L'Equador barra el pas a Correa

«Els polítics que anhelaven eternitzar-se no tornaran mai més». En la seva nit més victoriosa, el president equatorià, Lenin Moreno, va dedicar un epitafi al seu exmentor, Rafael Correa. Moreno va convocar una consulta popular de set punts, dos d’indispensables per enterrar l’anomenada revolució ciutadana iniciada el 2004, de la qual va ser protagonista fins que va trencar llaços amb Correa. El sí va obtenir un vot del 64% de mitjana. Els equatorians es van pronunciar majoritàriament a favor de reestructurar el Consell de Participació Ciutadana, impedir la prescripció dels delictes sexuals contra menors, prohibir l’extracció minera contaminant i ampliar els parcs nacionals, entre altres aspectes.

Però van ser uns altres dos punts els que van definir el to de la disputa entre Moreno i Correa que se segella amb la victòria de l’actual mandatari: el suport als canvis constitucionals que permetran inhabilitar políticament tota persona «condemnada per actes de corrupció» i, sobretot, l’eliminació de la 

reelecció presidencial. Per això Moreno es va permetre augurar que el seu exsuport no té retorn al palau de Carondelet, la seu de l’Executiu.

A menys de nou mesos d’assumir el càrrec, el referèndum era considerat com un baròmetre del suport a la gestió de Moreno, marcada quasi des de l’inici per l’enfrontament amb el seu antic correligionaris i avui acèrrim adversari polític.

Correa va prendre nota de les paraules de Moreno i va llançar una advertència de tons bolivarians. Va recordar que un 4 de febrer, però 26 anys enrere, Hugo Chávez s’alçava en armes a Veneçuela contra el president constitucional Carlos Andrés Pérez. Al ser derrotat, Chávez va dir que «per ara» no havia pogut aconseguir els objectius.  «El mateix dic jo avui a l’Equador, els objectius no han sigut assolits per ara».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Moreno no va trigar a celebrar el que diversos analistes van considerar la demolició del «socialisme del segle XXI» que Correa creia haver edificat sobre bases indestructibles, però que tenia fonaments febles: la renda petrolera i les remeses que en el seu moment enviaven els equatorians des d’Espanya i els Estats Units. «Avui ha triomfat la democràcia de manera contundent amb el sí», va dir l’actual mandatari. D’aquesta manera, l’Equador se suma a la llista de països que han decidit capgirar radicalment la seva política i assumir, amb diferents matisos i per diverses circumstàncies, un programa conservador: el Brasil, l’Argentina i Xile. A l’Equador també els canvis es van realitzar amb extrema velocitat. L’abril del 2017, Moreno va ser elegit en primera volta. Deu mesos més tard, el president es va desembarassar del seu company de fórmula electoral, el correista Jorge Glas, que es troba pres per presumptes actes de corrupció. Aliança País, el partit que el va portar al poder, ha deixat a més d’existir.

COM LULA O CRISTINA FERNÁNDEZ 

«¡Felicitacions a tots els nostres militants! Cap moviment per si mateix pot aconseguir el 36% que hem assolit i encara menys en tan poc temps i en una lluita tan desigual», va dir Correa després de perdre el referèndum. Moreno, va assegurar, s’ha aliat amb les corporacions mediàtiques i la dreta, fins al punt d’entregar el control del sector elèctric a la família de l’exmandatari Abdalá Bucaram, que va ser destituït el 1997. Correa va dir una vegada més ser objecte d’«una persecució i un assetjament» que tard o d’hora arribarà als tribunals. «S’inventaran un delicte contra mi per inhabilitar-me. És la nova estratègia de la dreta per destruir els dirigents progressistes, com van fer amb Dilma, Lula o Cristina», va afirmar, en referència als expresidents del Brasil Dilma Rousseff i Luiz Inacio Lula da Silva i a l’expresidenta de l’Argentina Cristina Fernández de Kirchner.