El despertar cívic de Romania

Timisoara, Romania, mitjans de març. Dues noies de 33 anys la fan petar a la cèntrica plaça Unirii. «Les coses al país estan començant a canviar gràcies a la Direcció Nacional Anticorrupció (DNA o Fiscalia Anticorrupció)», diu una d’elles, Casandra Holotescu. Aquest organisme va portar el 2017 un miler de persones davant els tribunals. Entre elles hi havia tres ministres, cinc diputats, un senador i dos secretaris d’Estat. «Sentim que ara hi ha més esperança», assenyala al seu costat Dana Lazar. «Entrar a la UE [2007] ens ha ajudat. Som la primera generació que se n’ha anat d’Erasmus i que ha vist món», afegeix.

Si alguna cosa ha marcat l’últim any a Romania (el segon país més pobre de la UE) són les manifestacions contra la corrupció, les més importants des de la revolució del 1989 que va acabar amb 43 anys de dictadura comunista. El febrer del 2017, una polèmica llei aprovada pel Partit Socialdemòcrata (PSD) que despenalitzava certs casos de corrupció va treure als carrers de les principals ciutats romaneses (Bucarest, Cluj, Timisoara, Sibiu) centenars de milers de romanesos. La pressió va ser tan gran que el Govern va retirar la mesura. Però en aquella època ja havia nascut #Rezistenţa, un moviment cívic que lluita contra la corrupció i que compta amb un canal de televisió on line, Rezistenţa TV, on discutir sobre l’actualitat. 

L’última gran manifestació a Romania va tenir lloc al gener, quan uns 50.000 ciutadans van sortir als carrers nevats de Bucarest per protestar contra la reforma de la justícia del Govern socialdemòcrata, que va ser aprovada al desembre pel Parlament, però que encara ha de ser ratificada pel president, Klaus Iohannis. Aquesta reforma ha rebut fortes crítiques de la Unió Europea i també dels Estats Units. Els seus detractors afirmen que soscava la independència judicial. Investigarà els magistrats que cometin errors i reduirà les competències de la Fiscalia Anticorrupció. 

Els nous indignats 

La corrupció canalitza avui a Romania un descontentament popular en què les generacions més joves, organitzades i mobilitzades a través de les xarxes socials, demanen pas. Són els nous indignats romanesos, tot i que el caràcter de les seves revoltes és marcadament «pro UE, pro OTAN i pro Occident», i en absolut «anticapitalista», matisa Marius Stan, politòleg i director d’investigació del Centre Hannah Arendt de la Universitat de Bucarest. «La generació dels 80 ha trobat un nou llenguatge polític», assenyala.

«Tenim persones morint als hospitals per culpa de desinfectants de baixa qualitat», denuncia Florin-Alexandru Badita, fundador de Corupţia ucide (La corrupció mata), organització creada el 2015 i, actualment, principal impulsora de les manifestacions. Aquell any, un total de 65 persones van morir a causa d’un incendi a la discoteca Colectiv de Bucarest. El club, que no respectava l’aforament ni tampoc tenia les sortides d’emergències necessàries, funcionava gràcies a suborns. Molts supervivents van morir després als hospitals públics perquè van contraure infeccions: el proveïdor número u de desinfectants, Hexi Pharma, havia alterat receptes i diluït substàncies. El Govern va haver de dimitir.

Aquell incendi està marcat a la ment i al cor dels que ara es mobilitzen contra la reforma de la justícia. La reforma permetria al Govern intervenir en la tasca de jutges i fiscals, i donaria als fiscals superiors potestat per aturar investigacions en cas de considerar-les il·legals. «Aquesta reforma ha sigut aprovada amb procediments d’emergència, sense transparència i sense consulta pública real», critica Raluca Paraschiv, membre de #Rezistenţa. La reforma també planteja el cessament de la fiscal en cap d’Anticorrupció, Laura Codruta Kövesi (símbol de la lluita anticorrupció), a qui el PSD acusa de «malmetre la imatge del país» a l’estranger. Les protestes, contràriament, recolzen Codruta i la seva fiscalia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’oenagé Funky Citizens, que col·labora amb Corupţia ucide i amb #Rezistenţa, es va crear el 2012 i treballa per la transparència en la judicatura i a l’administració pública. Segons Cosmin Pojoranu, membre de l’entitat, els sectors més vulnerables són la salut, les infraestructures i els fons de la UE. «Però hi ha altres infraccions que apareixen de tant en tant. Negar el dret a vot, com va passar el 2014 [el Govern va dificultar el vot de la diàspora romanesa], n’és un bon exemple», diu Pojoranu, que opina que la cultura de les protestes al país ha madurat.

El pols que viu Romania i els intents del Govern per posar traves a la investigació de la corrupció s’han d’observar des d’una perspectiva europea. El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, ha dit que les persones que demanen asil a la UE són «invasores musulmanes» i no «refugiades». L’extrema dreta és la tercera força en aquest país. A Polònia, 60.000 neonazis es van manifestar per celebrar el dia de la independència del país.