Indignació a l'Iran per la mort a la presó d'un ecologista

Quan Kavous Seyed Emami va ser detingut el 24 de gener passat a l’Iran ningú li va dir per què. Aquell dia, l’acadèmic i director de la Fundació per a la Fauna Persa, una organització ecologista iraniana, va ser arrestat amb nou dels seus treballadors. Emami, ahir, 17 dies després, va morir a la presó. «Desafortunadament es va suïcidar a la presó», va dir el fiscal de Teheran. Però no tothom es creu aquesta versió: «Això és impossible d’admetre –va dir el seu fill, un músic iranià–. No m’ho crec».

«La seva mort genera una onada de preguntes. La informació vaga del fiscal de Teheran només augmenta els dubtes. ¿Què està passant en aquest país?», va tuitejar Ali Xakourirad, líder del reformador Partit de la Unitat del Poble.

Divendres, la família d’Emami va rebre una trucada per informar-los de la mort de l’ecologista, dient-los que s’havia penjat. Només això. «Mai han tingut accés a un advocat. No sabem de què estava acusat exactament». Dissabte, no obstant, el règim va donar una pista, encara que no es va referir ni a Emami ni als altres detinguts de la seva fundació. «Diverses persones i organitzacions recopilaven informació classificada en llocs estratègics a l’empara de projectes científics i ambientals», assegura la justícia iraniana.

Amb el de l’ecologista i acadèmic,  és el tercer cas de «suïcidi» en una presó iraniana en tan sols 40 dies. Els altres dos morts van ser manifestants detinguts durant les protestes de principis de gener en zones rurals de l’Iran. 

Els arrestats llavors van ser una jove de 23 anys i un noi de 22. Tots dos, segons la versió que va donar la policia, es van treure la vida. «Ella era una drogoaddicta. Ell tenia diversos càrrecs per possessió de droga», va dir el fiscal. No obstant, segons el Centre pels Drets Humans a l’Iran, el crani de la noia tenia mostres d’haver sigut pegat.

«Les morts a les presons iranianes són una tragèdia que ha de parar ara –diu el director d’aquesta organització, Hadi Ghaemi–. Mostren l’enorme impunitat que tenen els oficials iranians, que cada vegada surten indemnes de l’assassinat. Les autoritats judicials haurien de fer-se responsables de les vides dels presoners. Demanem una investigació transparent sobre el que està succeint».

    Ghaemi, a més, considera que a l’Iran existeix un sistema de silenci pel que fa a les violacions dels drets dels presoners. «El sistema judicial i la policia protegeixen els que no respecten la llei i posen en risc la vida dels presoners», assenyala.

Doble nacionalitat

Emami és, de fet, el segon iranià canadenc que mor en una presó del país. El mateix li va passar, el 2003, a la fotògrafa Zahra Kazemi, que va perdre la vida, segons diverses organitzacions, mentre era interrogada. Aquell cas, encara no resolt, va causar les protestes de les autoritats canadenques.

Notícies relacionades

L'Iran, quan la revolució és treure's el vel

"El vel és la forma com el règim s'imposa a la gent"

    Però l’Iran, que no reconeix la doble nacionalitat dels seus ciutadans, les va menysprear. Per Teheran, Kazemi, Emami –i 12 detinguts més amb doble nacionalitat, sis d’ells nord-americans i dos canadencs més– són tots iranians.

    Des de la mort de la fotògrafa, les relacions entre el Canadà i l’Iran se’n van ressentir. Avui, el Canadà no té ni relacions oficials ni ambaixada a Teheran.