tensió diplomàtica

La Xina suggereix que la guerra comercial amb els EUA anirà més enllà dels aranzels

Pequín té armes reservades per fer front a l'ofensiva econòmica proteccionista nord-americana que apunta directament al gegant asiàtic

zentauroepp43843433 file   in this thursday  june 14  2018  file photo  a chines180619181427

zentauroepp43843433 file in this thursday june 14 2018 file photo a chines180619181427 / Andy Wong

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas

La Xina aplicarà mesures “quantitatives i qualitatives” contra l’últim envit nord-americà. És la fórmula per aclarir-li a Donald Trumpque la guerra comercial que ha emprès no acabarà amb la seva rendició i que continuarà colpejant fins i tot quan no li quedin productes nord-americans per gravar.

El Ministeri de Comerç ha acusat avui Washington de practicar una “pressió extrema i un xantatge” que atempta contra les negociacions bilaterals recents. La premsa oficial ha vaticinat el fracàs de l’estratègia de Trump . “El líder nord-americà està apostant. Confia que la Xina tolerarà la seva actitud capritxosa i obstinada i s’empassarà amb les amenaces per no fer enfadar els Estats Units i evitar pèrdues majors. I així tindrà el control total sobre el final de la guerra comercial”, afirma avui un editorial del diari ultranacionalista 'Global Times'. “Però ningú tolerarà les irracionals tarifes nord-americanes. Ni la Xina, ni Europa, ni el Canadà, ni Mèxic”, acaba.

La confiança de Trump en la victòria descansa en una aparent lògica: les exportacions nord-americanes cap a la Xina quadrupliquen les inverses, així que Pequín es quedarà aviat sense munició en una guerra d’aranzels. El ritme al qual els Estats Units aproven els seus paquets d’impostos i la seva magnitud suggereix que la Xina aviat no podrà igualar l’aposta. Però entendre la guerra comercial com un assumpte només d’exportacions és d’un reduccionisme infantil. Aquest era el missatge del Ministeri de Comerç: “Si els Estats Units perden la seva sensatesa i apliquen la llista, la Xina es veurà obligada a prendre mesures tant qualitatives com quantitatives”. La Xina disposa d’una bateria de mesures al marge dels aranzels per castigar els Estats Units.

Sector amb superàvit

El sector serveis, l’únic en el qual Washington presenta superàvit, seria una diana fàcil. Pequín podria desaconsellar el turisme a una població molt sensible als discursos nacionalistes o entorpir el flux d’estudiants. També podria recomanar el boicot als productes nord-americans o extremar la paperassa en compliment de la confusa burocràcia xinesa. Totes aquestes pressions de baixa intensitat ja les va patir Corea del Sud després d’instal·lar l’escut antimíssils nord-americà que irritava Pequín: els turistes xinesos es van reduir a la meitat, les vendes de vehicles Kia i Hyaundai es van esfondrar, les actuacions dels cèlebres artistes sud-coreans van ser cancel·lades i desenes de botigues de la multinacional Lotte a la Xina van tancar per infringir la normativa contra incendis.

També en l’esfera política podria relaxar el compliment de les sancions econòmiques a Corea del Nord i arruïnar l’estratègia nord-americana de la “màxima pressió” que anuncia Trump si els compromisos de la cimera de Singapur s’obliden.

Notícies relacionades

I encara li quedaria la bomba atòmica del deute públic. Ho va resumir fa anys Hillary Clinton, llavors secretària d’Estat, quan li van retreure la poca empenta amb la qual denunciava les violacions de drets humans a la Xina: “Ningú vol problemes amb el seu banquer”. Pequín concentra la cinquena part dels bons del Tresor nord-americà. Alguns experts dibuixen un panorama apocalíptic si es desprenen d'aquests 1,17 bilions de dòlars: baixarà el valor dels bons, pujaran els tipus d’interès, altres governs tenallats pel pànic vendran els seus, Washington pagarà més per futures emissions de deute i l’augment del cost del préstec per a empreses i consumidors nord-americans afectarà l’economia nacional.

Escenari inèdit

És preceptiu el condicional perquè l’escenari és inèdit i improbable. A la Xina la beneficia dirigir les seves inversions cap a valors segurs i cap supera un bo nord-americà. Altres analistes jutgen que el deute els lliga a tots dos en un matrimoni forçós i els obliga a una convivència pacífica per una lògica semblant a la mútua dissuasió nuclear. “La Xina no es traurà de sobre el deute nord-americà tret que hi hagi un conflicte seriós en el tema de Taiwan”, assenyala per correu Oliver Rui, economista de l’Escola de Negocis CEIBS (Pequín).