Anar al contingut

CONSORT ATÍPICA

Melania Trump, una ostatge a l'ala est

Discreta, reservada i sempre impecablement vestida, la primera dama no acaba de trobar el seu lloc

Ricardo Mir de Francia

Melania Trump, una ostatge a l'ala est

periodico

Melania Trump no va voler mai ser primera dama. Ni tan sols va creure que fos una possibilitat real. Però va ser ella qui va empènyer el seu marit a competir per la presidència, segons ha explicat Roger Stone, l’intrigant estrateg republicà al mateix temps que confident del magnat novaiorquès.

Cansada d’escoltar-lo fabular amb la Casa Blanca, de les constants trucades als seus amics per sondejar-ne l’opinió, va acabar donant-li una mena d’ultimàtum. «Presenta-t’hi o no t’hi presentis. Els teus amics n’estan cansats. Cada quatre anys tornes a parlar-ne», li va acabar dient segons el relat de Stone a Vanity Fair

Donald i Melania Trump. / MICHAEL KAPPELER

Melania senzillament no pensava que pogués guanyar. I la nit de les eleccions va plorar desconsolada, si és cert el que explica el llibre Foc i fúria.

La família, la seva prioritat

Després d’aquella inesperada conjunció astrològica, que va permetre a Donald Trump guanyar les eleccions amb gairebé tres milions de vots menys que el seu rival, l’exmodel eslovena es va convertir en una de les primeres dames més atípiques de la història dels Estats Units. La segona consort a haver nascut a l’estranger. L’única criada en un país comunista. L’única que no va tenir l’anglès com a llengua materna o que va posar nua a les revistes. I com si hagués volgut reforçar aquesta  singularitat, va trigar sis mesos a mudar-se a la Casa Blanca. No ho va fer fins el juny passat, després que el seu fill Barron (11 anys) va acabar el curs a Nova York. Els seus pares l’hi van acompanyar.

Pocs actes públics

Des d’aleshores, s’ha convertit en un dels grans misteris de Washington. No ha donat entrevistes i ha mantingut la premsa a ratlla. El seu entorn tot just parla d’ella i Melania s’ha limitat a exercir un paper cerimonial, de reina empolainada i impecablement vestida, tan inexpressiva com una cariàtide del Partenó, reservada, tradicional i sempre un pas enrere del seu marit.

Els seus actes públics es poden comptar amb els dits de les mans. Se l’ha vist envoltada de canalla recollint verdures a l’hort que Michelle Obama va plantar a la Casa Blanca; regalant llapis a fills de militars en una guarderia de la base d’Andrews. O acompanyant el president en la seva gira europea i en els viatges que va fer a Texas i Puerto Rico arran dels huracans. Però poca cosa més.

Moda europea

En els viatges oficials la premsa li va retreure la indumentària triada. A Sicília es va presentar amb una jaqueta floral de Dolce & Gabbana de més de 40.000 euros, just el dia que el seu marit celebrava el Dia del Treball promovent la indústria nord-americana i el seu «Amèrica primer». Hauria pogut seguir l’exemple de Michelle, que va apostar per vestir-se amb els noms emergents de la moda nord-americana, però no ho ha fet. Els dissenyadors europeus d’alta costura són de llarg els seus preferits.

Melania Trump, durant un viatge oficial a Catània (Sicília), al maig del 2017. / REUTERS

A Melania sembla portar-le sense cuidado la retòrica del seu marit. Podria haver seguit l'exemple de Michelle, que va apostar per vestir-se amb els noms emergents de la moda nord-americana, però no lo ha fet. Els dissenyadors europeus d'alta costura són de llarg els seus preferits.

Assetjament cibernètic

Després d’un període d’adaptació, gairebé totes les primeres dames acaben fent seva alguna causa per donar sentit als seus anys a la Casa Blanca. Michelle va promoure l’exercici i la dieta sana. Hillary Clinton va mirar de reformar el sistema sanitari. Laura Bush va impulsar la lectura. Nancy Reagan va fer campanya contra les drogues.  I Betty Ford va donar visibilitat al càncer de mama. Melania, de 47 anys, segueix sent un projecte en construcció. Durant la campanya va anunciar que es dedicaria a lluitar contra l’assetjament cibernètic, fet que va provocar més d’una riallada histèrica, ja que el seu marit és el bully més famós que les xarxes socials han conegut. Ha trigat molt a confeccionar el seu equip d’assessors de l’ala est de la Casa Blanca, on té l’oficina. Fins fa tan sols uns dies comptava només  amb nou assessors, menys de la meitat dels que van tenir Obama i Bush.

Melania Trump camina per la decoració nadalenca de la Casa Blanca. / AFP / SAUL LOEB

De la seva vida privada tot just se’n sap. Dorm en una habitació diferent de la del marit, la primera vegada que passa des del matrimoni Kennedy. Menja sa i per Nadal li agrada anar a la missa del gall. Amb prou feines entra en els assumptes de govern. Per l’ala oest del complex presidencial s’hi deixa veure tan poc que hi ha qui diu amb malícia que la verdadera primera dama no és ella, sinó la filla, Ivanka Trump.

Devoció pel seu fill

Els nord-americans, en tot cas, l’aprecien més que el marit, com sol passar en totes les presidències. Aquest afecte podria ser producte de la devoció que demostra al seu fill Barron. Del sobri decòrum amb què afronta el càrrec o, simplement, per pura solidaritat davant les indignitats que li ha tocat viure. Des de les múltiples acusacions d’assetjament sexual contra el seu marit, fins a aquella conversa en què Trump presumia d’abusar del seu poder per «agafar del cony» les seves preses o els reiterats gestos de desconsideració de què ha sigut objecte, com aquell últim en què el president puja primer a l’avió cobrint-se amb un paraigua mentre la seva dona i el seu fill aguanten darrere el xàfec.

Donald Trump es protegeix de la pluja mentre espera la seva dona Melania i el seu fill Barron. / AFP / NICHOLAS KAMM

En diverses ocasions s’ha rumorejat amb un possible divorci. Però, de moment, tot el que ha fet la immigrant eslovena és exhibir ocasionalment el seu descontentament amb posats seriosos, distants i miserables.  «Allibereu Melania», van clamar jocosament les xarxes socials durant un temps, com si fos un dofí en captivitat. Altres la veuen com una ostatge atrapada en una presó de luxe. Fa poc li van preguntar on li agradaria passar el Nadal. «En una illa deserta», va contestar.

0 Comentaris
cargando