Le Pen: «Valls diu el mateix que nosaltres per sortir elegit»

Arriba des del fons d’un passadís de l’Assemblea Nacional, amb pas segur i un somriure que no afluixa. Després d’una setmana recorrent França per entendre el fenomen Front Nacional (ara rebatejat com a Reagrupament Nacional), se’ns presenta cara a cara la gran artífex del seu èxit: Marine Le Pen. Ella és la versió original que molts d’altres han volgut copiar. Per davant, dues hores de formes exquisides i un fons preocupant, insaciablement racista i xenòfob. 

Vostè diu que no és d’extrema dreta, que és la nova política. ¿Què és la nova política?

És l’amor als altres, és l’amor al teu poble, al teu país. Avui, el nostre poble pateix tota una sèrie de regressions. Està objectivament en perill. I quan un estima el seu país, quan som patriotes, el nostre deure és intervenir.

¿Quins són aquests perills?

És la immigració massiva, anàrquica, que evidentment comporta un augment de la inseguretat, però que també afecta la identitat del nostre país a través d’alguns que desitgen importar una cultura que no és nostra i altres que volen posar en marxa un veritable terrorisme amb la xaria.

M’ho està dient des d’un país, França, que participa en la guerra de Síria...

Sí, però no és França qui ha pres aquesta decisió. Ha sigut el Govern francès i jo m’he oposat rotundament a aquesta decisió.

Per tant, entenc que amb vostè s’acabaria la guerra per evitar que hi hagués aquest flux migratori.

Sí, penso que contribuint a crear guerres, hem contribuït a grans moviments de població. Però no és l’única raó, també hi ha una raó demogràfica.

Però llavors expliqui’m com pagarà les pensions si no és amb aquesta nova gent que arriba al país.

Aquesta gent jove que arriba al nostre país està a l’atur, així que no contribueixen a pagar pensions. Són les multinacionals qui els reclamen perquè saben perfectament que quan s’importa massivament mà d’obra amb un cost baix això té un efecte immediat que és rebaixar els salaris en general.

Si jo que soc de Catalunya vingués a treballar a França i vostè fos la presidenta, ¿no trobaria feina?

Sí, podria trobar-ne si accepta cobrar menys que un francès. Aquest és el problema. Quan hi ha feina, ¿per què no podem acceptar que vingui gent de fora a treballar aquí? ¿Per què no? Però no hi ha feina. L’atur és molt alt i tenim un sistema de seguretat social que fa que la importació de persones sense feina sigui ruïnosa per als comptes públics. I és per això que volem que la solidaritat nacional estigui reservada als francesos. És a dir, que si vostè ve aquí, ho fa assumint els costos.

Si jo assumís aquests costos i vingués a França, el meu fill, que seria nascut aquí, ¿tindria els drets de qualsevol francès?

No, jo estic en contra del dret de terra. Considero que no n’hi ha prou amb haver nascut en un territori per obtenir una nacionalitat.

Però llavors, ¿qui és francés?

Doncs, els qui ho hereten o els que ho mereixen. Els qui ho hereten, és a dir, aquells que almenys un dels pares és francès. I els que ho mereixen, és a dir, aquells que segons diferents criteris, que han de ser exigents, demanen la nacionalitat francesa i se’ls concedeix. És el que es diu la naturalització.

¿Què és per a vostè Europa? ¿És una elit a batre, com Washington per a Donald Trump?

No, en absolut. No crec que siguin comparables. En primer lloc, cal aclarir una cosa: la Unió Europea no és Europa. Europa són nacions, sovint antigues, amb la seva cultura, el seu funcionament i el seu sistema. La Unió Europea és una estructura que s’està tornant cada vegada més totalitària i que s’ha construït sense els pobles i, fins i tot, contra els pobles. Així que vull que acabem amb la Unió Europea per salvar Europa.

I la proposta que té vostè per canviar Europa ara és des de dins i no des de fora...

Fins ara pensàvem que només era possible sotmetre’s a la Unió Europea o sortir-ne. Però això està canviant ja que hi ha forces polítiques en alça a tot el continent que tenen la mateixa visió que nosaltres de què ha de ser una organització europea. Ara és des de l’interior que tenim l’oportunitat de fer emergir aquesta Europa de les nacions. Crec que tindrem una majoria al si del Parlament Europeu el pròxim any.

¿Qui és Manuel Valls?

Manuel Valls és un ‘apparatchik’ socialista, ex primer ministre francès. De fet, podem dir que no va brillar en aquella tasca. I em sembla que ara desitja exiliar-se per convertir-se en alcalde de Barcelona. Li puc dir que anunciant això ha alegrat milions de francesos, que estan molt contents amb aquesta nova carrera de Manuel Valls (riu).

¿Per què?

Porquè així es desfan d’ell a nivell nacional.

¿Té coses en comú Manuel Valls amb el Front Nacional?

Des que no és primer ministre, el seu discurs té tendència a aproximar-se en bastants àmbits. Diuen el mateix que nosaltres per ser elegits. Una vegada electes, fan el contrari. I quan ja no estan en el poder, tornen a dir el mateix que nosaltres. És sorprenent.

¿Ha seguit amb cert interès el conflicte polític entre Catalunya i Espanya?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’he seguit amb molt interès. Evidentment, provoca una gran tristesa veure emergir desacords profunds entre gent amb la mateixa nacionalitat. Hem vist com aquesta situació empitjorava, excessos d’un costat i d’un altre que ens han fet témer el pitjor. Desitjo que Espanya solucioni el seu problema amb Catalunya. M’estalviaré donar consells perquè soc respectuosa amb la sobirania dels pobles.

Aquesta entrevista s’emetrà completa al programa ‘Els Quatre Gats’ de TV-3 a les 22.40 hores de diumenge, 25 de novembre.