Anar al contingut

FUNERALS D'ESTAT

George Bush, "l'últim gran estadista soldat"

Washington acomiada l'expresident dels Estats Units amb una emotiva cerimònia a la catedral

Ricardo Mir de Francia

George Bush, "l'últim gran estadista soldat"

KEVIN LAMARQUE

La capital dels Estats Units ha aparcat aquest dimecres durant unes hores les seves diferències polítiques i la seva extrema polarització per acomiadar George Herbert Walker Bush, qui va ser el seu 41 president, mort divendres passat als 94 anys. Bush va ser l'últim dels màxims dirigents del país a combatre en la segona guerra mundial i el seu adeu marca el final d'una època, no només per les circumstàncies històriques que li va tocar viure, sinó també pel civisme  i la decència que va desplegar al llarg de la seva extensa carrera, principis molt allunyats de la toxicitat que impera avui a Washington. “Bush va ser l’últim dels grans estadistes soldat”, va dir l'historiador presidencial, Joe Meacham, durant el funeral d'estat celebrat a la Catedral Nacional de Washington, la mateixa que va acomiadar Eisenhower, Reagan i Ford. 

Trasllat del fèretre de l'expresident George H. W. Bush des de l'edifici del Capitoli. / WIN MCNAMEE (AP)

El fugaç esclat d'unitat va quedar simbolitzat per la presència a la catedral del president Donald Trump i els seus quatre predecessors vius en el càrrec (ObamaBush fillClinton i Carter). Trump va ser l'últim a arribar. Va estrènyer les mans dels Obama i ni tan sols va mirar els Clinton, amb qui manté una relació nefasta. No gaire diferent de la que té amb els Bush, després d'haver definit Bush 45 com el “pitjor” president de la història o haver insultat repetidament el seu germà Jeb durant les primàries republicanes del 2016, però el difunt patriarca de la dinastia va voler convidar-lo al funeral. Trump li va correspondre mantenint les formes a tota hora. “Això no és un funeral, és un dia de celebració per a un gran home que va viure una vida llarga i distingida”, va tuitejar el president abans d'arribar a l'església.

Per una vegada, el novaiorquès no ha sigut el centre d'atenció. Ni tan sols hi va haver en els panegírics una sola al·lusió de condemna a la seva manera de liderar el país, com sí que va succeir en la recent cerimònia per acomiadar el senador John McCain. Tot va girar entorn de la figura de Bush pare, aquell aristòcrata nascut a Nova Anglaterra que abans d'arribar a la Casa Blanca va combatre al Pacífic, va ser ambaixador davant de l'ONU, enviat a la Xina, director de la CIA o vicepresident amb Reagan. Només va ser un mandat al Despatx Oval (1989-1993), però el seu pragmatisme va ser fonamental per construir sense grans traumes el món sortit de la guerra freda i propiciar la reunificació alemanya. “La reunificació no hauria tingut èxit sense el brillant lideratge de Bush”, va dir el seu amic i exprimer ministre del Canada, Brian Mulroney. Als bancs de la catedral l'escoltava la cancellera Angela Merkel, un dels convidats estrangers juntament amb el príncep Carles o els líders de Jordània i Polònia. 

Sully, el gos especial per a discapacitats que va estar al costat de George Bush /MANUEL BALCE CENETA (AP)

Des de l'altar, al costat d'un taüt cobert per la bandera nord-americana, els panegírics van elogiar el sentit de l'humor de Bush, la lleialtat cap als seus amics, el seu valor en el combat, l'amor a la seva família o el decòrum amb què es va desentrampar en la vida pública. El seu fill, el també expresident George W., va recordar que el va trucar minuts abans que morís per dir-li que l’estimava i que havia sigut un “pare meravellós”. El patriarca li va respondre amb les que van ser les seves últimes paraules: “Jo també t'estimo”. Abans de tancar el seu parlament, Bush no va poder reprimir les llàgrimes, un dels moments més emotius d'un funeral on hi va haver tantes rialles com llàgrimes. “Ell em va ensenyar el que significa ser un president que serveix amb integritat, que lidera amb coratge i que actua amb amor en el cor cap als ciutadans del nostre país”, va dir el texà.

La cerimònia va tancar diversos dies d'homenatge a un president que va dilapidar l’enorme popularitat que va generar la seva ràpida resposta per revertir la invasió iraquiana de Kuwait el 1991 pel seu desinterès cap a la política interna, la breu recessió que es va creuar en el seu camí i una promesa incomplerta de campanya que mai no li van perdonar els seus correligionaris republicans. “Llegeixin els meus llavis: no més impostos”. Els actes van començar en la seva pàtria adoptiva de Texas i van continuar a Washington, on es va donar festa als funcionaris en senyal de respecte envers l'expresident. 

Roba informal

Des de dilluns fins dimecres la capella ardent de Bush va estar sota la cúpula del Capitoli, sobre el mateix pedestal que va servir per retre homenatge a gairebé tots els presidents des de Lincoln. Milers de persones van fer cua dia i nit per acomiadar-lo. “És un dels polítics veritablement decents que hem tingut”, deia dilluns Loretta Agney, una auditora afroamericana de 50 anys. “Malgrat que va prometre no apujar els impostos, va acabar fent-ho perquè era el millor per al país”. 

Tony Gibson va treballar en la seva Administració. Va arribar a la capella ardent de vint-i-un botons per al que considerava una ocasió solemne, a diferència d'altres, que ho van fer amb roba informal o fins i tot amb malles de córrer. “El més important que va fer va ser tancar la guerra freda sense violència. El trobo molt a faltar”, va dir Gibson a aquest diari. Paraules semblants a les que va pronunciar Michael Matthews. “Sempre es va comportar amb civisme i va afrontar el càrrec amb humilitat. Era un home amb els peus a terra”.