A ESTRASBURG

Juncker prepara el blindatge d'Europa amb una nova policia de fronteres.

El president de la Comissió centra en la immigració i en la condemna del nacionalisme el seu últim discurs de l'estat de la Unió

El dirigent confirma que Brussel·les renuncia a l'obligatorietat del canvi horari, decisió que deixarà en mans dels estats

Juncker prepara el blindatge d'Europa amb una nova policia de fronteres.

VINCENT KESSLER

3
Es llegeix en minuts
Marta López
Marta López

Periodista

ver +

Vuit mesos abans de les eleccions al Parlament Europeu i del final del mandat de l’actual Comissió, el cap de l’Executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, ha pronunciat aquest dimecres davant del Parlament Europeu, a Estrasburg el seu quart i últim discurs sobre l’estat de la Uniól’estat de la Unió, molt centrat en l’afer al qual Europa ha sigut incapaç de donar una resposta fins ara: la immigració . Juncker ha anunciat una bateria de propostes legislatives per afrontar el repte migratori, la columna vertebral de la qual serà la creació d’un cos de fronteres europeu, amb 10.000 agents el 2020 i recursos propis. Durant la seva intervenció, el president de la Comissió ha avançat també propostes per blindar les eleccions del maig d’interferències de tercers països i ha confirmat que la Comissió renunciarà al’obligatorietat del canvi horari, una decisió que deixarà en mans dels estats.

Lluny de pensar en el seu comiat, Juncker ha destacat que queda molta feina per aconseguir "una Unió perfecta que encara és imperfecta" i ha dibuixat una agenda carregada per completar un mandat que es va iniciar el 2015 enmig de la pitjor crisi migratòria que hagi patit Europa i que vol acabar amb les bases assentades d’una autèntica política migratòria comuna, després de diversos intents fallits d’articular-la. Una política comuna que se centra en el blindatge de les fronteres externes de la UE amb un cos d’agents europeus que comptarà amb pressupost propi i autonomia operativa i que ha de servir de doble dic de contenció: per impedir l’arribada d’immigrants i per frenar alhora l’expansió del populisme i la ultradreta que triomfa de nord a sud a Europa amb un discurs que explota les pors de les baules més febles de les societats occidentals, els més castigats per la globalització.

La proposta comunitària neix de la doble convicció que els països exposats en primera línia de la pressió migratòria –Grècia, Itàlia i Espanya– ja no poden bregar més en solitari amb un problema que és europeu i que una política migratòria comuna passa per un sistema de control efectiu de les fronteres externes, acompanyat de vies d’entrada per a l’emigració legal i per la implementació d’un sistema de retorn per a les persones que no compleixin els requisits. "Cap imperi ha sobreviscut sense protegir les seves fronteres", afirmen a la Comissió.

Els fracassos anteriors

En aquest nou enfocament que es vol donar a la immigració després del fracàs de propostes anteriors –les quotes obligatòries de repartiment d’immigrants, que amb prou feines cap país ha complert– també es contempla el reforçament de l’agència europea d’asil i el disseny d’una nova arquitectura per finançar projectes de desenvolupament a l’Àfrica, que es tradueixin sobretot en la creació d’ocupació.  10 milions de llocs de treball en els pròxims set anys. "S’ha de construir una nova relació entre Europa i l’Àfrica, que no necessita exclusivament la nostra caritat", ha recalcat el cap comunitari.

Durant la seva intervenció, Juncker ha fet una defensa aferrissada dels valors europeus i de la necessitat d’una "Europa forta" que parli com "un sol home" en l’escena internacional. Ha condemnat "el nacionalisme que rebutja i detesta els altres i només busca culpables en lloc d’aportar solucions", en referència les forces ultradetanes que guanyen terreny a Europa. Contra el nacionalisme com a "verí perniciós", Juncker ha defensat "el patriotisme il·luminat" que "no va contra ningú" . També ha rebutjat  les polítiques unilateralistes "irrespectuoses" de l’Administració de Donald Trump. "Sempre seré un multilaleralista convençut", ha afirmat.

Juncker també ha dedicat part de la seva intervenció a parlar dels intents d’ingerència que hi pot haver en les pròximes eleccions europees i ha insistit en la necessitat de defensar-se dels intents de desestabilitzar Europa per part de tercers estats. Per a això, la Comissió prepararà un escut de mesures legislatives que passarà per demanar més responsabilitats a les plataformes tecnològiques. Una de les propostes anirà dirigida a poder eliminar propaganda terrorista en una hora a internet.

El president de la Comissió Euopea també ha anunciat la renúncia a imposar el canvi horarirenúncia a imposar el canvi horari que té lloc de forma obligatòria als països membres els mesos del març i l’octubre. L’Executiu comunitari deixarà en mans dels estats la decisió de si canvien l’hora o no o quin fus horari prefereixen.

Notícies relacionades

"Els europeus no ens aplaudiran si continuem canviant l’hora dues vegades a l’any", ha afirmat Juncker, que ha defensat el "principi de subsidiarietat", pel qual "els estats han de decidir ells mateixos si volen que els seus ciutadans visquin en l’horari d’estiu o hivern".

L’anunci de Juncker és conseqüència de la consulta realitzada aquest estiu a 4,6 milions de ciutadans europeus, en què el 84% dels participants es van manifestar contraris al canvi horari. A Espanya, aquest percentatge va ser del 93%.