Arrenca la carrera per a la successió de Merkel

Annegret Kramp-Karrenbauer, Friedrich Merz i Jens Spahn competiran per convertir-se en el nou president de la CDU, un càrrec que es decidirà el 8 de desembre

zentauroepp45907841 candidates for the christian democratic union  cdu  party s 181116120257

zentauroepp45907841 candidates for the christian democratic union cdu party s 181116120257 / CARSTEN REHDER

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 10 d’abril del 2000 la menyspreada‘nena de Kohl’sortia victoriosa en un partit aclaparadorament masculí i assumia la presidència de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU). Transcorreguts 18 anys, aquest desembre, la cancellera alemanya Angela Merkel s’acomiadarà de la presidència d’una formació que durant dues dècades ha modelat amb la seva imatge. Un delicat moment de transició per al conservadorisme alemany, en el qual, per primera vegada, tres candidats lluitaran per agafar les regnes del partit.

Dijous a la nit, els possibles hereus de Merkel van donar el tret de sortida a una carrera per a la successió amb molts interrogants. Reunits a Lübeck, al nordd’Alemanya, els cridats a rellevar la líder democristiana van presentar oficialment les seves candidatures en un acte de gairebé tres hores, en el qual, a més d’exposar la seva cosmovisió, també van respondre els molts dubtes que assalten la CDU postmerkelista. Després de dues dècades de Merkel, el partit està àvid de noves idees.

Tres candidats

La principal favorita per agafar les regnes del partit és Annegret Kramp-Karrenbauersecretària general des del febrer passat . La seva candidatura és la del continuisme, la d’una CDU més centrista. No obstant, amb un 44% del partit demanant polítiques "més conservadores", la seva semblança amb Merkel pot jugar en contra seu. "Tinc 56 anys, tres fills i una llarga carrera. Res en mi és mini", va assenyalar aquesta setmana, en un intent per distanciar-se d’aquesta imatge de "mini-Merkel".

Tot i que conserva l’estil assossegat i pragmàtic de la seva mentora, AKK –sigles per les quals se la coneix– ha endurit el to a la recerca del vot de l’ala més conservadora del partit. Així, recentment ha demanat denegar l’entrada a l’espai Schengen per tota la vida a aquells immigrants que hagin delinquit o hagin sigut deportats. Primera ministra de l’Estat de Saarland entre el 2011 i ell2018, va demanar una quota de representació femenina més gran en el partit. Un 35% dels votants de la CDU recolza Kramp-Karrenbauer.

La segona posició a les enquestes és per a Friedrich Merz, exlíder del grup parlamentari conservador, que compta amb un 33% d’aprovació dins del partit. Impulsada pel president del Bundestag, Wolfgang Schäuble, la candidatura d’aquest arxienemic de Merkel representa una tornada a la CDU més conservadora, però també ha reclamat a Alemanya un paper més important per reformar la Unió Europea. Després de gairebé 15 anys allunyat de la primera línia política, ahir va presentar algunes de les seves propostes com ara reduir a la meitat l’ajuda al desenvolupament.

Segons ressalta la premsa alemanya, la sorpresa d’aquest primer debat va ser Jens Spahn. Tot i que la candidatura del ministre de Sanitat només compta amb un 7% d’aprovació dins del partit, ahir va donar senyals que competirà amb els altres dos candidats. Jove, homosexual i crític ferotge de la política migratòria de Merkel, Spahn pot ser vist com massa radical. Des de Lübeck va defensar una rebaixa d’impostos i va criticar obertament a AKK per oposar-se al matrimoni gai.

Ranquejant però hegemònic

Notícies relacionades

En només tres setmanes es decidirà el futur d’un conservadorisme alemany ranquejant per les seves recents clatellades electorals però encara hegemònic. El 7 i el 8 de desembre els 1.001 delegats de la CDU decidiran qui ocupa un dels càrrecs més cobejats del país i assumeix la incerta missió de redirigir el partit després del gradual adeu de Merkel. El debat de dijous reforça la idea que aquesta carrera per a la successió estarà molt atapeïda.

Curiosament, l’anunci de la seva retirada política ha tornat la popularitat perduda a Merkel, del 66%. D’altra banda, un 78% dels alemanys recolza la seva decisió de deixar evolucionar la CDU, mentre que un 63% creu que ha de continuar com a cancellera fins al final del seu mandat, el 2021. L’estabilitat continua sent un pilar clau per als alemanys. No obstant, les tensions internes a Berlín fan pensar que el govern de gran coalició no tardarà tant a desmembrar-se.