Inestabilitat política i terrorisme devaluen Europa com a referent de pau

Europa continua sent l’entorn més segur per viure, però la tendència dels últims anys mostra una dinàmica preocupant en els seus nivells de pau, en bona mesura a l’empara de l’augment de la inestabilitat política i el terrorisme. Els registres des del 2014 fins a l’any passat descriuen un descens dels paràmetres per quantificar la concòrdia en 23 dels 36 estats comunitaris, la majoria del vessant occidental. I no sembla qüestió d’una mala ratxa: en l’última dècada un 61% delspaïsos europeus ha vist empitjorar-se el seu nivell de pau. Com a conseqüència, i afegint aquesta tendència a les previsibles conseqüències derivades dels conflictes que es perpetuen al Pròxim Orient i l’Àfrica, és innegable que el món és avui un lloc més inhòspit per viure que 10 anys enrere.

Per comprovar la  magnitud de la tragèdia no fa falta anar massa lluny: Espanya és un dels referents en el retrocés dels nivells d’harmonia que reflecteix l’Índex de pau global elaborat pelthink tank Institut per a l’Economia i la Pau, think tankamb seu a Austràlia. En l’última dècada ha caigut 10 llocs en el registre, fins al trentè lloc, a causa del terrorisme –sobretotl’atac gihadista de la Rambla–   gihadista de la Ramblai  "de l’augment de les tensions polítiques internes", amb especial èmfasi pels casos de corrupció i el conflicte amb Catalunya, revela el president de l’institut, Steve Killelea.  "Per primera vegada en la història de l’índex, un país occidental experimenta un dels cinc deterioraments més grans dels 163 països enumerats", il·lustra Killelea.

"El referèndum d’independència il·legal celebrat pel Govern de Catalunya l’1 d’octubre i la declaració d’independència unilateral posterior del Parlament van donar peu a una opinió pública profundament polaritzada a la zona i a Espanya. El mateix va ocórrer amb la matussera resposta del’Executiu espanyol, que va fer servir la força en el seu intent d’aturar el referèndum" detalla l’anàlisi.

L’índex, que cobreix el 99,7% de la població mundial, s’elabora a partir de les dades que donen 23 paràmetres qualitatius i quantitatius, que al seu torn s’articulen a partir de tres blocs: grau de militarització, conflictes en curs i seguretat i vigilància. El balanç, el pitjor dels últims quatre anys, descriu una situació pitjor per a 92 estats davant els 71 que van experimentar una millora. Islàndia repeteix com el país més pacífic i Síria continua com el pitjor del món quant a l’impacte del clima de confrontació en la societat.

Deterioraments

L’anàlisi subratlla que es produeixen "deterioraments substancials" en la percepció del clima de pau en diversos països de la UE per tercer any consecutiu, i ho atribueix eminentment a una inestabilitat política més gran, un increment del terrorisme i una percepció més gran de les activitats criminals. Reencarrila parcialment l’equilibri les millores “compensatòries” que s’han produït a l’Europa de l’Est.

L’organització destaca que no s’han produït grans avenços en paràmetres negatius que es van registrar en anys anteriors, com l’augment dels nivells de corrupció en l’alta política, un increment de la desigualtat en el repartiment de la riquesa i una reducció en l’acceptació delsdrets fonamentals de tercers, així com un desgast en matèria de llibertat de premsa. Aspectes tots que des del think tank  ja venen vinculant des de fa temps amb l’auge del fenomen del populisme.

Inestabilitat

El Pròxim Orient i el nord de l’Àfrica es consoliden un any més com les regions més inestables, mentre que Sud-amèrica encaixa un canvi de tendència amb un retrocés, amb excepcions ressenyables, com les de l’Argentina, que se situa en el 66 lloc i millora la seva classificació vuit llocs respecte a l’any anterior.

Un balanç negatiu en global que no acaba d’encaixar amb un descens del desemborsament en armament, una disparitat que l’Institut per a l’Economia i la Pau atribueix al fet que els conflictes "s’han intensificat només en algunes parts del món". En aquest sentit, considera fonamental per a la pau mundial el cessament dels conflictes armats a Síria, l’Iraq, Líbia i el Iemen.

Notícies relacionades

Trump no opta (de moment) al Nobel de la Pau

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

 En cas de produir-se, els mateixos països experimentarien una notable millora en la seva economia, com descriu l’informe. "Els països que han experimentat més millores en el seu nivell de pau van registrar un creixement del PIB set vegades superior que aquells que no ho van fer. Una xifra que s’acostaria als 527 dòlars per càpita el 2030", relata l’anàlisi. Però la tasca no és senzilla. "És molt més difícil construir la pau que la guerra", afirma Killelea.

L’informe no s’oblida delsrefugiats  i dona compte de la magnitud de la tragèdia humanitària recordant que la xifra ha anat augmentant inexorablement des de 1970, però ha registrat un augment dràstic des del començament del nou segle. "Per primera vegada suposen l’1% de la població mundial", detalla el text. Un dels reptes pendents, ha recordat Killelea, així com els desenllaços de les relacions nuclears amb l’Iran i Corea del Nord, claus per al futur dels indicadors de la pau al món.