Una multitud es manifesta a Atenes contra l'ús del nom de Macedònia

Grècia continua bloquejant la denominació de la veïna república exiugoslava al cap de 26 anys de la seva independència

La intenció del Govern de Tsipras d'arribar a un acord que posi fi a la disputa desferma la ira dels nacionalistes grecs

zentauroepp41907645 people take part in a demonstration to urge the government n180204184812

zentauroepp41907645 people take part in a demonstration to urge the government n180204184812 / VALERIE GACHE

2
Es llegeix en minuts
MONTSERRAT RADIGALES / AGÈNCIES // BARCELONA / ATENES

Centenars de milers de persones procedents de tot Grècia es van manifestar ahir a la plaça del Sintagma d’Atenes per exigir al Govern grec que no permeti que la veïna República de Macedònia faci servir aquest nom. La protesta revifa una disputa que fa 26 anys que dura, des de la desintegració de l’antiga Iugoslàvia.

La multitud nacionalista va retreure al Govern d’Alexis Tsipras que estigui intentant arribar a un compromís sobre la qüestió amb el país veí. La veïna Macedònia va obtenir la independència el 1991, quan Iugoslàvia es va fragmentar, però la qüestió del nom va ser conflictiva des del primer dia. Els nacionalistes grecs asseguren que l’ús per part del país veí del terme Macedònia, que és també el nom d’una regió del nord de Grècia, implicaria aspiracions territorials sobre aquesta regió.

L’objecció de Grècia a la Unió Europea (UE) va endarrerir el reconeixement de la nova república per part dels països europeus i, de fet, Macedònia continua sense tenir un nom oficial reconegut internacionalment. Per superar el bloqueig, se li va donar provisionalment el nom d’Antiga República Iugoslava de Macedònia (FYROM, per les seves sigles en anglès) i així està registrada a l’ONU. Però se suposava que es tractava d’una solució provisional fins que s’arribés a un acord.

Dues dècades i mitja després, Grècia continua bloquejant l’entrada de Macedònia a l’OTAN, com també l’inici de les negociacions per al seu ingrés a la Unió Europea, malgrat que va obtenir l’estatus de país candidat l’any 2005. Aquesta setmana, l’enviat de l’ONU per a aquesta qüestió, el diplomàtic nord-americà Matthew Nimetz, va afirmar que «ha arribat el moment» de trobar una solució.

El centre d’Atenes va quedar banyat per un mar de banderes gregues i l’estrella dels oradors a la protesta va ser el mític compositor i cantant Mikis Theodorakis, autor de Zorba, el grec i, en la seva època, figura emblemàtica de l’esquerra al país.

Notícies relacionades

SUPORT DE LA DIÀSPORA GREGA / Com sol passar, les xifres de participants a la manifestació difereixen segons les fonts. La policia va assenyalar que hi havien pres part unes 140.000 persones i els organitzadors van situar la participació en un milió i mig. La protesta havia sigut organitzada i finançada en gran part per grups de la diàspora grega (especialment residents als Estats Units, el Canadà i Austràlia), associacions de militars retirats i associacions culturals de la Macedònia grega. Va comptar a més a més amb el suport actiu de l’Església ortodoxa grega.

Theodorakis, que ara té 92 anys, va afirmar que tota concessió en la qüestió del nom del país veí suposaria «una cessió de sobirania nacional grega», i va llançar una arenga contra el que va denominar «la pitjor forma de feixisme, el d’esquerres». El compositor va demanar a Tsipras que «no tingui por del poble» i que organitzi un plebiscit abans de ratificar cap acord.