EL FUTUR DE LA UE
L'acord sobre el 'brexit' no resol els dubtes a Irlanda del Nord
La possibilitat de restaurar una frontera dura amb Irlanda genera un gran temor entre la població
zentauroepp45893842 irlanda181114165806 /
"N’estic farta. Els polítics avui diuen una cosa i demà en diuen una altra. Fa dos anys que estem així. Esperarem a veure com acaba això de l’acord, però soc escèptica", diu la Mary, una noia que treballa en una cafeteria del sud de Belfast, un barri on hi viuen tant catòlics com protestants. L’esborrany de l’acord entre Londres i Brussel·les sobre el ‘brexit’ manté la incertesa i els dubtes a Irlanda del Nord, no només entre els unionistes, la majoria dels quals són partidaris d’anar-se’n de la UE, sinó també entre els que aposten per quedar-s’hi, com la Mary.
En el referèndum de fa dos anys, el 56% dels votants d’aquesta regió del Regne Unit van votar contra el ‘brexit’. El recolzament a quedar-se a la UE va ser majoritari, sobretot als comtats pròxims a la frontera, avui invisible, que divideix Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, una línia irregular i serpentejant de 499 quilòmetres que travessa rius, camps, poblacions i, fins i tot, cases.
Els unionistes del Partit Democràtic de l’Ulster (DUP, per les seves sigles en anglès) mantenen l’estira-i-arronsa amb la primera ministra britànica, Theresa May, i no estan disposats a cedir ni un mil·límetre. Qualsevol desconnexió amb Londres, per petita que sigui, els sembla perillosa. Ja han mostrat les seves reticències a l’acord de May perquè creuen que amenaça de "soscavar la unitat econòmica i constitucional del Regne Unit". El Partit Conservador no té majoria al Parlament i el Govern de May depèn del recolzament dels unionistes nord-irlandesos, que ocupen 10 escons a Westminster.
“Frontera dura o tova”
Però una cosa és l’actitud dels polítics del DUP i una altra de molt diferent el que opinen molts habitants unionistes dels pobles fronterers. La possibilitat que la línia divisòria entre territoris torni a ser visible, i es restableixin els controls militars i un estricte sistema de duanes, l’anomenada aquí frontera dura, genera un gran temor entre la població d’aquests comtats, per la possibilitat que torni la violència al territori.
"Soc unionista i votant del DUP però vaig votar per quedar-nos a la UE", explica David Crockett, un granger de la localitat nord-irlandesa de Bridgend, fronterera amb el sud, que és com es coneix aquí la República d’Irlanda.
Malgrat que considera l’acord un avenç, el Brian, un catòlic de Belfast contrari a abandonar la UE, no és optimista. "La incertesa en general continua sent molt gran. El ‘brexit’ es va vendre amb mentides i malgrat els 20 anys de pau des de la firma dels acords del Divendres Sant encara hi ha molta tensió soterrada entre la comunitat catòlica i la protestant", afirma. "El ‘brexit’ causarà més divisió i més inseguretat perquè no sabem què passarà", afegeix.
Pors
El Seamus, un taxista de Belfast que viu a Falls Road, el barri obrer catòlicconegut per ser molt combatiu durant els Troubles Troubles(els anys de violència sectària des del 1969 fins al 1998), condueix per la ciutat amb la ràdio amb el volum baix, indiferent a les notícies sobre el ‘brexit’. "No sé res de l’acord ni m’importa", afirma. "Només sé que els britànics se n’haurien d’anar d’Irlanda. Si al final decideixen aixecar una frontera dura, pitjor per a ells, els costarà molts diners mantenir-la", afegeix amb certa ironia.
Menys bel·ligerant es mostra Ursula Duddy, una periodista local de la ciutat de Derry (per als nacionalistes) o Londonderry (per als unionistes). "Tota mesura que eviti qualsevol tipus de frontera, ja sigui terrestre o marítima, és bona per a nosaltres", assenyala.
Per als nord-irlandesos com Duddy, que aspiren a una Irlanda unida, independent del Regne Unit, aquests anys de pau han suposat un gran canvi en les seves vides. La desaparició de la frontera que dividia l’illa els ha permès una llibertat de moviment més gran i els ha alliberat de moltes pors, però, sobretot, els ha permès sentir-se irlandesos malgrat viure en territori britànic.
El procés de reconciliació entre les dues comunitats està donant bons resultats. No obstant, no són pocs els que responsabilitzen el ‘brexit’ que s’hagi tornat a utilitzar una altra vegada el "nosaltres i ells".
