ha quedat sense Ministeri de Cultura.

L’Equip Argentí d'Antropologia Forense (EAAF) ha treballat des de 1983 per recuperar i identificar les restes de persones desaparegudes durant l'última dictadura militar (1976-83) i aportar proves científiques a la justícia. El seu prestigi el va portar a 30 països, entre ells Espanya. L'AAAF s'ha quedat sense feina al seu país: l'Estat no li va girar els fons pactats ni el va pagar per la identificació de soldats morts en la guerra de les illes Malvines.

Els números de l'ajustament

Els argentins corrents són els que més pateixen les conseqüències de la crisi. Els salaris van perdre un poder de compra de fins al 20%. L'atur s'apropa al 10%.  El preu dels serveis públics (llum, gas, aigua) va tenir un augment mitjà del 600% en 36 mesos. L'any vinent comença amb una pujada de més del 30% de la llum per compensar la inflació del 2018, que ha perforat la barrera del 40%. El bitllet del transport públic s'ha incrementat un 120% en menys d'un any.

El Govern de dretes ha de pagar als seus creditors uns 35.000 milions de dòlars el 2019 i 17.000 milions de dòlars més el 2020, gairebé tot el crèdit de l'FMI. La major part d'aquest deute va ser assumit pel macrisme per finançar entre altres coses una fuga de capitals que aquest any va ser de 26.367 milions de dòlars. Els analistes econòmics esperen un març i abril turbulents. Un nou enfonsament del pes apareix com a possibilitat latent. La inflació, els ‘tarifazos’ i la pèrdua del treball, són les principals pors socials.

Segons una enquesta de la consultora Ricardo Rouvier & Associats, quan Macri va accedir al càrrec, les expectatives econòmiques positives eren de l'ordre del 60,4%. El 2018 s'ha reduït a menys de la meitat. El 2016, el president tenia una imatge positiva del 71,3%. Tres anys després, ha perdut més de 30 punts.

Els seus col·laboradors creuen no obstant això que estarà en condicions de revertir el pendent i ser reelegit. Auguren un retrocés de la inflació i un impuls positiu de la balança comercial. Pensen que la collita rècord del camp i els primers resultats de les inversions en el sector energètic contribuiran a millorar el panorama. No temen les turbulències globals. Ni a Donald Trump ni a Jair Bolsonaro. L'octubre, el mes de les eleccions, el Govern espera que alguns d'aquests fruits facin reverdir la "revolució de l'alegria". Ara per ara, el futur només ofereix desconsol i un enorme signe d'interrogació.