L'acord de divorci UE-Londres en quatre claus

Les negociacions del brexitbrexit encara no s'han acabat i queden assumptes importants sobre la taula per tancar -des del Tractat Euratom fins a la futura governança o la cooperació judicial i policial- però Londres i Brussel·les s'han posat d'acord aquest divendres sobre els grans elements de la primera fase del divorci que ara s'hauran de concretar i tancar per a l'octubre del 2018, segons ha anunciat el negociador de la UE, Michel Barnier. L'informe conjunt, validat als dos costats del canal de la Mànega, inclou compromisos sobre drets dels ciutadans, frontera d'Irlanda i factura del divorci.

1 / Una factura de 45.000 milions

L'acord se centra en la metodologia per calcular el xifra que haurà de pagar el Regne Unit per saldar els comptes. Una quantitat que Barnier ha eludit oferir. “Mai he citat xifres i no començaré ara. Però no podem calcular exactament la xifra”, ha explicat. La quantitat inclourà els compromisos del marc financer plurianual 2014-2020, així com les obligacions en el marc del Banc Europeu d'Inversions, el Banc Central Europeu, el Fons Europeu de Desenvolupament i en particular els fons per a l'Àfrica i la Facilitat per als refugiats a Turquia i les pensions dels funcionaris.

En total, les estimacions d'“una xifra raonable" amb què treballa la Comissió estan entre els 40.000 i els 45.000 milions d'euros, precisament la xifra que van donar la setmana passada diversos diaris britànics. Amb l'acord, Londres es compromet a contribuir al pressupost del 2019 i del 2020 com si fos un Estat membre -uns 17.000 o 18.000 milions d'euros- i també a finançar la seva part de la resta d'elements a liquidar, així com el passiu a calcular a finals del 2020 i els passius contingents com els préstecs concedits per la UE, uns 27.000 milions en total. “Tots els compromisos a 28 seran respectats i honrats a 28”, ha assegurat Barnier.

2 / Garanties per als ciutadans

El pacte inclou garanties per als 3,3 milions d'europeus que han decidit viure al Regne Unit i els 1,2 milions de britànics que viuen en altres països de la UE. Seran d'aplicació recíproca, no hi haurà discriminació per nacionalitat i s'aplicaran des del 29 de març del 2019, la data de tall establerta pels negociadors, encara que podrà ser modificada i endarrerida en funció del període de transició.

Segons l'acord, tots els ciutadans que hagin arribat abans de la data de sortida del Regne Unit podran seguir treballant i estudiant com fins ara. Els membres de la família -marits, dones, fills, pares- inclosos els nens que neixin després de la data de sortida tindran dret a la reunificació familiar i tots conservaran els seus drets a pensió, sanitat i prestacions familiars fins i tot encara que es mudin a un altre Estat membre. A més, Londres es compromet a crear un procediment per obtenir l'“estatus d'establert” al Regne Unit amb un cost similar al que paguen els britànics per documents similars, d'uns 80 euros.

Les garanties quedaran recollides al Tractat de Sortida, que serà incorporat també a la legislació britànica, mentre que el Regne Unit crearà una autoritat independent per garantir els drets dels ciutadans. El pacte garanteix que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) serà l'àrbitre a l'hora d'interpretar la legislació comunitària. Això significa que els tribunals i els jutges britànics hauran de seguir les decisions del Tribunal de la UE. És a dir, quan existeixi jurisprudència sobre un assumpte, els jutges britànics l'hauran de tenir en compte. Quan no existeixi, el jutge britànic tindrà la possibilitat de plantejar una pregunta prejudicial al TJUE, un mecanisme que serà vàlid durant un període de vuit anys, un termini que a Brussel·les consideren “raonable” per construir una jurisprudència coherent.

3 / No hi haurà "frontera dura" amb Irlanda

Londres i Brussel·les es comprometen a evitar el retorn d'“una frontera dura” entre Irlanda i Irlanda del Nord.evitar el retorn d'“una frontera dura” entre Irlanda i Irlanda del Nord Això significa que, si no es troba una altra solució en els pròxims mesos, Irlanda del Nord seguirà dins de la Unió duanera i el mercat intern de la UE per recolzar la cooperació entre el nord i el sud, l'economia de l'illa i protegir l'Acord de Pau de Divendres Sant. A més, els ciutadans que resideixen a Irlanda del nord que siguin ciutadans irlandesos seguiran disfrutant dels seus drets com a ciutadans de la UE i el Regne Unit es compromet a permetre la continuació de l'àrea comuna de viatges.

“Ara necessitem desenvolupar solucions creatives que funcionin”, ha explicat el negociador europeu, Michel Barnier. “Per tenir èxit no només necessitem ser flexibles i imaginatius, sinó mostrar un sentit col·lectiu de responsabilitat”, ha recordat insistint que qualsevol negociació final haurà de respectar la integritat del mercat únic i la unió duanera.

4 / ¿Quines són les següents etapes?

Notícies relacionades

Els unionistes irlandesos reben amb cautela l'acord May-Juncker

May i Juncker pacten les condicions del 'brexit'

Si els 27 avalen a la cimera de la setmana que ve el contingut del pacte bilateral Brussel·les-Londres, la conseqüència directa serà la desaparició dels obstacles que impedeixen començar a preparar formalment la relació futura i el període de transició previ a què aspira el Govern britànic. Theresa May vol un pla de transició de dos anys un cop que el Regne Unit abandoni el club el 29 de març del 2019 per donar temps a ciutadans i empreses a preparar-se. Un període de temps en què els britànics seguiran formant part del mercat interior i la unió duanera, seguiran pagant religiosament al pressupost comunitari i respectant les seves obligacions encara que el procés de presa de decisions a la UE serà a 27.

Fonts del Consell estimen que els líders dels 27 podrien donar via lliure a les noves directrius que acotaran el mandat negociador de Barnier a la cimera prevista per al mes de febrer o març, encara que tot dependrà “de la claredat” i la rapidesa amb què respongui el Regne Unit. Pel que fa a la futura relació comercial, les discussions només podran començar, insisteixen fonts del Consell, un cop que el Regne Unit es converteixi en un país tercer. I com que Londres ja ha deixat clar que renuncia a seguir formant part del mercat únic, a Brussel·les s'inclinen per un acord a l'estil del tractat CETA pactat l'any passat amb el Canadà.