Riad va voler convèncer la Casa Blanca que Khashoggi era un islamista perillós

No sembla que anava massa desencaminat Donald Trump quan va dir que “l’encobriment saudita del’assassinat de Khashoggi és el pitjor en la història dels encobriments”. Així es desprèn de les versions que ha anat donant el Regne del succeït fa un mes en el consolat d’Istanbul. Primer va dir que el periodista va sortir pel seu propi peu de la legació; després va assegurar que havia mort després d’una baralla dins del consolat; i, més tard, va certificar després d’una investigació que el seu assassinat va ser “premeditat”.A aquesta desastrosa gestió de la crisi des d’un punt de vista de les relacions públiques s’hi afegeix ara un nou element. En una conversa amb alts càrrecs de la Casa Blanca, el príncep Mohamed bin Salman va descriure Khashoggi com un perillós islamista dies després del seu assassinat, segons publica ‘The Washington Post’.

La trucada del totpoderós hereu al tron es va produir quan el columnista saudita del Post, resident a Virgínia, estava encara oficialment desaparegut. A l’altre costat de la línia l’escoltaven l’assessor de seguretat de la Casa Blanca, John Bolton, i Jared Kushner, gendre del president i punt de contacte de la monarquia saudita a Washington. Bin Salman els va dir que Khashoggi era un perillós islamista afiliat a la Germandat Musulmana, una afirmació que ha negat taxativament la família del periodista. La Germandat és una de les bèsties negres de Riad, però també de l’Administració Trump, que ha intentat sense èxit il·legalitzar-la en el Congrés adduint que és un grup terrorista.

Lament públic

L’aparent intent saudita de criminalitzar Khashoggi contrasta amb el lament públic expressat la setmana passada per Bin Salman, al qual prominents columnistes de la premsa nord-americana descrivien fins fa poc com “ un reformista”.“El que ha passat és molt dolorós per a tots els saudites”, va dir llavors el príncep hereu. Els seus diplomàtics han negat que la conversa es produís en els termes publicats. 

Des de Turquia continuen arribant nous detalls escabrosos sobre la mort de Khashoggi. Les últimes informacions aportades pel seu Govern apunten que el cos del periodista va ser dissolt en àcid per fer-lo desaparèixer, el mateix mètode que utilitzen el narco i altres organitzacions criminals.

Davant de la indignació que ha despertat el cas als Estats Units, l’Administració Trump s’ha vist obligada a fer diversosgestos per acontentar el Congrés, on creixen les veus que advoquen per suspendre la venda d’armes a Riad. Aquesta mateixa setmana, els caps del Pentàgon i la diplomàcia han demanat a l’Aràbia Saudita que aturi la devastadora guerra que lliura en el Iemen i busqui un alto el foc amb els houthis, un moviment que els dos països acusen d’estar recolzat per l’Iran. Però tot indica que les seves crides han sigut ignorades. Diverses fonts afirmen que la coalició saudita va bombardejar divendres diverses posicions al Iemen, el país més pobre del Pròxim Orient, on la fam provocada pel conflicte està fent estralls.

Sancions a l’Iran

Notícies relacionades

La investigació del crim de Khashoggi apunta a la corona saudita

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les crides nord-americanes per a l’alto el foc tenen una cosa en comú: tots reclamen que siguin primer els houthis els que deixin de disparar. Una condició que s’ha tornat aquest divendres més complicada, després que la mateixa Casa Blanca reimposés totes les sancions contra l’Iran que van ser aixecades després de l’acord nuclear del 2015. I és que si Teheran té veritablement influència sobre els houthis, costa pensar que compti ara cap incentiu per recolzar l’alto el foc, llevat que opti per la capitulació.

El paquet de sancions és massiu i busca estrangularl’economia persa. Afecta el petroli, però també el seu sector financer, els seus ports, les seves companyies d’assegurances o les seves companyies de transport marítim. També s’acarnissarà amb les companyies estrangeres que fan negocis amb Teheran, ja que quedarien excloses del sistema financer nord-americà si no tallen tots els llaços amb l’economia iraniana.