ELECCIONS ALEMANYES

La ultradreta li amarga la victòria a Merkel

La CDU de la cancellera venç amb el 33,2% dels vots, el seu pitjor resultat des del 1949, i els socialdemòcrates descarten tornar a governar en coalició

La formació xenòfoba Alternativa per a Alemanya (AfD) confirma la seva irrupció amb un 13,5% que la situa com a tercera força del país

Per primera vegada des de la postguerra els ultradretans entren al Parlament alemany. / ALTES VÍDEO

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en Xarxes, algoritmes i la intersecció entre política i tecnologia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La cancellera Angela Merkel va tornar ahir a guanyar les eleccions alemanyes, però la victòria va ser especialment amarga. Esperant el còmode triomf que li havien pronosticat tots els sondejos, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) es va quedar segons les projeccions a tan sols el 33% dels vots, el pitjor resultat del partit des del 1949. El resultat dona pas a una situació complicada. «Tenim un mandat per formar Govern i no es pot formar contra nosaltres», va assegurar una Merkel amb gest seriós.

    

Mentre els centenars de seguidors reunits a la històrica Konrad Adenauer-Haus de Berlín contenien l’alè davant el mal resultat obtingut, a la seu d’Alternativa per a Alemanya (AfD) l’ambient era diametralment oposat. Somriures, càntics patriòtics i un missatge clar: la ultradreta ha tornat a Alemanya per quedar-se. L’eufòria té motius. Amb el 13% dels vots, aquesta formació nascuda fa només quatre anys irromp al Parlament amb el millor resultat obtingut per un nou partit en l’era de postguerra, en la qual suposa el retorn de la ultradreta al Parlament federal des del 1960.

    

Malgrat que totes les enquestes ja apuntaven a un declivi d’un Partit Socialdemòcrata (SPD) que agonitza i recula de mica en mica des del 2005, el cop ha sigut més fort del que s’esperava. Ni els més pessimistes podien preveure una ensopegada tan sonora. Amb un paupèrrim 20,7% dels vots, l’expresident del Parlament Europeu Martin Schulz no només no ha sabut impulsar la formació socialdemòcrata més longeva d’Europa sinó que l’ha portat als pitjors resultats de la seva història. «Hem perdut aquesta oportunitat», va lamentar.

DESCONTENTAMENT

Com s’ha vist al llarg de la campanya electoral, la patacada de la CDU i l’SPD confirma el creixent descontentament ciutadà amb els dos principals partits polítics del país. Després d’haver governat de la mà en vuit dels 12 anys d’hegemonia de Merkel, cada vegada més alemanys veuen com a alarmant la similitud d’opinions entre dos partits que havien sigut antagònics. «Volem recuperar els votants que han anat a AfD», va assegurar la cancellera en un exercici d’autocrítica. Al juliol, les enquestes donaven fins al 40% dels vots al seu partit.

    

Aquest descontentament també s’ha traduït en un més impuls dels partits minoritaris. A més de la majúscula irrupció de l’AfD, els liberals (FDP) tornen al Parlament alemany després de quatre anys fora a l’obtenir el 10,6% dels vots, millorant en 5,8 punts els resultats del 2013. 

    

Per la seva part, el partit de l’esquerra Die Linke va augmentar lleugerament les seves xifres i va obtenir el 9% dels vots. I, sorprenentment, els Verds van esquivar el seu moment d’indefinició millorant també el seu resultat i situant-se com a sisena força, amb el 8,9%.  

FI DE L’OASI

Amb aquests resultats, se certifica el creixent descontentament del país amb Merkel i el fet que Alemanya deixa de ser l’oasi polític de la Unió Europea, títol que molts li havien atribuït per la seva capacitat de generar consensos per governar. Poc després de conèixer-se els resultats, Schulz va assegurar que l’SPD no reeditarà la gran coalició amb Merkel i tornarà a l’opo­sició.

Notícies relacionades

    

Aquesta declaració d’intencions deixa la CDU en una posició tan complexa com no desitjada. Amb el pas enrere socialdemòcrata, a Merkel li queden dues opcions. La primera seria intentar formar un Govern mai vist, una coalició amb els liberals i els Verds. Per arribar a aquest tripartit, conegut com Jamaica pels colors de la seva bandera, farà falta llimar moltes de les diferències que existeixen entre els proempresa i els ecosocialistes.   REPETIR ELECCIONS

Davant la impossibilitat de formar aquest Govern, l’altra via passaria per repetir eleccions a la recerca d’un nou consens. Aquest canvi de rumb també té una lectura europea. Com ja s’ha vist per tota l’eurozona, creixen les veus de protesta contra un sistema cada vegada més desigual a la vegada que es castiga amb duresa el bipartidisme. La CDU de Merkel segueix sent la força hegemònica del país, però l’aparició d’AfD al mapa alemany il·lustra també un creixent descontentament amb Brussel·les. Per un altre costat, s’ha especulat amb el fet que una possible coalició amb els liberals podria suposar l’adeu de Wolfgang Schäuble, pare de l’ortodòxia fiscal, com a ministre de Finances de la principal potència econòmica del continent.