Dol a França: Els llums s'apaguen a Sant Feliu d'Avall

Els passos a nivell abunden a la zona on va tenir lloc el sinistre, pròxima a Perpinyà

Dol a França: Els llums s'apaguen a Sant Feliu d'Avall

PASCAL PAVANI

4
Es llegeix en minuts
MAURICIO BERNAL / SANT FELIU D'AVALL (ENVIAT ESPECIAL)

Ahir de bon matí les banderes estaven hissades a mig pal i amb crespons negres a Sant Feliu d’Avall, el petit poble del sud de França, a pocs quilòmetres de la frontera amb Espanya, que carrega amb el pitjor de la tragèdia que va tenir lloc dijous, quan un tren regional va envestir i va partir per la meitat un autobús escolar on viatjaven una vintena d’alumnes del col·legi Christian Bourquin, situat a la veïna localitat de Millars. Va ser un xoc violent, que alguns van confondre amb «una explosió». Quatre adolescents d’entre 13 i 17 anys van morir en l’accident i un més va morir ahir a l’hospital de Perpinyà, on van ser traslladats la majoria dels ferits. Una desena d’alumnes es troben encara en estat crític.

«Tots els que anaven en aquell autobús eren nens que vivien a Sant Feliu d’Avall», va confirmar una font de l’ajuntament. Dijous, l’alcalde va donar ordre de retirar els arbres de Nadal que decoraven el poble; els comerciants van seguir l’exemple i van treure els llums i tota mena d’adorns nadalencs. «Serà un Nadal molt trist», deia algú en una ràdio local. El poble està de dol, tocat per un drama que els veïns titllen d’«inimaginable», d’«inconcebible».

Un panell lluminós a la carretera que travessa el municipi informava que tots els actes municipals havien sigut cancel·lats, i posava a disposició dels veïns un número d’informació. En les rotllanes i els grups que es formaven als bars no es parlava de res més. Una donació de sang al poliesportiu del poble va ser massiva. És un poble petit. Les víctimes eren nens i eren veïns del lloc. Tothom els coneixia.

Motxilles escampades

El col·legi Christian Bourquin ocupa un edifici nou i d’estil modern als afores de Millars. Uns 400 alumnes estudien allà. Ahir les classes van ser suspeses, però el Govern va desplaçar al lloc un grup de 40 psicòlegs que van arribar a primera hora del matí amb la missió de brindar suport a les famílies. Pares i alumnes van començar a arribar-hi cap a les vuit del matí. Alguns ploraven. Els que parlaven amb els mitjans es declaraven incapaços d’assumir la tragèdia.

«És un drama, em sento commocionat», deia Eric Planeilles, pare d’una alumna d’11 anys. «És una comunitat petita i tots els nens es coneixen». L’accident va tenir lloc a la sortida de les classes i el van presenciar molts alumnes que tornaven a peu cap a casa seva. Darrere de l’autobús accidentat hi anava un segon autocar que transportava els nens de dos altres pobles veïns, Cornellà de la Ribera i Sant Feliu d’Amunt. Ho van veure tot. Un testimoni va dir que havia vist un munt de motxilles escolars escampades entre les destrosses.

Encara que el ministre d’Educació de França, Jean Michel Blanquer, desplaçat a la zona, va demanar «no fer anàlisis en calent», alguns pares es van presentar al col·legi amb l’ànim de ventilar el seu malestar; tenen la impressió que es podria haver fet alguna cosa per evitar la tragèdia. «Vaig i vinc per aquest pas a nivell cada dia, i des de fa un temps passen coses que no són normals. Les barreres s’abaixen quan no passa cap tren o quan el tren ja està passant. Fa diversos dies que els trens fan sonar la sirena abans del pas a nivell, i això no passava abans, no és normal». Són paraules de Tony Helynch, que va arribar al lloc acompanyat de la seva dona, Ludivine, i del seu fill de 12 anys, alumne del col·legi. «Creiem que el nen pot necessitar ajuda psicològica, però també vinc a parlar d’això».

Un pas cada 700 metres

El Govern francès ha desplaçat a Millars un grup de 30 pèrits encarregats de portar a terme la investigació. Sobre el seu treball planarà l’opinió de no pocs veïns que posen en dubte la seguretat del pas a nivell. Encara que les autoritats departamentals diuen que al lloc de l’accident la visibilitat és bona i el manteniment adequat (i que convé esperar el resultat de la investigació), la desconfiança es palpa en l’ambient.

La policia encara no ha pogut interrogar la conductora de l’autobús, una dona de 48 anys que continua a l’hospital amb ferides greus, però el seu testimoni hauria d’aportar informació valuosa per a la investigació. De moment, no és exagerat afirmar que la zona està plena de passos a nivell: de mitjana, un cada 700 metres. Sobre els rails, el perill és més ràpid que tu, diuen els cartells instal·lats a cada costat de les vies, vora la imatge d’un eriçó somrient travessant en bicicleta. Són cartells pensats per als nens.

Notícies relacionades

En la seva visita a la zona, el ministre d’Educació es va entrevistar amb l’alcalde de Sant Feliu d’Avall i va visitar el col·legi Courbin. Més tard, va oferir una roda de premsa en què va destacar la importància del «treball psicològic» en els primers moments després de la tragèdia. «És crucial», va afirmar. «Els nens, els pares i els professors necessiten parlar del que ha passat».

Blanquer va dir que «el suport dels psicòlegs a la comunitat es mantindrà» tant de temps com sigui necessari, durant mesos si cal, i va traslladar a la comunitat el missatge que el Govern no els pensa deixar sols. La tragèdia ha deixat commocionats els francesos. Afecta tothom. Els mitjans locals recordaven ahir que cada any es registren unes 110 col·lisions en passos a nivell per tot el territori francès. L’any passat van deixar una trentena de morts.