El PD elegeix l'exministre Martina perquè tregui el partit de la depressió

Maurizio Martina, de 40 anys, exministre d’Agricultura en els governs de Matteo Renzi i Paolo Gentiloni, ha estat elegit secretari provisional del progressista Partit Demòcrata (PD), en profunda crisi d’identitat. El 2013 el PD va guanyar les eleccions amb el 40% dels vots i el març d’aquest any va assolir un escàs 20%, passant a l’oposició del govern populista de Lliga i Indignats (M5S).

La seva comesa consistirà a arrencar el partit d’una depressió profunda a través d’un congrés que se celebrarà abans de les eleccions europees de 2019 (octubre 2018) . “Massa tard”, ha protestat Renzi, considerant que per aquelles dates serà difícil organitzar una remuntada electoral.

Martina és llicenciat en Agricultura i és fill d’una família de simples obrers, la classe social que des de molt abans de les eleccions del març passat, en les que van guanyar els populistes, els obrers excomunistes i exsocialdemòcrates, es van passar en massa a la Lliga de Matteo Salvini i als indignats del Moviment 5 Estrelles.

Notícies relacionades

El Govern italià s'esquerda pel forat pressupostari

Els EUA afirmen l’extradició des de Colòmbia d’un narco veneçolà

Per substituir Martina en el pròxim congrés s’ha presentat ara per ara només Nicola Zingaretti, de 53 anys, actual president de la regió Lazio (Roma). Segons Zingaretti, germà del popular actor de la sèrie “Montalbano” (inspirada en els llibres d’Andrea Camilleri), el fracàs de l’esquerra ve perquè “ha acceptat el terreny del pensament únic: mercat, meritocràcia, competició, narcisisme, consumisme (...), és a dir, l’empenta liberista ha portat al fracàs de les societats occidentals”. Zingaretti considera la Lliga com “una força autoritària, racista i xenòfoba” i els indignats com un moviment heterogeni i genèric, “el que va bé per aconseguir consens, però que és letal a l’hora de governar”.

Martina ha reconegut que els progressistes “són fonamentals per construir l’alternativa (a Lliga i Indignats), però no basten per si mateixos (...), pel que cal dirigir el missatge cap a tantes persones desil·lusionades que encara miren cap a nosaltres”.