Merkel es passeja cap a una quarta victòria electoral

Merkel o Merkel. Al llarg dels seus 12 anys de mandat al capdavant de la primera potència econòmica europea, la cancellera alemanya s’ha encarregat d’aplacar els seus rivals polítics i de convertir el missatge que no hi ha alternativa a ella en un dogma nacional. Les eleccions han canviat la cara de grans potències com França, els Estats Units i el Regne Unit però, quan falta un mes perquè se celebrin a Alemanya, queda clar que aquest país no variarà de rumb.

El camí no li ha sigut senzill. Després de decidir obrir les portes d’Alemanya als refugiats i ser durament criticada pels sectors més conservadors del seu partit, Merkel semblava més debilitada que mai. L’auge de la ultradreta i la irrupció en escena del socialdemòcrata Martin Schulz obrien la porta a una alternativa però, mig any més tard, la cancellera apunta a obtenir un 39,1% dels vots, prop del 41,5% de l’any 2013.

El que es vaticinava com una carrera electoral molt enfrontada pot acabar sent un altre passeig relaxat per a Merkel. La seva capacitat per moure’s des del centre polític i robar les victòries als altres partits li han permès tenir un marge de 15 punts davant els socialdemòcrates (SPD). 

Una victòria el pròxim 24 de setembre la portarà a igualar i superar els anys al poder d’altres cancellers històrics com Konrad Adenauer o Helmuth Kohl. A finals de gener, l’SPD recuperava el somriure. Després de quatre anys de govern al costat de Merkel que havien reduït encara més la seva credibilitat, Schulz era designat com el seu nou líder. Un discurs més social els va llançar a superar el 30% dels vots i amenaçar l’hegemonia conservadora de la CDU.

Però les eleccions regionals van tornar l’SPD a la realitat i la popularitat de Merkel es va rellançar després d’alçar-se com a alternativa internacional al president nord-americà Donald Trump. L’efecte Schulz es va esvair, i amb ell, la vehemència d’un candidat que al gener va assegurar que seria el nou canceller i ara fa gestos per reeditar la gran coalició amb la CDU. El 23,9% que li atorguen les enquestes certificarà la debacle dels de Schulz, vistos per molts com una versió apàtica i descafeïnada de la CDU, no com l’alternativa que han pretès ser.

Merkel governarà, només falta saber amb qui. I, després d’un altre anunciat fracàs de l’SPD, els liberals alemanys guanyen força. Entre el 2009 i el 2013 l’FDP va escudar Merkel però va pagar el preu de la seva coalició i va desaparèixer del Bundestag, el Parlament federal, i de la majoria dels regionals. Ara, quatre anys més tard, el partit groc ha renascut i amb un 8,3% en intenció de vot es podria convertir en un aliat clau per impulsar l’agenda pro-empresarial de la cancellera.

Gir a la dreta

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Amb una CDU que mantindrà gairebé intacte el seu poder, l’auge liberal i el retorn de la ultradreta, Alemanya veurà com creix l’impacte conservador i deixa empremta en l’agenda política.

En l’altre espectre polític, només Die Linke (L’Esquerra) apunta que millorarà les seves xifres respecte al 2013. La formació, escissió de postcomunistes desencantats amb les polítiques neoliberals de l’SPD, apunta a mantenir-se com a primera força de l’oposició. A la decadència socialdemòcrata també s’hi afegeixen Els Verds, que no han deixat de retrocedir des del 2009. Amb tan poca força i situant-se en la majoria de temes als antípodes polítics de la CDU, les dues formacions seguiran exercint d’oposició.