Commoció a Veneçuela per una nova matança a la zona minera

La mort de 17 homes i una dona durant una operació militar al sud del Veneçuela, una zona afectada per l'extracció il·legal d'or, ha quedat tenyida d'una sospita que apunta una altra vegada cap a l'Exèrcit veneçolà. L'episodi va tenir lloc dissabte a la mina Cicapra de Guasipati, al municipi Roscio, de l'estat de Bolívar, a prop de la frontera amb el Brasil. Un informe militar citat per la premsa consigna que s'hi va registrar “un intercanvi de trets amb diversos subjectes encara per identificar”. El governador de Bolívar, Justo Noguera, va confirmar més tard la notícia. “Sí, hi va haver un atac contra una comissió militar que estava exercint tasques de sobirania. En aquest moment no estic autoritzat a donar els números”. Es va saber que en el marc de l'operació portada a terme per la 51a Brigada d'Infanteria de Selva es van incautar cinc fusells, set pistoles, tres revòlvers, una escopeta i dues granades.

L'oposició no va trigar a fer seves les denúncies dels familiars de les víctimes. “Afirmen que els seus parents van morir per trets al cap”, va afirmar el diputat Américo De Grazia, i no va dubtar de qualificar de massacre els fets. El Programa Veneçolà d'Acció Educativa en Drets Humans (PROVEA), va arribar a la mateixa conclusió.

L'Arc Miner

Enmig de la crisi econòmica estructural, Maduro li ha assignat una importància estratègica a l'Arc Miner, una àrea que representa el 12% de Veneçuela. No va fer més que intentar complir un dels somnis truncats d'Hugo Chávez, que veia en la mineria la possibilitat d'acabar amb la dependència del petroli. Per l'extint president, l'estat de Bolívar havia de convertir-se en el vaixell insígnia d'una Veneçuela potència. Els especialistes calculen que allà hi ha 7.000 tones de reserves d'or, coure, diamant, coltan, ferro, bauxita i altres minerals. El Govern s'ha associat amb empreses multinacionals per multiplicar la renda aurífera i mitigar els efectes de la caiguda del preu internacional del cru.

Sectors ambientalistes, i fins i tot del chavisme dissident, asseguren que l'Arc Miner serà tard o d'hora escenari d'una calamitat ecològica, amb deteriorament dels recursos naturals, la biodiversitat, les fonts d'aigua i els sòls. No falten les denúncies de corrupció sistèmica. D'entrada, els assumptes de gravetat quotidiana tenen a veure amb la violència que una altra vegada ha tornat al primer pla aquest cap de setmana.

El 14 de setembre van morir 11 persones en un altre enfrontament amb militars a Tumeremo, una població ubicada també a Bolívar, on el 2016 es va perpetrar al seu torn una matança de 17 miners. I el 24 d'agost del 2017 es va produir la mort de vuit miners més en circumstàncies similars. L'Observatori Veneçolà de la Violència (OVV) assegura que a El Callao, un històric poble miner de Bolívar, fundat al segle XIX, als jaciments del qual treballen en l'actualitat unes 30.000 persones, la taxa de morts violentes és esgarrifosa i arriba a 816,9 per cada 100.000 habitants.

Bandes criminals

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Les autoritats han promès als inversors acabar amb l'explotació il·legal i les màfies que envolten aquesta activitat. Els mitjans veneçolans parlen de verdaderes bandes criminals que es nodreixen al seu torn de grups delictius provinents dels països limítrofs. Però, a la vegada, s'acostuma a fer referència a una línia tan prima com confusa, la que a vegades separa les activitats il·legals de les legals. Les forces de seguretat no són alienes a aquests clarobscurs. “Polítics, miners, alcaldes, empresaris, delinqüents, tenen interessos, per això mai s'ha posat ordre i segueixen sent poblats miners, sense aigua corrent, sense servei mèdic eficient, sense sistema d'aigües servides, amb carreteres de terra, com si es tractés del Far West”, ho defineixEl Diari de Guaiana.