Escac al gegant asiàtic en la guerra tecnològica

Va passar dissabte passat. A Buenos Aires, Trump i Xi anunciaven un armistici de tres mesos en la seva fragorosa guerra comercial i emfatitzaven la confiança mútua. I a Vancouver, la policia detenia una de les empresàries xineses més rutilants a petició dels Estats Units. No és previsible que un ego tan inflamat com el de Xi oblidi aquest greuge. Els experts havien suggerit que aquests tres mesos serien ardus i a les complicacions tècniques i actituds allunyades s’hi sumarà una atmosfera tendent a sòlida. Pequín ja havia mostrat la seva confiança a tancar l’acord i havia promèsimplementar immediatament les mesures aprovades. A això a la Xina ho coneixen com a ‘perdre la cara’ i és un afer molt seriós.

Els Estats Units han entrat en terreny inexplorat. L’administració Obama va acusar nacionals xinesos de càrrecs semblants però no es va atrevir mai a detenir-los en tercers països perquè va preveure la ira incontenible de Pequín. El cas Meng suposa mitja dotzena d’esglaonsen l’escalada bèl·lica. L’anomenen ‘guerra comercial’, però té més relació amb la tecnologia que amb els aranzels. Els Estats Units han lamentat la transferència de la seva tecnologia cap a la Xina, ja fos per ciberespionatge,olímpica ignorància de patentso la forçada associació de les seves empreses amb locals per entrar en el mercat asiàtic.

Però aquest plec de càrrecs era vell. El detonador de les hostilitats va ser el Pla Made in Xina 2025, que pretén arrabassar la primacia global a Silicon Valley amb el desenvolupament d’una desena d’indústries d’alt valor afegit, com la robòtica, cotxes elèctrics, intel·ligència artificial o biomedicina. La iniciativa, publicitada sense pausa per Xi com la clau econòmica de les pròximes dècades,va ser rebuda a Washington com una amenaça.

Força simbòlica

Es desconeix si després de la detenció de Meng arribaran més prohibicions d’operar als Estats Units o si altres alts executius també seran assetjats. És indubtable ja la força simbòlica de l’atac a Huawei,una de les joies de la corona tecnològica xinesa. La companyia nascuda el 1987 i amb seu a Shenzhen (província de Canton) ven ja el 15 % dels telèfons del món, només superada per Samsung, i resumeix el gran salt endavant xinès. El país produïa anys enrere còpies grolleres de terminals occidentals, i avui Huawei inverteix més que ningú en innovació per oferir tecnologia capdavanteraamb preus ajustats.

Notícies relacionades

Arrestada la directora financera de Huawei per petició dels EUA

Trump ordena una «revisió exhaustiva» dels plans de vacunació infantil als Estats Units

És menys sabut pel públic que des del 2015 ostenta ellideratge global en xarxes i infraestructuresper les quals circula la informació. La seva expansió preocupa perquè els presumptes vincles amb el Govern, que la companyia nega, podrien facilitar informació a Pequín. No tranquil·litzael passat a l’Exèrcit xinèsdel seu fundador, Ren Zhengfei. Pequín ha desdenyat aquestes reserves com a ridícules i ha acusat Washington d’ancorar-se en la guerra freda.

La condemna de la justícia nord-americana podria ser fatal per a Huawei. Laprohibició de comprar microxipsdels Estats Units ja va enfonsar la multinacional xinesa ZTE. L’empresa de Shenzhen, potser en previsió del procés, ja ha començat a desenvolupar els seus propis xips, però encara depèn del ‘software’ de la nord-americana Google.