Almenys 11 morts en atacs de les forces paramilitars a Nicaragua

Almenys 11 persones han mort en uns atacs simultanis de les forces progovernamentals a Nicaragua. L’ofensiva es va donar principalment a les ciutats de Diriamba i Jinotepe, a uns 40 quilòmetres de la capital Managua, on la població local havia construït barricades com a senyal de protesta en contra del règim. 

Els atacs van començar de matinada i es van estendre fins a la nit d’ahir diumenge, un dia després que el president Daniel Ortega rebutgés deixar el poder i convocar eleccions anticipades. Agents antiavalots, paramilitars i grups irregulars fortament armats van participar en els assalts. Entre les víctimes hi ha també dues policies. 

Els habitants de les ciutats colpejades van publicar a les xarxes socials uns vídeos on es veuen homes encaputxats armats amb fusells d’assalt destruint les barreres i obrint l’accés a uns 350 camions encallats a les carreteres fora de les localitats que resisteixen al poder sandinista. 

Tres mesos de protestes

La crisi al país centreamericà va començar l’abril passat, i des d’aleshores ja ha deixat gairebé 300 morts. Dissabte passat Ortega va aparèixer en públic a Managua per primera vegada fa un mes, i va afirmar que els manifestants haurien de respectar el seu mandat actual, que el deixa al poder fins al 2021, i va culpar la seva oposició pels assassinats des de l’inici de les protestes. 

Notícies relacionades

Triomf d’un demòcrata de l’ala progressista en les primàries de Nova York

Israel centra les seves operacions a Gaza sense un alto el foc a la vista

No obstant, els activistes pels drets humans que són al país, entre ells els membre de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), segueixen afirmant que els morts al país des de l’abril han estat provocats per la policia i els grups armats afins al president Ortega i al moviment polític sandinista.

Les protestes, que van començar en contra d’unes reformes sobre les pensions, tenen per objectiu aconseguir les dimissions d’Ortega i la seva dona, la vicepresidenta Rosario Murillo, tots dos acusats d’haver establert una dictadura i de continuar perpetuant una repressió brutal.