Arrestada la directora financera de Huawei per petició dels EUA

El Canadà ha detingut per ordre nord-americana Meng Wanzhou, directora financera del tità xinès de telecomunicacions Huawei. L’arrest de Meng és un sisme diplomàtic d’efectes potencials devastadors per a la fràgil treva que havien firmat recentment els Estats Units i la Xina en la seva guerra comercial. Les borses ja han anticipat amb brusques caigudes les conseqüències de l’arrest.

Meng va ser detinguda la setmana passada a l’aeroport de Vancouver, segons la premsa canadenca, per les presumptes violacions als embargaments nord-americans a l’Iran. Aquest dijous se celebrarà una vista per decidir si espera a la presó la resolució de l’extradició que exigeix els Estats Units o surt sota fiança. El secret judicial explica l’escassetat de detalls sobre l’arrest. La companyia xinesa amb prou feines ha aclarit que Meng ha sigut “detinguda temporalment” i s’enfronta a “càrrecs no especificats”.

Filla del fundador

Meng no és una qualsevol. La filla del mític fundador de Huawei, Ren Zhengfei, i la seva més que probable successora, forma part de l’aristocràcia empresarial del país. La companyia resumeix el tomb econòmic i el salt a l’exterior que pretén Pequín: és un líder en equipament i serveis de telecomunicacions al món i acaba de desbancar Apple en vendes de telefonia mòbil.desbancar Apple en vendes de telefonia mòbil L’ingrés a presó de Meng, fins i tot temporal, seria difícilment digerible per a Pequín.

La reacció xinesa es correspon a la magnitud de la seva figura. La seva ambaixada d’Ottawa ha exigit l’immediat alliberament de Meng i ha exposat la ferma oposició a la “greu violació” dels seus drets humans. “Seguirem molt de prop la resolució del cas i prendrem totes les mesures necessàries per protegir els drets legítims i interessos d’una ciutadana xinesa”, assegura el comunicat.

Enviaments a l’Iran o Corea del Nord

La premsa nord-americana va revelar a l’abril que la fiscalia estava investigant des del 2016 els enviaments per vaixell de manufactures a països com l’Iran o Corea del Nord en violació de l’embargament decretat per Washington. Huawei sembla que va subministrar productes manufacturats, segons aquestes informacions.

El cas recorda els problemes soferts l’any passat per ZTE, una altra multinacional xinesa de telecomunicacions. L’empresa va ser sancionada pel Departament de Justícia després que el Govern determinés que havia ignorat l’embargament. La prohibició a les companyies nord-americanes de vendre microxips va empènyer ZTE a l’abisme i només una trucada del president xinès, Xi Jinping, al seu homòleg nord-americà, Donald Trump, va evitar la seva fallida. El greuge es va resoldre amb una multa de 1.400 milions de dòlars, la renovació de la cúpula i l’arribada de supervisors nord-americans.

Controls sufocants

Notícies relacionades

Trump paralitza el seu pla de pujar els aranzels a la Xina

Jerusalem i Teheran continuen amb els bombardejos recíprocs

Huawei és una víctima recurrent de la guerra comercial que disputen les dues potències globals. Els Estats Units l’han sotmès a controls sufocants per la por que els seus telèfons i xarxes siguin el cavall de Troia de l’espionatge xinès. També el Regne Unit, Nova Zelanda i Austràlia l’han apartat de les seves infraestructures més sensibles, sense que la tossuda defensa de la seva independència hagi calat.

L’arrest de Meng mesurarà la solidesa de la treva que Xi i Trump havien acordat en la recent cimera del G-20 a l’Argentina. Tots dos es van donar tres mesos per resoldre les diferències abans de l’entrada en vigor de nous aranzels, que tindran efectes catastròfics per a les dues economies. Els experts ja havien alertat que les excessives diferències descarten una entesa pròxima. La detenció de la directora financera del mascaró de proa empresarial del país és un 'casus belli' que generarà protestes irades, editorials incendiaris i un clima poc propici per suavitzar les solucions.