Vacunes a l'Àfrica: així es lluita contra els 'assassins de nens'

Una fila de dones serpenteja pel camí cap al centre de salut d’Hindane. Els vius colors de les seves capulanes –grans mocadors multiusos– destaquen des de la distància en aquest enclavament rural a una hora de Maputo, la capital de Moçambic. A poc a poc, amb els nens a coll o estirant-los pel braç, les dones arriben al precari establiment. Hi ha una cadira, una taula i una vetusta llitera amb la pell escrostonada. No hi ha res més. Bé sí, una biga de la qual, tot just arribar, el tècnic sanitari penja una bàscula.

Totes les mares porten el carnet de vacunació dels seus fills. El cuiden com si fos una relíquia. Avui toca punxada a Hindane i elles saben que als seus fills els hi va la vida. Literalment. A Moçambic, un dels països més pobres del món, amb una esperança de vida de tot just 49 anys i amb 800 metges per a 28 milions d’habitants, aquestes vacunes són clau per a la supervivència dels seus fills, ja que els permetran fer front a dos dels tres principals assassins de canalla del país: la pneumònia i la diarrea. El tercer és la malària, però per a aquesta la vacuna encara no està a punt.

A aquestes malalties se’ls anomena assassines de nens perquè són les principals responsables que a Moçambic es morin 79 de cada 1.000 menors de cinc anys i 57 de cada 1.000 menors de 12 mesos. El 2013, al país hi morien 10.000 nens a l’any per pneumònia. A nivell global, aquestes malalties causen una autèntica massacre: cada minut moren al món tres menors de cinc anys per malalties que s’evitarien amb vacunes.

Les vacunes contra la pneumònia i la diarrea les hi proporciona al Govern de Moçambic l’Aliança per la Vacunació (GAVI), una organització posada en marxa el 2000 per la Fundació Bill i Melinda Gates, en què participen desenes de Governs i que té en la Fundació Bancària La Caixa un dels seus principals donants privats. Des del 2008, La Caixa ha aportat a GAVI gairebé 25 milions d’euros per finançar campanyes de vacunació, sobretot en països com Moçambic. En total, des del 2000, GAVI ha destinat 201 milions de dòlars al país, amb què ha finançat vacunes, a més de la pneumònia i el rotavirus, per a la diftèria, la tos ferina, el tètanus, la pòlio, el xarampió…

Avís de Mandela

Ariadna Bardolet, directora de programes internacionals de la Fundació Bancària La Caixa, ha viatjat a Moçambic per assistir en persona a una d’aquestes campanyes de vacunació. Bardolet parafraseja un gran mite africà. «Nelson Mandela deia que, desafortunadament, la vida o la mort d’un nen sovint depèn de si ha nascut en un país amb accés a vacunes o no. Conscients d’aquesta realitat, la Fundació Bancària La Caixa col·labora amb GAVI des de fa una dècada. La nostra aportació ha permès vacunar més de quatre milions de nens», explica.

Aquests programes funcionen. Segons els estudis mèdics dels quals disposa GAVI, després de la introducció de la vacuna de la pneumònia, el nombre de casos s’ha reduït sensiblement. Més del 90% dels nens del país han sigut vacunats en operacions com les que es porten a terme a Hindane. Allà, el tècnic en prevenció ofereix una primera xerrada a les mares, totes elles de l’ètnia shangana. Els pregunta si saben quines vacunes toquen segons les edats. Les dones responen a l’uníson. «Totes volem que vacunin els nostres fills. Això evita les seves malalties», destaca una de les mares. «Jo avui em sento molt feliç, i el meu fill també».

Una altra dona explica que ella ve de lluny. «Moltes de les meves veïnes no venen perquè viuen a molta distància i no tenen els diners per al transport», explica. Encara que la chapa, que és com els diuen a les furgonetes que són el transport més habitual aquí, costa només uns quants meticals, la moneda local, molta gent ni tan sols en té prou en un país on el 54% de la població viu sota el llindar de pobresa.

La llunyania dels centres de salut és un dels principals hàndicaps d'aquests processos de vacunació a Moçambic, on un 60% de la població viu a més de vuit hores d'un dels establiments. «El repte és arribar a aquells que no poden venir», afirma el tècnic de salut, que explica que hi ha un equip de vacunació que es desplaça en moto a les aldees més aïllades.

Publicitat en radionovel·les

L’enfeinat sanitari reconeix que «la tasca didàctica ha sigut molt important». «Al principi hi havia certa reticència, però ara la gent és molt conscient de la importància de la vacunació; són les mateixes mares les que ens les demanen», diu. «La veritat és que em sento com un heroi».

Però la tasca didàctica no ha sigut senzilla. S’ha treballat amb líders religiosos, s’ha fet publicitat i fins i tot s’ha parlat de la vacunació a Or negre, la radionovel·la de més èxit del país.

"Aquest és el nostre ordinador"

Notícies relacionades

En la trinxera contra la malària

¿Com criar (amb la teva pròpia sang) un mosquit anòfel?

El ritual de les vacunes es repeteix a la capital. Al centre de salut de Polana, les mares i els seus fills esperen sota un porxo. Una infermera desplega un enorme llibre de comptabilitat on hi ha anotats tots els nens del districte. «Aquest és el nostre ordinador», diu, però no fa broma. Al quadern hi ha anotat el nom del nen, les vacunes i les dates. «Si no ve quan li toca, hi fem anar algú a buscar-lo», avisa.

Al centre hi ha Elder Moando, responsable de salut del districte. La seva avaluació del resultat de la vacunació és molt positiva. «Des de la implantació de la vacuna l’abril del 2013, els casos de pneumònia han baixat molt».