A l'escola amb escorta militar

És migdia i les classes han acabat al’escola de Tuwani, una petita localitat palestina situada als turonsd’Hebron, al sud de Cisjordània, territori palestí ocupat per Israel. 

Un grup d’alumnes de l’escola –l’únic per a totes les poblacions palestines de la zona– es disposa a tornar a casa seva, al poble de Tuba. Per arribar a casa han de recórrer un camí de tot just dos quilòmetres. Podria ser un passeig plàcid, però és un malson: el camí transcorre entre la colònia israeliana de Ma’on, establerta el 1981, i el lloc avançat (assentament establert sense consentiment oficial previ)de Havat Ma’on, fundat el 2001. 

Els colons que resideixen allà fan la vida impossible als escolars, els insulten, els llancen pedres, de vegades els peguen. Els nens no s’entretenen, caminen ràpid pel camí polsós de terra i pedres. Són set: El Kifaah, el Shirah, el Hamzi, l’Aisha, la Sujud, el Yaber i el Shok. Tenen entre 6 i 17 anys.

Voluntaris italians 

La primera part del recorregut la fan acompanyats per voluntaris italians de l’oenagé cristiana Operazione Colomba, fins que arriben a una petita zona de bosc. Allà esperen que arribi una patrulla de soldats israelians per escortar-los durant els 700 metres més crítics d’un camí públic pel qual té dret a passar tothom, però que només utilitzen els nens per voluntat dels colonos.

La patrulla israeliana apareix. Fa 14 anys quel’Exèrcit israelià escorta els alumnes de la zona per ordre del Comitè dels Drets del Nen del Parlament israelià, després que es produïssin atacs constants de colons contra nens en aquests 700 metres de camí encaixonat entre les dues colònies jueves.

Nens traumatitzats

“Tinc por, al camí hi ha colons que de vegades no ens deixen passar i ens peguen. Hauries de venir cada dia per veure els problemes. La setmana passada van venir uns colons i van intentar bloquejar-nos el pas i ens van insultar”, explica el Hamzi. 

“Una de les nenes, la Sujud, va caure fa tres anys i es va fer bastant mal al córrer per fugir dels colons. Una altra vegada li van tirar una pedra al cap i el mateix dia van apunyalar el seu pare a prop del poble. Quan els soldats no apareixen no s’atreveix a anar a l’escola”, relata una voluntària d’Operazione Colomba que prefereix no donar el seu nom per por de represàlies

. “Els colons fan el que volen, però mai hi ha arrestos ni càrrecs contra cap d’ells”, assegura la jove. Els voluntaris, que també han sigut blanc dels atacs dels colons, expliquen que tots els nens estan traumatitzats. Els pares alerten que s’orinen al llit i tenen malsons.

Colònies que separen poblacions

Un blindat apareix al camí i segueix els nens. Quan els soldats veuen que en el grup hi ha adults baixen del vehicle. Tres són periodistes a qui demanen la documentació, fotografien els seus passaports i acreditacions de premsa. 

El quart és Guy Butavia, activista del’oenagé Ta’ayush, integrada per israelians i palestins i que denuncia l’ocupació israeliana de Palestina, el racisme i la segregació.

Els soldats adverteixen Butavia que no pot ser allà, però ell els respon que no és cert, que el camí és públic i de lliure circulació. Després d’una discussió, els militars cedeixen i tornen al seu vehicle per continuar escortant els nens.

“Des del principi d’any hi ha hagut molts atacs a la zona, els colons han tallat oliveres. De vegades, alguns venen amb energies d’altres països, de tot el món”, assenyala Butavia.

L’activista explica com Israel ha anat col·locant estratègicament una sèrie de colònies que separa diversos pobles de la població principal de la zona, Yatta.

“Han creat una cadena d’assentaments per dividir aquesta àrea, de manera que els que viuen aquí i volen anar a la ciutat a vendre els seus productes o a comprar menjar o aigua –perquè els llogarrets no estan connectats a la xarxa de subministrament, al contrari que les colònies– han de fer una volta d’una hora. Així és com funciona l’ocupació: divideixen la terra, els arbres, tot”, indica Butavia.

Zona militar restringida

El territori on es troben els pobles palestins, d’unes 3.000 hectàrees, va ser declarat zona militar restringida als anys 70. El 1999, l’Exèrcit israelià va expulsar en camions uns 700 palestins que vivien allà des de molt abans que s’iniciésl’ocupació de Cisjordània el 1967. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’any 2000, el Tribunal Suprem de Justícia d’Israel va permetre als desplaçats forçosos tornar a les seves terres. Però des d’aleshores viuen amb l’amenaça constant de demolicions de les seves vivendes per part de les autoritats israelianes, que els han confiscat en diverses ocasions plaques solars i altre material necessari per poder portar una vida digna.

“Els palestins encara estan aquí, i els colons també, l’ocupació els ha deixat expandir-se. Pel recolzament d’Israel als assentaments, la situació és aquesta: els palestins intenten viure la seva vida, anar a l’escola i conrear la seva terra, però els colons no volen que siguin aquí i continuen assetjant-los perquè se’n vagin, tot i que els palestins no tenen cap altre lloc on anar”, assevera Butavia.