Així és el pont sobre el mar més llarg del món (i potser el més polèmic)

Amb focs artificials digitals en una pantalla i un succint i sobri discurs del president, Xi Jinping, la Xina ha inaugurat el pont marí mes llarg del món. Ha escassejat aquella pompa de la dècada passada, quan els creixements econòmics de dos dígits i cert complex de nou-ric desembocaven en el superlatiu continu: la presa més gran, el tren més llarg, l’aeroport més alt, l’observatori espacial més potent... L’elefantíaca infraestructura grinyola en aquests temps sobris de despeses racionals i amb la guerra comercial que amenaça l’economia.

El projecte s’estudiava des delsprincipis dels 80, va començar a construir-se nou anys enrere i s’ha completat amb dos anys de retards i una factura de 20.000 milions de dòlars. Són 55 quilòmetres que uneixen les excolònies de Hong Kong i Macau amb les macrociutats de la província de Guangdong. És una vibrant zona de gairebé 60.000 quilòmetres quadrats i 70 milions d’habitants, que sempre ha liderat el desenvolupament del país, primer amb les manufactures i ara amb tecnològiques com Huawei o Alibaba. La millora de les comunicacions és una altra empenta perquè la zona rivalitzi amb Sillicon Valley com a referent global. Seran suficients 30 minuts per als trajectes que fins ara exigien quatre hores i els discursos d’aquest matí han remarcat el panorama esplendorós que li espera a l’àrea de la Gran Badia.

El pont és una obra majúscula d’enginyeria civil. Ha requerit construir dues illes artificials i un túnel subaquàtic per salvar les rutes de comerç naval. Les seves 400.000 tones d’acer quintupliquen les de l’icònic Golden Gate de San Francisco i les seves suaus corbes suggereixen una serp. També ha exigit una seguretat reforçada contra l’agressiva meteorologia del delta del riu de la Perla. La construcció suportarà tifons amb vents de 350 quilòmetres per hora, a més de terratrèmols de vuit graus i envestides de vaixells de càrrega de 300.000 tones. I compta amb l’última tecnologia per a la seguretat viària. Incorpora càmeres de “detecció de badalls”, que emetran una alerta si se n’acumulen tres en 20 segons i es monitorarà la pressió sanguínia i els batecs del cor dels conductors.

Una obra d’aquesta magnitud no està mai exempta de polèmiques i aquesta no n’ha sigut una excepció. Els ecologistes al·ludeixen a la destrucció de l’hàbitat marí i les fatals conseqüències per al dofí blanc xinès. Les fragoroses obres han minvat el seu cens dels 80 exemplars del 2012 als 47 de l’any passat, segons la Societat de Conservació del Dofí de Hong Kong. Els experts han considerat tardanes les mesures proteccionistes del Govern i temen que el pont i la imminent ampliació de l’aeroport hongkonguès extingeixin els 'pandes marins’.

Una vintena de treballadors han mort i 275 han resultat ferits durant la seva construcció. La factura seria més comprensible a la Xina rural que en la hiperdesenvolupada costa oriental. La justícia ha multat sis subcontractes per vulnerar la legislació de seguretat laboral. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

També ha revoltat el cost. Els hongkonguesos han sufragat el 60% dels 20.000 milions de dòlars i molts es pregunten si el pont era prioritari quan l’excolònia pateix problemes urgents, com la falta de vivenda de protecció oficial i la comprensible tensió dels serveis en una illa on conviuen vuit milions d’habitants. Les restriccions en l’ús del pont incrementen els dubtes. Els vehicles privats no podran circular-hi i serà necessari pagar els 10 dòlars del bitllet d’un ‘shuttle bus’ per creuar-lo. Només uns quants hongkonguesos que acreditin el pagament d’alts impostos a l’interior o donacions a la caritat optaran a un permís especial.

La desconfiança cap a Pequín que hi ha a Hong Kong ha portat el pont al debat polític. Alguns ho veuen com el penúltim intent de llimar l’autonomia illenca i anticipen una altra amenaça per a la fórmula d’“un país, dos sistemes”, que hauria de preservar les llibertats, el sistema judicial i el capitalisme dels seus dies britànics. Les imatges aèries mostren la irresistible metàfora d’un cordó umbilical que uneix Pequín amb la seva excolònia.