Rússia es llança a modernitzar el seu armament atòmic

«De moment, el nombre de caps nuclears està limitat pels tractats de desarmament i Rússia només porta a terme un programa de modernització», tant de l’arsenal nuclear estratègic i tàctic, com de la flota de submarins i de bombarders estratègics. Amb aquestes paraules, Ígor Korotxenko, director del mensual especialitzat en temes militars Natsionalnaya Oborona (Defensa Nacional), de tendència progovernamental, responia, en una conversa telefònica, a la pregunta de si havia començat una nova carrera d’armaments entre els Estats Units i Rússia.

Korotxenko intentava restar transcendència a un procés que, no obstant, genera gran inquietud, tant als quarters generals de l’OTAN a Brussel·les com al Pentàgon, a Washington. «Aquesta modernització, combinada amb l’increment en el nombre i la dimensió de les maniobres militars i amenaces ocasionals explícites contra altres països, contribueix a la creixent preocupació a l’estranger sobre les intencions russes», valoren Hans K. Kristensen i Robert S. Norris a Journal of Atomic Scientists.

El cert és que el Kremlin ja fa anys que està immers en un procés de modernització del seu arsenal nuclear, un instrument que el mateix president Vladímir Putin considera vital perquè Rússia mantingui el seu estatus de superpotència.

UNS 4.300 CAPS NUCLEARS / L’arsenal rus està format per uns 4.300 caps nuclears, segons dades del Journal of Atomic Scientists. Uns 1.950, desplegats en míssils intercontinentals estratègics de llarg abast (més de 5.500 quilòmetres) i en bases de bombarders pesants. 500 caps nuclears estratègics més estan emmagatzemats, juntament amb 1.850 caps no estratègics, de curt abast. Aquestes xifres no constitueixen cap violació de l’acord START III, firmat el 2010 i la validesa del qual expira el 2021.

Això no impedeix, no obstant, que, des del 2010, Rússia estigui substituint, a un elevat ritme, els seus míssils estratègics fabricats durant l’era soviètica per versions més modernes, en concret, els míssils SS-18, SS-19 i SS-25, que van començar a ser dissenyats en la dècada dels 60. En el seu lloc, seran desplegats els més moderns SS-27 i fins i tot s’està desenvolupant un nou coet, 

l’SS-30, capaç de transportar un total de 10 caps nuclears pesants i destruir una superfície equivalent a la d’Espanya i Portugal juntes.

Aquest procés, que s’ha de culminar a principis de la pròxima dècada, avança a bon ritme: dues terceres parts dels projectils de nova generació ja han sigut desplegats.

Com a complement a tot això, Rússia està desenvolupant una nova classe de submarins capaç de disparar míssils nuclears anomenada Projecte 155-Borei, amb els quals substituirà els vells submergibles de la classe Delta. Se’ls considera superiors a qualsevol navili anàleg mai construït i són capaços de moure’s amb sigil sense ser detectats pels sonars. En el capítol dels bombarders estratègics, Rússia reprendrà la producció en sèrie del mític avió supersònic Tupolev TU-160, en una versió modernitzada denominada TU-160 2M.

Però més que una modernització que, de moment, està limitada pels acords, el que més preocupa és la lleugeresa amb què Moscou, en clara inferioritat en armament convencional respecte a Occident, recorre a l’amenaça nuclear.

Des del 2000, Rússia contempla la possibilitat de respondre amb armes nuclears a un atac convencional. El desembre del 2014, un any en què va ser enderrocat un govern prorús a Ucraïna i reemplaçat per un altre orientat cap a Occident, la doctrina militar russa va ser esmenada amb un vocabulari que molts experts consideren que facilita el recurs a la bomba atòmica.

Notícies relacionades

La nova carrera nuclear

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

RISC SIRIÀ / En els últims anys, els dirigents russos, incloent-hi el seu president, han recordat amb freqüència l’estatus nuclear de Rússia davant una situació de tensió, cosa que en temps soviètics passava en comptades ocasions. L’agost del 2014, amb la guerra a Ucraïna ja iniciada, Putin va advertir a l’OTAN que no es fiqués (paraules textuals) «amb un país amb armes nuclears com Rússia». El 2015, el president va admetre que estava disposat a posar en alerta les seves armes nuclears durant l’annexió de Crimea. 

Poc abans de les eleccions presidencials el 2016, Dmitri Kiseliov, presentador del programa d’anàlisi política Vesti Nedeli i considerat el propagandista del Kremlin, va advertir que qualsevol enfrontament a Síria entre forces recolzades per Washington i Moscou generaria una perillosa escalada «amb una dimensió nuclear».