Schulz dimiteix com a president de l'SPD

El preu a pagar per arribar a un nou acord amb els conservadors per reeditar la gran coalició ha sigut molt alt. Onze mesos després de ser elegit president dels socialdemòcrates, Martin Schulz ha anunciat avui que deixa el càrrec, i tanca un camí a la cancelleria que ha acabat en un sonor fracàs. “M'agradava la meva feina”, ha assenyalat.

Després de la seva dimissió, l'expresident del Parlament Europeu ha apuntat a Andrea Nahles, líder parlamentària de l'SPD, com la seva successora, una decisió que el partit prendrà en un congrés extraordinari a Wiesbaden el 22 d'abril. Si guanya, es convertirà en la primera dona que presideix l'SPD. Fins llavors, el nou ministre de Finances, Olaf Scholz, comandarà el partit.

Tot i ser recolzada unànimement per la directiva, la probable elecció de Nahles ja ha obert una altra bretxa al partit. Després de les informacions que apuntaven que Schulz transferiria ràpidament el poder perquè Nahles pogués promoure l'acord de gran coalició, les bases havien criticat en les últimes hores una elecció que consideraven poc democràtica. Aquesta oposició ha portat l'alcaldessa de Flensburg, Simone Lange, a presentar la seva candidatura a la presidència per “tornar a donar veu als membres del partit”.

El fracàs de Schulz

Notícies relacionades

L’operació militar d’Israel a Cisjordània provoca el desplaçament més destacat de palestins des del 1967

El ministre de Defensa d’Israel aprova el pla militar per conquerir la Ciutat de Gaza

La política alemanya ha devorat Schulz en menys d'un any. Vist com l'esperança de renovació del partit contra Merkel, no va trigar a començar a decebre els seus. Dures derrotes regionals i la incapacitat de distanciar-se de la cancellera van portar als pitjors resultats de la història de l'SPD.

Schulz va apostar per l'oposició però el fracàs de la coalició Jamaica el va posar entre la responsabilitat nacional o la de partit. El líder va claudicar i va acabar negociant la tercera gran coalició dels últims 12 anys. Encara que una majoria d'alemanys creien que per coherència Schulz no havia de formar part de l'executiu, es va adjudicar el Ministeri d'Exteriors. El cabreig intern del partit i especialment del seu amic Sigmar Gabriel el van portar a fer un pas enrere. Ni al capdavant de l'SPD, ni comandant la diplomàcia. Ja sense esperança, ha acabat sent una figura tràgica. És temps de retirada.