Nasrin Sotoudeh: "Gairebé totes les dones detingudes a l'Iran per treure's el hijab són torturades"

Nasrin Sotoudeh (Teheran, 1963) és advocada i en els últims 15 anys ha representat periodistes, dones i membres de l’oposició a l’Iran que han sigut empresonats per motius polítics. Va ser arrestada el setembre del 2010 per conspirar «contra la seguretat nacional» i ajudar el Centre de Defensors pels Drets Humans, organització fundada per  Shirin Ebadi, qui fue premiada amb el Nobel de la pau el 2003. Sotoudeh va rebre una condemna d’11 anys de presó i 20 d’inhabilitació com a advocada, una pena que va aconseguir reduir a 4 anys i 9 mesos, respectivament, gràcies a les seves tossudes protestes pacífiques. Primer, entre reixes, amb cinc vagues de fam durant 105 dies, i després, ja en llibertat, amb una seguda diària davant del Col·legi d’Advocats. El pas per la presó no va modificar la seva decisió de defensar els drets humans i aquests últims mesos viu pendent de les dones que han sigut empresonades a l’Iran protestar pacíficament contra l'obligació de portar hijab, el vel islàmic. Sotoudeh ha respost a aquestes preguntes per correu electrònic.

Dies enrere va denunciar que a Shaparak Shajarizadeh, una de les dones a les quals representa i que va ser arrestada el 21 de febrer a Teheran per treure’s el vel en senyal de protesta, la van maltractar a la presó i li van injectar una substància desconeguda. 

Sí, mentre estava tancada a la presó, Shaparak va rebre una injecció sense el seu consentiment. Ara està lliure sota fiança [va sortir-ne el 28 de febrer] i haurà de comparèixer davant el tribunal en una data que encara no coneixem.

La preocupació és enorme, perquè des del desembre, segons Amnistia Internacional

Sí. Moltes famílies, amb raó, es preocupen pels seus familiars i amics que estan entre reixes.

¿A quantes dones defensa ara mateix?

Soc l’advocada de tres dones que estan en contra del hijab obligatori. També n’hi ha moltes que em consulten a través de les xarxes socials o a la meva oficina. Atenc aquestes consultes de tot cor, ja que el problema és un dolor compartit per les nostres dones.

Fa tres anys, el règim suposadament va reduir el càstig per no complir amb el hijab. ¿Què els pot passar en aquests moments a les que se’l treuen en públic?

Poden ser acusades de cometre greus delictes morals, com ara la incitació a la prostitució, que pot acabar amb una sentència de presó de 10 anys. La llei de la República Islàmica sobre el hijab no ha canviat de manera important. L’única diferència entre la nova, aprovada el 2015, i l’anterior és que les fuetades per no dur-ne s’han omès de les possibles sentències. No obstant, no portar-ne encara es considera un delicte i les dones sense vel són tractades pitjor del que la norma defineix. Per exemple, la sentència per no tenir hijab és com a mínim una multa o una pena d’entre 10 dies i dos mesos de presó. I al Centre de Detenció de Vozara, a Teheran, on porten les dones que es treuen el vel, gairebé totes les detingudes són torturades. Pel que fa a les meves clientes Shaparak i Maryam Shariatmadari i la mare d’aquesta última, que va anar a aquell centre per obtenir notícies de la seva filla i va ser retinguda 30 hores, van ser fortament apallissades.

¿Quants presos polítics hi ha avui en dia a l’Iran? ¿Creu que les dones empresonades per treure’s el vel ho són? 

No tinc informació sobre el nombre total. Sí que ho són, ja que estan defensant que la doble moral social sigui aniquilada i que el seu dret a triar -se la roba sigui respectat. 

¿Ha pogut recollir el premi Sàkharov

No, d’acord amb una ordre judicial, no puc sortir del país, per això no he pogut recollir-lo. 

Des del desembre hi ha hagut protestes per la corrupció i la falta de millores després de l’acord nuclear que s’han saldat amb un miler de detinguts i una vintena de morts. ¿L’ha decebut Hassan Rouhani, que va arribar al poder el 2013

Personalment, jo no havia posat les meves esperances en Rouhani, per això no em decep. Molts iranians el van votar per evitar els amics de Mahmud Ahmadinejad. Encara que tinguéssim esperança en ell, hauríem de comptar amb els nostres esforços per conquistar els nostres drets, ja que fins i tot si Rouhani està en contra d’una cosa però els ciutadans no pressionen el sistema, és impossible que els extremistes cedeixin. És possible que continguin Rouhani, però no els ciutadans que lluiten pels seus drets.

Notícies relacionades

"El vel és la forma com el règim s'imposa a la gent"

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

¿Tem que la ruptura de l'acord nuclear per part dels EUA

Sí, desafortunadament. Els extremistes volen aconseguir una situació com la del 1981, quan la guerra ja havia començat. Això els donaria l’excusa de prendre mesures enèrgiques contra l’oposició.