Itàlia desafia la UE i manté el pressupost

Contra vent i marea el Govern italià manté un dèficit del 2,4% en els pressupostos per al 2019, amb l’objectiu d’impulsar una expansió econòmica després de més de 10 anys de depressió i augment de les desigualtats socials. En la vigília que caduqui el termini per “revisionar i corregir” els pressupostos, sol·licitat a Roma amb fermesa i cortesia per part de la Comissió Europea, sota amenaça d’obrir una clàusula d’infracció, l’Executiu italià es reafirma que farà cas omís de les advertències.  No només de les de la Comissió, sinó també les de l’FMI, de l’Eurogrup, de les agències de qualificació del deute, del seu mateix banc central (Bankitalia), de la Seguretat Social, del Tribunal de Comptes i de la majoria dels economistes.

“No tocarem ni una coma de les dades fonamentals dels pressupostos”,ha dit Matteo Salvini, secretari de la Lliga i vicepresident del Govern, personatge tan preponderant que alguns comentaristes l’han batejat com el “veritable cap de l’Executiu”. Ha afegit: “Segurament escriurem [a la UE] que acceptem tots els consells i suggeriments constructius, però no els prejudicis, no les amenaces, no la intervenció”.

Atac a Juncker

Amb el seu llenguatge franc i sense ornaments, ha remarcat irònicament que, als que suggereixen canvis pressupostaris,  “només hi falten Derrick i Colombo”.Amb referència a “la carteta [de retret de la UE]” anunciada pel president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, ha afegit : “L’accepto només de Pare Noel, que també beu vi calent, però poquet”.

“Per evitar el procediment d’infracció serien necessaris uns pressupostos suïcides”, repeteix aquests dies Giovanni Tria, ministre d’Economia, ben vist per les institucions europees però impotent davant la determinació dels seus socis de govern, la Lliga i els indignats del Moviment 5 Estrelles.

Més interessos

Els pressupostos del Govern populista italià preveuen un dèficit del 2,4% i un creixement de l’1,5%. El deute es manté estable en el 131%. Les tres dades han provocat un primer assaig del’especulació financera sobre el deute sobirà d’Itàlia (la prima de risc està entorn dels 300 punts), que ja ha costat a Roma 1.500 milions d’euros en quatre mesos, en concepte de més interessos, segons Bankitalia. La mateixa institució preveu 5.000 milions per interessos més alts en el 2019 i 9.000 el 2020.

La Comissió Europea xifra el dèficit en un 2,9% i no en el 2,4% previst pel Govern, mentre que per al 2010 preveu un 3,1% contra el 2,1% de Roma. Per la seva part, l’FMI estima que el creixement no serà l’1,5% previst, sinó l’1,2% aquest any, l’1,0% en el 2019 i el 0,9% el 2010.

Mesures ajornades

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Mentrestant, potser davant tantes revisions contràries, l’Executiu ja ha ajornat al 2019 i 2020 les mesures estrella amb què van guanyar les eleccions de març. Es tracta principalment de la “renda de ciutadania” (780 euros mensuals per dos anys per qui estigui a l’atur o no tingui cap ingrés) i la reducció de les cinc actuals quotes fiscals a només dos (15% i 20%). A més, el ministre d’Economia ha informat que encara no s’ha definit la platea de beneficiaris de les dues mesures, que, si s’arribessin a aplicar, seran només graduals.

“La lluna de mel s’ha acabat”, titulava a tota pàgina un diari conservador fa uns dies, amb referència  a les relacions entre la Lliga i els indignats, units per un “contracte” que van firmar a l’acordar el nou Executiu. Segons tots els últims sondejos, la Lliga de Salvini ha baixat del 30% dels consensos després d’una pujada que des de les eleccions i amb les seves polítiques antimigratòries semblava miraculosa. Paral·lelament, els indignats han descendit el 27,6%, cinc punts menys des de les eleccions de març.