L'acord del 'brexit': el Regne Unit en la unió duanera sense veu ni vot

Des que els britànics es van pronunciar a favor del ‘brexit’, de treure el Regne Unit de la Unió Europea, el juny del 2015, les negociacions de divorci s’han convertit en una cursa d’obstacles. La meta encara no està a prop, peròl’acord tècnic tancat entre els equips negociadors de Dominic Raab i Michel Barnier, després d’una última marató negociadora que va acabar aquest dimarts, obre la porta a la firma del pacte de divorci i de la declaració sobre la relació futura abans que acabi l’any. "Hi ha un procés en marxa a Londres i a Brussel·les en aquests moments. El Gabinet britànic es reuneix a les tres de la tarda (a Brussel·les) i Barnier informarà també els 27 estats membres aquesta tarda. No parlarem sobre els comentaris a la premsa de les últimes 24 hores. Si hi ha notícies avui o en els propers dies informarem", ha explicat aquest dimecres el portaveu del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

L’escull irlandès

Laqüestió irlandesaha sigut un dels grans esculls de la negociació. Els esforços  s'han centrat en la recerca d'una solució per a la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord, que eviti la tornada d'una frontera visible a l'illa amb la tornada dels controls duaners i la instal·lació d'infraestructures que posi en perill els acords de pau de Divendres Sant, firmats el 1998 . Tant Brussel·les com Londres es van comprometre fa un any a evitar aquest risc i a buscar solucions creatives, però dissenyar una xarxa de seguretat vàlida per a les dues parts ha posat a punt del col·lapse les negociacions en més d’una ocasió.

La solució proposada

Finalment, tal com havia proposat May per evitar l'aparició d'una frontera al mar d'Irlanda, tot sembla indicar que el Regne Unit es quedaria en la unió duanera de forma provisional encara que el text continua sent secret i no ha sigut publicat. Això significa que durant aquest període Londres no podrà negociar acords comercials amb tercers països. Mentrestant, Londres no podrà abandonar sota cap concepte aquesta unió duanera de forma unilateral, com pretenien els britànics, si no s’arriba abans a un acord comercial o es pacta un pla que eviti la tornada de la frontera física. Per als euroescèptics britànics és un acord inacceptable.

A més, Irlanda del Nord seguirà vinculada per les regles del mercat únic en matèria de béns i productes –perquè puguin circular amb llibertat en un territori sense frontera–, mentre que Londres no tindrà ni veu ni vot en la negociació de noves reglamentacions i haurà de continuar respectant les regles d’ajuts d’Estat i les normes fiscals i mediambientals per evitar que les empreses britàniques facin dúmping i rebin un avantatge competitiu injust. 

Un període de transició de 21 mesos

Consumat el divorci, el 29 de març del 2019, començarà un període de transició de 21 mesos en què Londres i Brussel·les s’embarcaran en la negociació del futur acord comercial que governarà les seves relacions en el futur. Durant aquest període transitori, Londres haurà de continuar aportant econòmicament al pressupost de la UE i complir la normativa europea tot i que sense veu ni vot en les reunions del Consell. Aquest període acabarà el 31 de desembre del 2020, però la UE ja ha deixat clar que estaria disposada a allargar-lo, una sola vegada i de forma limitada en el temps, si és necessari més temps.

¿Quin és el calendari amb què es treballa?

Si el pacte supera aquest dimecres la prova de foc en el dividit Gabinet de Theresa May, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, pot ser que convoqui una cimera extraordinària aquest mes de novembre per ratificar el pacte amb els caps d’Estat i de Govern. La data estudiada ésdiumenge 25 de novembre, tal com ha confirmat el primer ministre irlandès, Leo Varadkar. És el termini –uns deu dies– que necessiten les 27 capitals europees per examinar amb detall un text que conté unes 500 pàgines. Tot i així, els líders de la UE encara necessitaran la cimera del 13 i 14 de desembre per donar l’aval definitiu a la declaració política sobre la futura relació. A partir de llavors, les dues parts tindrien via lliure per iniciar la ratificació parlamentària –al Parlament britànic i a l’Eurocambra– que en el cas del Parlament Europeu hauria de produir-se com a límit durant la setmana de l’11 de març.

Plans de contingència

Notícies relacionades

La UE i Londres arriben a un principi d'acord sobre el 'brexit'

Els aliats de May amenacen de deixar-la sense recolzament per l'"humiliant" pacte del 'brexit'

Hi hagi acord o no –encara per confirmar oficialment i públicament– tots a Brussel·les són conscients que les possibilitats que el pacte descarrili en el llarg procés que queda per fer són moltes. Per això la consigna a governs i institucions és continuar preparant-se davant de l’eventualitat que es produeixi una sortida caòtica –sense acord– el 29 de març del 2019. De fet, la Comissió Europea ha publicat aquesta mateixa setmana el seu pla de contingència amb set àrees prioritàries en les quals podria actuar: permisos de residència i visats, serveis financers, transport aeri, regles sanitàries i fitosanitàries, transferència de dades personals i canvi climàtic.

Totes les mesures que es puguin adoptar en aquests àmbits per facilitar el bon funcionament seran limitades, adoptades unilateralment per la UE i no garantiran els mateixos beneficis que en cas de pertinença a la UE. Per exemple, Brussel·les ha proposat aquest dimarts als britànics que els seus nacionals puguin entrar per a estades curtes sense necessitat de sol·licitar visat, però sempre que Londres apliqui recíprocament les mateixes condicions. I els ambaixadors han donat mandat a la presidència austríaca de la UE perquè comenci a negociar les regles que s’aplicaran a les empreses dedicades a la inspeccions de vaixells als ports europeus.