La UE i els refugiats: poca voluntat política i criteris molt restrictius

Avui es compleixen dos anys des que els ministres de l’Interior de la Unió Europea (UE) van tancar el seu gran pacte migratori per reubicar 160.000 persones des de Grècia i Itàlia en resposta a la crisi del 2015. La realitat 24 mesos després és que els estats membres no han aconseguit traslladar ni 30.000 persones. ¿Què ha fallat? ¿Per què no hi ha candidats suficients? ¿Que potser Grècia o Itàlia ja no necessiten ajuda?

Només s'ha de mirar les xifres de l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) per adonar-se que les necessitats no han desaparegut. En els vuit primers mesos del 2017 han arribat a Grècia 15.300 persones i gairebé 100.000 a Itàlia. Són menys que les que van arribar el 2016 -182.534 a Grècia i 181.126 a Itàlia- i el 2015 -885.586 i 154.000 respectivament-, però un nombre prou important per mantenir desbordats els centres d'acollida.

Encara que el compromís inicial de reubicar 160.000 persones s’ha reduït a 98.255 després del pacte amb Turquia, ¿per què no hi ha candidats suficients a reubicar? Per començar perquè la taxa d’elegibilitat és tan estricta que realment hi ha poques persones que compleixin amb el criteri clau per ser elegible, ni a Itàlia ni a Grècia. A més a més, els sirians que van arribar a les illes gregues a partir del 20 de març del 2016 no tenen dret a demanar asil i han de ser retornats a Turquia, i a més la falta de voluntat segueix sent evident.

Taxa de reconeixement

El principal escull ha sigut el criteri per determinar qui hi té dret i qui no. Per ser elegible una persona ha de venir d’un país amb una taxa de reconeixement mitjana en les sol·licituds d’asil a la UE en primera instància d’almenys el 75%. Aquesta exigència fa que el gruix de les persones no superin el llistó. Inicialment van ser tres –sirians, iraquians i eritreus–,

però la situació es reavalua cada tres mesos en funció de les dades d’Eurostat i actualment només dues nacionalitats compleixen el requisit: sirians (95%) i eritreus (93%).

Acord amb Turquia

El pacte amb Turquia ha permès als Vint-i-vuit impermeabilitzar la frontera de l’Egeu i reduir el nombre d’arribades a través d’aquesta ruta, que ha caigut el 97%. L’acord va establir a més que tots els refugiats arribats a les costes gregues a partir del 20 de març del 2016, inclosos els sirians, havien de ser retornats a territori turc, cosa que ha limitat el nombre de persones elegibles i al mateix temps no ha permès descongestionar les illes, on els centres d’acollida segueixen estant col·lapsats. Fins al 31 d’agost, les autoritats gregues només havien retornat 1.307 persones en el marc del pacte.

Falta de voluntat política

«Des de l’inici de la crisi hem assistit a una falta de voluntat dels estats membres per treballar junts i la majoria han mirat de minimitzar el nombre de persones que accepten», es lamenta la secretària general del Consell Europeu per als Refugiats (ECRE), Catherine Woollard. Hi ha algunes excepcions, com Malta, que és l’únic país de la UE que ha complert amb la seva quota –igual que Noruega i Liechtenstein de forma voluntària–, Finlàndia, que pràcticament ha complert amb la seva promesa, i Suècia.

Notícies relacionades

Espanya certifica el seu incompliment en l'acollida de refugiats

Espanya ha acollit l'11,4% dels refugiats a què es va comprometre

Però el gruix de països, com Espanya, han ajupit el cap i han arrossegat els peus fins al punt que fins al 22 de setembre només havia acollit 1.279 de les 9.323 persones promeses. L’obligació legal, insisteixen les diferents organitzacions consultades, no desapareix i no hi ha raons legals perquè els governs no segueixin reubicant més enllà del 26 de setembre fins a complir amb la seva quota assignada.

«El pla, encara que modest, va ser una bona idea però ha estat mal dibuixat, amb uns criteris d’elegibilitat que no reflecteixen la realitat política», resumeix Judith Sunderland, de Human Rights Watch.