Els hondurenys que marxen rumb als EUA denuncien la corrupció absoluta del seu país

Segons Juan Orlando Hernández, des de fa poc menys d’un any president d’Hondures després d’uns comicis sacsejats per ombres de frau, darrere dela caravana d’immigrants que fa 14 dies va sortir des del país i avança per Mèxic rumb als Estats Unitshi ha una mà fosca, “grups radicals” d’oposició al seu govern. Parlant amb els mateixos hondurenys que integren aquesta caravana es fa molt difícil creure que aquesta sigui tota la veritat. O fins i tot simplement, la veritat.

En desenes d’entrevistes, aquest dijous i divendres en la parada de la caravana a Pijijiapan, a l’estat de Chiapas, un rere un altre d’aquests emigrants van pintant un panorama desolador d’Hondures. Pobresa. Violència. Les ‘maras’ que intenten vampiritzar els adolescents i, fins i tot, els nens. Corrupció policial, però també política. Un rere l’altre parlen d’Hernández com l’home que ha fet insostenible una situació que ja era difícil. 

Pactes amb el narcotràfic

“Sempre va ser perillós, però es va tornar pitjor”, explica Jorge Armando Plans, un home de 32 anys que ha deixat a Hondures la seva esposa i el seu fill de 3 anys per emprendre el camí del nord. “Des que va robar les eleccions tot s’ha fet insuportable. Suposadament, va arribar per fer neteja, però, no. Té pactes amb el narcotràfic. I no queda cap altre remei que abandonar família, casa i el lloc on sempre has viscut. Això fa mal”. 

“El poble a ell li ha sobrat”, diu al seu costat el seu amic i company de viatge Manuel de Jesús Sosa. “¿Creus que la gent fugirà d’un president bo?”, reflexiona. “Ens estan matant. De violència. De gana. No hi ha feina”, explica el Juan, un home que també ha deixat enrere una filla de 4 anys, que està malalta des que va néixer i per a qui no aconsegueix medicines. Però la seva denúncia va més enllà. “El Govern envia les bandes perquè ens matin. I la policia envia les ‘maras’ a cobrar extorsions als negocis, que després ells donen a la policia i aquesta al Govern”.

“Les ‘maras’ governen Hondures”

El relat és gairebé idèntic al de l’Álex, un home de 30 anys que demana que no s’utilitzi el seu cognom ni que se’l retrati, perquè assegura que les ‘maras’ el tenen assenyalat des quees va negar a pagar les extorsions en el seu petit negoci. “Tenim vuit organitzacions policials, les sostenim amb nous impostos i la violència no deixa de créixer. Vivim en el govern d’un dictador”, continua. “Ha abandonat les zones rurals. L’ajuda internacional i les donacions a Hondures no serveixen perquè se les queda. No ens han pagat per a aquesta caravana. Ningú arriscarà la seva vida per un polític”.

Notícies relacionades

Zohran Mamdani, favorit a alcalde de Nova York: cinc claus del seu ascens meteòric i el desafiament per a Trump i l’aparell demòcrata

Vot de càstig

Inclús si fossin peons de maniobres polítiques, les dures històries que narren aquests éssers humans treuen els colors als qui han governat i governen Hondures. La Lorena, amb la petita Bárbara de 14 mesos en braços i amb el seu fill Starly, de 14 anys,lluita per contenir les llàgrimesmentre explica les agressions d’una parella i que la denúncia presentada davant de la policia va quedar en simple paper mullat. I Dirian Fuentes, una altra hondurenya de 26 anys que és a la caravana amb els seus tres fills, de 9, 8 i 4 anys, explica: “Marxem perquè hem de marxar. Les ‘maras’ governen Hondures. No es pot denunciar perquè la policia i la política són una corrupció completa”.

Falsedats

“Diuen que estem pagats, però és totalment fals”, diu el Juan, l’home assegut al costat de l’església al parc de Pijijiapan. “Si el nostre país fos diferent no tindríem cap necessitat de molestar un altre país. “Estem disposats a morir a la frontera. No estem disposats a tornar. Si ho fem, serà una guerra civil. Estem cansats. Ja no podem més”. Es parla d’una caravana. Possiblement, seria més apropiat parlar d’un èxode.