Reacció a les sancions dels EUA

Maduro acusa Trump de voler provocar la fallida financera de Veneçuela

El president veneçolà convoca els inversionistes nord-americans per buscar una solució

zentauroepp39807773 militia members disembark from a vehicle during a military d170826190646

zentauroepp39807773 militia members disembark from a vehicle during a military d170826190646 / Ricardo Mazalan

1
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

El Govern que presideix el chavista Nicolás Maduro va reaccionar ahir amb duresa a la decisió del cap de la Casa Blanca, Donald Trump, de prohibir al sistema financer dels EUA adquirir bons públics i deute veneçolans i de la petrolera estatal, PDVSA.Caracas considera que es tracta de «la pitjor agressió» que pateix el país «en els últims 200 anys». El ministre d’Exteriors, Jorge Arreaza, va dir que les sancions miren de «promoure una crisi humanitària» i Maduro va acusar Washington de buscar «la fallida econòmica de Veneçuela».

    

Arreaza va assegurar que Caracas no es quedarà «de braços plegats» i defensarà els seus ciutadans «per tots els mitjans». Maduro va convocar els tenidors de bons veneçolans i les empreses nord-americanes que compren petroli a Veneçuela a una reunió en els pròxims dies per buscar una solució als problemes previstos. Segons va dir, els més afectats per l’ordre de la Casa Blanca són els mateixos inversors nord-americans, propietaris del 62% dels papers del deute veneçolà, i «una desena d’empreses que necessiten», va sostenir, el cru veneçolà perquè «és el millor per a les seves refineries».

Notícies relacionades

    

Paral·lelament, i en una demostració de força, l’Exèrcit veneçolà patrullava ahir pels carrers a tot el país en unes maniobres militars que van ser ordenades per Maduro a mitjans d’agost després que Trump afirmés que no descartava «una opció militar» davant la crisi veneçolana. Els militars han demanat als civils que s’allistin en les unitats de reserva «per defensar el país en cas d’un atac militar dels EUA». El Govern espera que hi participin uns 200.00 soldats i 700.000 milicians, reservistes i civils.