El Tribunal Suprem dels EUA permet aplicar part del veto de Trump a immigrants musulmans

El Tribunal Suprem dels Estats Units va donar ahir una victòria, important encara que també parcial, a Donald Trump. El jutjat va permetre que es comenci a aplicar part del seu polèmic veto a refugiats i immigrants de sis països de majoria musulmana, que havia sigut frenat per tribunals inferiors. I encara que s’haurà d’esperar fins a la tardor perquè el Suprem estudiï el cas i prengui una decisió definitiva que dirimirà transcendentals qüestions sobre el poder del president i els seus límits constitucionals en temes com la seguretat nacional, la immigració i la discriminació religiosa, de moment Trump se surt amb la seva en el seu intent de tancar una mica més les portes dels EUA.

Segons la decisió de l’alt tribunal, l’Administració de Trump podrà negar els visats d’entrada als EUA a tots els immigrants procedents de Síria, Líbia, Iran, Iemen, Somàlia i Sudan que no puguin demostrar una «relació fiable» amb persones que ja són al país o amb entitats nord-americanes com universitats o empreses. D’aquesta manera impedeix que es veti els que puguin provar que tenen vincles familiars, acadèmics o laborals als Estats Units, però tot i així Trump es va mostrar ahir extàtic.

En un comunicat, el president va qualificar la decisió com «una clara victòria per a la seguretat nacional» i es va mostrar «particularment agraït» del fet que s’hagi assolit de forma «unànime» pels nou jutges del Suprem. «Com a president no puc permetre que entri en el nostre país gent que ens vol fer mal», va afirmar el mandatari, que des del primer moment ha justificat el veto com una qüestió de seguretat nacional. «Vull gent que pugui estimar els Estats Units i tots els seus ciutadans i que seran productius i treballaran intensament». 

Statement from @POTUS on Today's Unanimous Supreme Court Decision. pic.twitter.com/0TuHoRJzuT

— Kayleigh McEnany (@PressSec) 26 de junio de 2017

TUMULTUÓS PROCÉS

Trump va mirar d’establir el veto al gener, poc després d’arribar a la Casa Blanca, amb una ordre executiva que congelava 120 dies tot el programa de refugiats i vetava 90 dies l’entrada a immigrants de set països de majoria musulmana (els sis citats i l’Iraq). La decisió, que molts van identificar com un veto religiós, va causar caos als aeroports, protestes, una onada de condemna internacional i una allau de demandes que van aconseguir frenar el president als tribunals.

Davant d’això, Trump va firmar una altra ordre executiva amb una versió revisada del veto, que mantenia les barreres per a refugiats i immigrants però treia l’Iraq de la llista, així com els ciutadans d’aquells països que ja tinguessin la seva documentació d’immigració aprovada i en regla. També va ser aturada als tribunals.

Trump té ara més d’una raó per celebrar. No només el Suprem ha aixecat el peu, encara que sigui en part, d’aquells frens: tres dels jutges conservadors (Clarence Thomas, Samuel Alito i Neil Gorsuch) han deixat clar que per ells es podria aplicar el veto sense cap restricció, ni tan sols tenir llaços demostrables amb persones i entitats dels EUA.

Aquesta opinió, que ocupa tres de les 16 pàgines, permet anticipar que decidiran a favor de l’Administració quan el cas comenci a dirimir-se a l’octubre. Per aconseguir la majoria només caldria que se sumessin a aquesta opinió dos jutges més i això és possible, ja que al tribunal hi ha dos jutges més nomenats per presidents republicans (el president del Suprem, John Roberts, i Anthony Kennedy).

NOUS CONFLICTES

El 14 de juny, Trump va firmar un memoràndum que establia que una vegada que la justícia parlés el veto podria entrar en vigor en les 72 hores següents. El que queda ara per veure és si la seva aplicació és fluida. I encara que no es preveu un caos als aeroports com el que va seguir la primera ordre, ja que el veto no afecta aquelles persones que ja tenien documentació en regla i només frenarà els nous sol·licitants, es tem que tornin a produir-se situacions complicades en les quals es pugui discutir què és una relació «fiable».

Notícies relacionades

Trump nomena un enviat especial per annexionar-se Grenlàndia

Les víctimes d’Epstein

Els jutges han escrit que es requereix «una relació familiar pròxima» o «una relació formal i documentada» en el cas d’entitats. També especifiquen que no es podrà intentar establir aquesta relació professional com a forma d’esquivar el veto.

Però els tres magistrats que apostaven per no fer excepcions creuen que es corre el risc que la solució adoptada no funcioni i apunten que hi podria haver noves demandes d’immigrants que considerin que se’ls ha vetat arbitràriament.