Anar al contingut

REUNIÓ DELS PAÏSOS EUROPEUS

La UE avança cap al blindatge de les seves fronteres enfront de la immigració

La minicimera celebrada a Brussel·les advoca per firmar més acords amb països tercers com el de Turquia

Els mandataris d'Espanya i Itàlia, Pedro Sánchez i Giusseppe Conte, marxen "satisfets" de la seva estrena europea

Silvia Martinez

La UE avança cap al blindatge de les seves fronteres enfront de la immigració

YVES HERMAN

Alemanya té pressa per trobar un acord migratori que posi fi a la seva crisi política interna. Itàlia vol garanties que no continuarà carregant amb els immigrants que arriben a les seves costes. Ni l’un ni un l’altre no van veure satisfetes aquest diumenge les seves demandes en la minicimera d’urgència organitzada a Brussel·les, però hi ha idees que comencen a obrir-se pas i totes van en la mateixa direcció: un blindatge total de les fronteres, amb un reforç del control per Frontex, més acords amb tercers països a l’estil del que es va aprovar amb Turquia i centres on retenir els immigrants.

La cita va ser convocada pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per rebaixar la tensió de les últimes setmanes i reconduir un debat migratori que continua enverinant les relacions europees. Malgrat els durs retrets dels últims dies, en la reunió, asseguren fonts comunitàries, "no hi ha hagut friccions ni negativitat ni baralles de galls".

Inicialment, van ser 8 els convidats, però finalment van ser 16 els mandataris que van acudir a la crida de Juncker. Tret de Bulgària, que ocupa la presidència semestral de la UE, no hi va anar ningú de l’est d’Europa, perquè consideren el fenomen migratori un problema del sud. Ara el luxemburguès informarà oralment el president del Consell Europeu, Donald Tusk, dels resultats per preparar la cimera del 28 i 29 de juny, on està previst prendre les primeres decisions.

Elements de consens

La trobada va acabar sense cap document de conclusions, però hi va haver elements que van suscitar un cert consens. "Tots estem d’acord que volem reduir la immigració il·legal, que volem protegir les nostres fronteres i que tots som responsables de tot", va resumir la cancellera alemanya, Angela Merkel, després de la discussió de poc més de de quatre hores.

La cita va servir de bateig europeu al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que en va sortir satisfet. “Crec que ha sigut positiva, esperançadora i que hem trobat més punts d’unió que de discrepància. Queda molta feina per fer però s’ha fet un important pas endavant”, va assegurar. Amb la mateixa sensació va marxar el maltès Joseph Muscat que fa dues setmanes també es va negar a acollir l’‘Aquarius’. “Ha anat millor del que s’esperava. Hi ha hagut progressos. Espero que hagi servit per posar-nos en situació d’entendre’ns millor els uns amb els altres la setmana que ve perquè, si no prenem decisions en els propers dies, la situació continuarà escalant”, va alertar Muscat.

Fins i tot l’italià Giusseppe Conte –que va presentar un decàleg d’idees el 85% del qual és com el document que va impulsar la Comissió fa uns dies, segons fonts comunitàries–, va fer un comentari positiu. “Tornem a Roma satisfets. Hem imprès la direcció correcta al debat”, va valorar Conte.

Dimensió exterior

Aquesta direcció es basa a blindar les fronteres exteriors i a mantenir els immigrants allunyats de les costes d’Europa a base de diners i de vigilància. “Ens centrarem en les coses que poden generar un acord”, van explicar a Brussel·les. El primer serà que els 28 es posin d’acord a destinar els 500 milions d’euros promesos al Fons de l’Àfrica i que es desbloquegin els 3.000 milions compromesos amb Turquia. En segon lloc, convertir l’agència Frontex en una autèntica força policial –multiplicant el seu personal de les 1.500 persones actuals a les 10.000–, i fer que l’EASO (l’Agència Europea de Recolzament a l’Asil, per les seves sigles en anglès) compleixi la seva comesa.

Un altre element clau serà "fer méscoses i millor amb els socis a l’Àfrica", i impulsar acords amb altres països d’origen o trànsit a l’estil del pacte amb Turquia. També van arribar per quedar-se les anomenades “plataformes de desembarcament”, lloc on poder traslladar els immigrants i sol·licitants d’asil per determinar qui té dret a presentar una demanda i qui no. Tusk va incloure aquesta proposta en el seu esborrany de conclusions de la cimera, però no tots els estats membres entenen el mateix.

Itàlia, per exemple, és partidària de crear aquest tipus de centres en països del nord de l’Àfrica, com al Níger o Líbia, des d’on arriben el 80% de les persones que desembarquen al país. D’altres, com França i Espanya, advoquen per crear centres de processament en territori europeu. El debat a la cimera haurà de delimitar una visió comuna, on hauran d’ubicar-se i com es poden posar en marxa.

En el que no hi va haver avenços va ser sobre com evitar els moviments secundaris dins de la UE i com reconduir el debat sobre el reglament de Dublín, que ha suscitat tanta polèmica. Si no hi ha canvis d’última hora, aquesta discussió, que tant divideix, quedarà aparcada fins que la Comissió Europea presenti noves propostes després de l’estiu.

Temes: Unió Europea