La violència xenòfoba dispara la tensió a Alemanya

Els carrers de Chemnitz viuen una treva però la tempesta està lluny d’amainar. Alemanya es troba en tensió després que aquest diumenge passat grups de neonazis prenguessin els carrersd’aquesta ciutat alemanya i agredissin estrangers com a protesta per l’assassinat d’un home en una baralla amb immigrants. Les manifestacions han deixat fins a una vintena de ferits i s’espera que en els pròxims dies la situació no es calmi.

Els carrers d’aquesta ciutat de l’antiga Alemanya oriental, feu dels moviments de caire neonazi, il·lustra el creixent clima de xenofòbia que viu el país. Al Parlament federal això s’ha equiparat amb el protagonisme de la força antiimmigració Alternativa per a Alemanya (AfD), que compta amb el 12,6% dels vots i ha sabut popularitzar el seu rebuig a la cancellera Angela Merkel. Ahir, el vicepresident del Bundestag, el liberal Wolfgang Kubicki, es va afegir a les crítiques a la líder democristiana a l’assegurar que les “arrels” d’aquests disturbis violents es troben en l’acceptació d’1,2 milions de refugiats des del 2015.

En els últims quatre anys AfD ha crescut a les enquestes després d’atemptats o atacs vinculats a immigrants, de major o menor veracitat. Conscients d’aquest rèdit polític, aquest cap de setmana van saber instrumentalitzar l’assassinat d’aquest home alemany per tornar a criticar la política migratòria de Merkel i captar més vots. Actualment, els sondejos demoscòpics apunten que podria arribar fins al 16,5% dels vots i situar-se com a segona força del país. “AfD, el moviment islamòfob Pegida i el partit neonazi NPD competeixen per la sobirania d’interpretació dels fets i mobilitzen la majoria dels manifestants”, apunta el periodista de ‘Die Welt’ Torsten Krauel.

La ultradreta regna a internet

Aquesta força de convocatòria de la ultradreta s’entén per la seva destresa en controlar la comunicació a través de les xarxes socials. A les xarxes neonazis teixides des de fa anys a internet se’ls suma l’estratègia d’AfD, el partit alemany amb més presència a Facebook i Twitter. Després de l’assassinat durant la matinada de diumenge també es van difondre rumors sobre una altra mort i una violació, ‘fake news’ que van ajudar a mobilitzar radicals i descontents.

Aquest dimecres mateix Pegida va publicar a internet l’ordre d’arrest contra elpresumpte autor de l’assassinat, que podria ser de nacionalitat siriana o iraquiana, en la qual apareix el seu nom, així com els dels testimonis i jutges. El document i altres fotos, confirmades com a oficials per la policia al diari ‘Bild’, no van tardar a circular per conegudes pàgines neonazis. Encara es desconeix qui va filtrar l’ordre.

En els pròxims dies faran el mateix. Diversos polítics d’AfD, incloent el seu controvertit líder al ‘land’ de Turíngia, Björn Höcke, planegen organitzaruna “marxa silenciosa” per Chemnitz aquest dissabte que vecom a funeral. Per a això han demanat a la gent que vesteixi de negre, sense eslògans ni missatges polítics, i que portin la bandera alemanya. Tot i que el partit ha intentat desmarcar-se de la violència neonazi i de les escenes de “caça” contra immigrants, el mateix Höcke forma part de l’ala política més pròxima a aquests grupuscles.

Crítiques al ministre i a la policia

Un dels principals focus de les crítiques ha sigut el ministre de l’Interior, el conservadorHorst Seehofer, que va tardar fins a dos dies en pronunciar-se sobre els disturbis, una cosa poc usual tenint en compte el seu càrrec i la magnitud dels aldarulls. El seu silenci, vist com a motivació política, va inquietar molta gent. No sense relació, Seehofer és el membre del Govern amb un discurs més dur contra la immigració i és líder dels conservadors bavaresos, que el pròxim 12 d’octubre es juguen la majoria absoluta en una eleccions regionals en què la ultradreta els està robant molts vots.

Finalment, aquest dimarts Seehofer va criticar les manifestacions xenòfobes de Chemnitz i va oferir la col·laboració de la policia federal amb les autoritats de Saxònia si així ho consideraven oportú. ¿Hauria tardat tant si els autors dels disturbis fossin anticapitalistes?, es pregunten molts. Aquest cap de setmana passat, els cossos de seguretat de l’antiga Alemanya oriental van quedar desbordats per la concentració ultradretana que en poques hores, i a través de les xarxes socials, va aconseguir organitzar fins a 800 persones.

Passivitat policial

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

La passivitat policial també ha despertat molts dubtes. Tot i que el primer ministre saxó va defensar la seva actuació, el desplegament de 300 agents davant gairebé un miler de radicals i neonazis arribats de tot el país durant la nit de diumenge continua aixecant sospites. Durant les manifestacions contra el G8 a Hamburg l’any passat van actuar fins a 20.000 policies. “Hi ha molts indicis de contaminació extremista als cossos de seguretat de l’Estat”, apunta Sascha Lobo, analista del setmanari ‘Der Spiegel’.

Aquest diumenge, la policia regional va retenir 45 minuts un equip de la televisió pública després que un manifestant digués que havien comès una suposada infracció. El denunciant va resultar ser un membre dels cossos de seguretat. Casos com aquest perjudiquen la imatge del cos policial, que ha quedat esquitxat en més d’una ocasió pels seus vincles amb grups ultradretans.