El dia en què Bush pare es va salvar dels caníbals japonesos

La fama se la va emportar Iwo Jima, una de les illes Ogasawara, situades en aigües japoneses de l’oceà Pacífic, a 1.000 quilòmetres de Tòquio. Va quedar associada a la batalla del mateix nom i a la icònica imatge dels soldats nord-americans aixecant la bandera després de prendre el petit territori durant la Segona Guerra Mundial. Però a uns 250 quilòmetres al nord, l’illa Chichi Jima va registrar episodis notables que van afectar, entre altres, George Herbert Walker Bush, que llavors tenia 20 anys. El que després es convertiria en el 41è president nord-americà es va salvar pels pèls de ser capturat, assassinat i, probablement, devorat per les tropes japoneses que regien a l’illa. Perquè a alguns dels seus companys se’ls van menjar parcialment.

Els oficials que manaven a Chichi Jima van destacar per la seva brutalitat. No només per maltractar els seus presoners. També per menjar-se’n el fetge. Acabat el conflicte, cinc militars japonesos, amb el general Yoshio Tachibana, el màxim comandament a l’illa, al capdavant, van ser condemnats per crims de guerra i penjats. L’incident que van patir els companys de Bush va portar alguns a denunciar que l’exèrcit japonès va prendre com a pràctica habitual la d’alimentar-se de la carn d’alguns dels seus presoners, no per necessitat, sinó com una espècie d’humiliació.

La demolició

A diferència d’Iwo Jima, l’orografia de Chichi Jima impedia una invasió terrestre. Per debilitar la resistència dels japonesos, es va decidir bombardejar-la abans d’atacar Iwo Jima, que sí que era apta per a un desembarcament. Amb tal finalitat, el 2 de setembre de 1944 es van enviar bombarders des del portaavions USS Sant Jacint, un d’aquests, pilotat per Bush. La història, que va donar peu fins i tot a un llibre, Flyboys: A True Story of Courage, de James Bradley, és relatada amb detall pel web Columna 2. Les defenses antiaèries japoneses van resultar efectives i els aparells van fer caure tots. Un total de nou pilots i tripulants van sobreviure llançant-se en paracaigudes. A l’avió que pilotava el després president hi anaven tres homes i només es va salvar ell: un tripulant va morir pels trets i a l’altre no se li va obrir el paracaigudes.

Com els supervivents van caure relativament a prop de l’illa, els japonesos van enviar llanxes per capturar-los. Ho van aconseguir en vuit dels casos, mentre caces nord-americans que escortaven els bombarders caiguts disparaven per intentar dissuadir-los. Només Bush va poder eludir l’enemic i fins i tot queda una foto en la que, amb dificultat, es pot veure com va ser rescatat pel submarí USS Finback.

Notícies relacionades

Mor l'expresident dels EUA George Bush als 94 anys

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Als que van caure en mans dels japonesos els esperava una destinació cruel. Segons testimonis directes que van explicar els fets quan van ser jutjats, que cita Columna 2, el primer dels companys de Bush en morir va ser el radioperador Marve Mershon, decapitat amb una katana. Va ser el que va tenir el millor final. La resta va morir a cops de baioneta o directament a cops. L’endemà de la decapitació de Mershon, un cirurgià de l’exèrcit imperial va extreure el fetge i carn de les natges d’un altre dels nord-americans, ja mort (tot i que es diu que en altres casos es va arribar a practicar l’operació en soldats vius). Segons aquesta versió, els japonesos també es van menjar el fetge de Floyd Hall, Jimmy Dye Warren i Earl Vaughn.

Bush va tornar a ser destinat a l’USS Sant Jacint abans de ser destinat a Norkolk, on es va dedicar a formar nous pilots fins al final de la guerra.