"La gent, per primera vegada des de la guerra freda, està espantada per les armes nuclears"

El premi Nobel de la pau ha posat tots els focus sobre la Campanya Internacional per Abolir les Armes Nuclears (ICAN). La directora executiva de la ICAN, Beatrice Fihn, s’asseu amb EL PERIÓDICO per a una entrevista a la seu de les Nacions Unides, on el seu organisme va aconseguir que el juliol passat s’adoptés el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.

–¿Com valora el Nobel i el que representa per al seu treball?

–Hi ha una tensió molt perillosa entre els estats nuclears. No es tracta únicament de Corea del Nord i els Estats Units, els altres estats estan modernitzant els arsenals, estan creixent les tendències nacionalistes, els extremismes, ens estem allunyant de la diplomàcia i del multilateralisme. És una situació extremadament preocupant i posa de manifest com arriba a ser de fràgil la pau. Estem amenaçant diàriament de massacrar de forma indiscriminada centenars de milers de civils i la gent està espantada per les armes nuclears per primera vegada pràcticament des del final de la guerra freda. A la vegada tenim el Tractat, un esdeveniment realment positiu, amb molts estats volent contrarestar els desenvolupaments negatius. Amb el premi Nobel posant el focus sobre nosaltres tenim una gran oportunitat, podem crear molta més pressió, i esperem utilitzar el Tractat i el Nobel com a forma d’involucrar la gent i cridar a l’acció. Hi hem de fer alguna cosa. L’statu quo, seguir tenint armes nuclears, ja no és acceptable.

–¿Creu que sense Donald Trump a la Casa Blanca el Nobel s’hauria fixat en la ICAN i al Tractat?

–La gent s’està posant nerviosa davant la idea que Donald Trump, sol, pot llançar armes nuclears i ningú el podria parar, té l’autoritat als Estats Units per llançar-les. A la vegada el fa adonar-se que aquestes armes són vulnerables a una sola persona... Ningú ha de tenir aquest poder. Si estàs incòmode amb la idea que Trump tingui armes nuclears, estàs realment incòmode amb les armes nuclears en general.

–¿La consciència de la societat civil sobre les armes nuclears ha crescut des de l’arribada de Trump?

–I tant. Hem sigut capaços d’ignorar-lo massa temps. Se sentia que el canvi climàtic, els drets humans, totes aquestes amenaces, eren molt més urgents, però ara de sobte posem el focus en el fet que res d’això importa si hi ha guerra nuclear.

–Avui Trump pot no certificar l’acord nuclear amb l’Iran.

–Els EUA han de certificar l’acord, recolzar la diplomàcia, el multilateralisme. L’Agència Internacional d’Energia Atòmica assegura que l’Iran està complint, totes les altres parts de l’acord diuen que està complint, l’Iran també diu que està complint... Amenaçar aquest acord causarà més inestabilitat i potencialment pot portar a un altre conflicte. No necessitem un altre conflicte nuclear.

–Només tres països han ratificat el Tractat. ¿Creu que amb el Nobel s’acceleraran les ratificacions?

–Ho espero. Tenim gent fent campanya que ha estat treballant en les negociacions.

–¿Què diria als que es miren el Tractat com a feble perquè no s’espera la ratificació dels nou poders amb armes nuclears?

–Jo soc sueca i és com afirmar que Suècia no ha de firmar la declaració de Drets Humans perquè no tenim tantes violacions dels drets humans, una gran estupidesa, o com assegurar que no s’ha de fer res en igualtat de gènere perquè hem d’esperar que l’Aràbia Saudita hi faci alguna cosa. Cada país ha de marcar els seus propis paràmetres sobre què és acceptable. Tots, fins i tot els petits, són importants.

–¿Què diria a Espanya, al Govern [que s’ha desvinculat del Tractat] i a la ciutadania?

–Espanya ha de prendre una decisió. Si no estan d’acord que s’utilitzin armes nuclears contra civils, s’han d’involucrar amb aquest Tractat i amb el moviment. En aquest moment, amb les tensions tan altes, un país com Espanya no es pot col·locar darrere de Donald Trump i deixar que es comporti com ho fa, amenaçant de «destruir absolutament» un país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

–Vostè deu ser una de les creients més fermes en el poder de la societat civil...

–Absolutament. Això és democràcia en acció. Crec que hem arribat a un punt en què la gent creu que la democràcia és presentar-se una vegada cada quatre anys, votar i qui guanyi decideix quatre anys, i després s’intenta a la pròxima. No és així. La democràcia és cada dia, sempre. La ICAN, com a coalició d’oenagés, és la prova que no importa el que el teu govern digui: hi segueix havent coses a fer, hi segueix havent coses per canviar.