Trump dinamita el Pròxim Orient al reconèixer Jerusalem com a capital d'Israel

Donald Trump ha esmenat d'un cop de ploma set dècades de política nord-americana al Pròxim Orient. Com s'anava anticipant des de fa dies, el president dels Estats Units acaba d'anunciar el reconeixement de Jerusalem com a capital d'Israel, alhora que donava instruccions per traslladar a la ciutat santa des de Tel Aviv l'ambaixada dels EUA, una mesura que, segons la seva mateixa Administració, trigarà anys a completar-se. La decisió de Trump trenca amb el consens internacional i les resolucions de les Nacions Unides, i posa encara més en entredit la credibilitat de la Casa Blanca com a mediadora en el conflicte entre israelians i palestins. Potser és el menys important, perquè la decisió és políticament explosiva, una invitació a una nova onada d'inestabilitat i disturbis a la regió. "És el moment de reconèixer Jerusalem com a capital d'Israel", ha dit Trump, que ha afegit: "No és més que el reconeixement de la realitat".

El president dels EUA ha anunciat que ha donat l'ordre per començar el trasllat de l'ambaixada de Tel Aviv a Jerusalem.

"El meu anunci d'avui marca l'inici d'una nova estratègia en el conflicte entre israelians i palestins", ha dit Trump en la seva intervenció, acompanyat pel vicepresident, Mike Pence. Trump s'ha referit al fet que els presidents anteriors han prorrogat la decisió de reconèixer Jerusalem com a capital. "Però després de dues dècades de pròrrogues no estem més a prop d'un acord", ha dit el president.  

Trump ha ignorat l'allau de recomanacions llançades pels seus aliats en els últims dies. Tant dels seus socis europeus com àrabs, que li han advertit dels riscos que implica una decisió tan simbòlica i controvertida. Turquia ha amenaçat amb trencar les seves relacions diplomàtiques amb Israel. L'Aràbia Saudita ha considerat la mesura com “una flagrant provocació als musulmans de tot el món”. I el president palestí, Mahmud Abbàs, ha invocat “perilloses conseqüències” per a l'incipient procés de pau que vol posar en marxa la Casa Blanca. Ni les gestions de França i la Unió Europea han servit de res.

Sense prejutjar l'estatut final

Conscients de la tempesta que els cau al damunt, alts càrrecs de l'Administració Trump han assegurat que l'anunci no prejutjarà l'estatus final de Jerusalem, que s'haurà de decidir en un eventual acord de pau entre israelians i palestins. Però a la pràctica, la seva decisió legitima l'ocupació israeliana del sector oriental de la ciutat, així com la política de fets consumats de l'Estat jueu per canviar la demografia de Jerusalem oriental incrustant milers de colons als seus barris àrabs, on ja viuen més de 200.000 israelians.  

Dels gairebé 160 països que mantenen relacions diplomàtiques amb Israel, cap té actualment ambaixada a Jerusalem, on, no obstant, els seus diplomàtics es reuneixen habitualment amb els funcionaris israelians. Els països que un dia la van tenir, es van anar mudant a poc a poc a Tel Aviv, després que Israel s'annexionés unilateralment la part oriental de la ciutat el 1980, una decisió condemnada als fòrums internacionals. El Salvador i Costa Rica van ser els dos últims països que es van traslladar el 2006.