Kenya: quatre o cinc cabres per cada filla

La guerra al Sudan del Sud i la sequera a Kenya estan portant cada vegada a més parelles a bescanviar les seves filles per bestiar, deixant les nenes a mercè del matrimoni forçat, segons ha informatl’oenagé Girls Not Brides, una organització per a la protecció de la dona a l’Àfrica.

El canvi climàtic i la violència armada se sumen així a la tradició familiar com factors que donen lloc a un fenomen que assola el continent, on hi ha 9 dels 10 països del món més habituats a casar menors. La tendència s’ha disparat particularment al Sudan del Sud: el 52% de les joves menors de 18 anys han estat entregades contra la seva voluntat respecte al 40% del 2010, segons dades de Nacions Unides.

“Menys boques per alimentar”

“Els conflictes no han fet més que empitjorar la situació. La majoria dels pares forcen les seves filles a casar-se per les dificultats econòmiques”, lamenta Dorcas Acen, experta en protecció de gènere del’oenagé Care International.  “Menys boques per alimentar”, es lamenta.

La guerra al Sudan del Sud, iniciada el 2013 entre les forces del president del país, Salva Kiir, i el seu antic vicepresident, Riek Machar, ha devaluat la moneda fins al punt que ara el tràfic humà mou part de l’economia. Una nena pot valer fins a 300 vaques en concepte de dot, 10 vegades més del que costava en temps de pau. “Bàsicament, es tracta d’una licitació”, afegeix Acen. “En el moment en què la nena està disponible, qui vingui amb més vaques se l’emporta”.

Sequera a Kenya

Notícies relacionades

La vídua de Charlie Kirk promet continuar amb el seu llegat després del seu assassinat: «No tenen idea del que acaben de desencadenar al país i al món»

Espanyols a la fira de defensa d’Ucraïna

A Kenya, els pastors Masai i Samburu venen les seves filles per compensar les immenses pèrdues entre el bestiar provocades per la sequera de l’any passat, segons Millicent Ondigo, responsable del’oenagé Amref Health Africa. El cost és de “quatre o cinc cabres per filla”, ha explicat.

Fa anys que Ondingo intenta convèncer els pares que enviar les nenes a l’escola implica un benefici econòmic a llarg termini més gran. “La idea és sempre la mateixa: quan la nena acabi d’estudiar, aconseguirà un treball, i llavors serà capaç de comprar més de quatre cabres”, explica.